Maloca (casa)
edifici tradicional d'ús familiar i comunal, utilitzada pels pobles indígenes a les zones amazòniques
Una maloca és un edifici tradicional d'ús familiar i comunal, utilitzada pels pobles indígenes a les zones amazòniques de Brasil, Colòmbia, Equador i el Perú.[1][2] També s'empra el terme per a l'arquitectura vernacla dels tupí-guaranís de l'Argentina, Bolívia, Brasil i Paraguai.[3]
La forma de la planta pot ser circular, rectangular o ovoide. Se sosté amb pals i el sostre és fet amb fulles entreteixides.[4] Les malocas poden ser utilitzades com a habitatge, però també n'hi ha dedicades a complir només funcions socials i rituals.[5]
Referències modifica
- ↑ Echeverri i Candre (2008): 287-288.
- ↑ Gonzalo, Juan A. «La religiosidad de los Cofane de la Amazonia ecuatoriana». Anthropos, 89, 1/3, 1994, pàgs. 61–72. ISSN: 0257-9774 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Moreno, Carlos «Arquitectura vernácula argentina». Arquitectura vernácula iberoamericana, 2013, ISBN 9788469574560, págs. 116-127, 2013, pàg. 120 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Melatti, Delvair Montagner; Melatti, Julio Cezar; Melatti, Júlio Cesar «A maloca Marúbo: organização do espaço». Revista de Antropologia, 29, 1986, pàgs. 41–55. ISSN: 0034-7701 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Sánchez, Luisa Fernanda «Trasplantar el árbol de la sabiduría: malocas, maloqueros urbanos y comunidades de pensamiento en Bogotá». Cahiers des Amériques latines, 2011/1, 66, l'1 abril 2011, pàgs. 131–154. DOI: 10.4000/cal.501. ISSN: 1141-7161 [Consulta: 21 abril 2020].
Bibliografia modifica
- Echeverri, Juan Álvaro [2016-12-27]. Tabaco frío, coca dulce - Palabras del anciano K-inera-i de la Tribu Cananguchal para sanar y alegrar el corazón de sus huérfanos. Universidad Nacional de Colombia, 2008. ISBN 9789584445230 [Consulta: 21 juliol 2020].
Enllaços externs modifica
- Els Macuna en la història cultural de l'Amazones, de Kaj Árhem.
- La Maloca dels sabedors, d'Oscar Freire.maloca.es.