Mam

El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu. També hi ha uns milers de parlants mam a Califòrnia, Estats Units.

Mam

Qyol Mam
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 477.714 (2002) Mèxic 10,374 (2010)
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala i Mèxic
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües mam
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG i INALI
Codis
ISO 639-2	mam
ISO 639-3	mam
Glottolog	mamm1241
Ethnologue	mam
UNESCO	1822
IETF	mam
Endangered languages	8091

Els mam a Mèxic

Classificació

El mam és força proper al tektitek, i les dues llengües formen part del grup mam, i juntament amb les llengües del grup ixil, és a dir, l'awakatek i l'ixil, formen la sotsbranca Gran Mam. Plegats, les branques Gran Mam i Gran Quitxé (que aplega 10 llengües maies, inclòs el quitxé) formen la branca quitxé-mam.

Dialectes

Nora C. England (1983) reconeix tres grans grups de dialectes mam.

• Mam septentrional al sud del departament de Huehuetenango. És la divisió dialectal menys conservadora segons Terrence Kaufman (England 1983:6).
• Mam meridional al departament de Quetzaltenango i al departament de San Marcos.
• Mam Occidental al nord-oest del departament de San Marcos. El tektitek té intel·ligibilitat mútua amb aquest grup dialectal.

A causa de la política colonial espanyola que va imposar càstigs sever en l'ús escrit de la llengua indígena el llenguatge pot variar molt d'un llogaret a un altre. A causa de la falta d'un dialecte escrit estandarditzat durant tota l'època colonial els diferents pobles van desenvolupar accents regionals que van evolucionar en dialectes diferenciats complets, tot i que els pobles poden estar a només uns pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre. D'altra banda el poble mam han ocupat contínuament el seu territori actual, molt abans de la conquesta espanyola, possiblement ja en el 500 dC, segons el lingüista Terrence Kaufman (England 1983:6). Això explicaria la gran diversitat dialectal entre els idiomes mam. No obstant això la mútua intel·ligibilitat, encara que difícil, és possible a través de la pràctica (England 1983).

Distribució

El mam és parlat a 64 comunitats en 4 departaments. Entre les llengüe veïnes hi ha el jakaltek i el q'anjob'al al nord, Tektitek a l'oest, i ixil, awatek, sipakapense, i k'iche a l'est.

Departament de Quetzaltenango San Miguel Sigüilá Concepción Chiquirichapa Génova El Palmar San Juan Ostuncalco Cajolá San Martín Sacatepéquez Colomba Flores Costa Cuca Huitán Palestina de Los Altos Cabricán Departament de Huehuetenango San Ildefonso Ixtahuacán Cuilco Tectitán San Pedro Necta San Sebastián Huehuetenango Malacatancito Todos Santos Cuchumatán San Rafael Petzal Colotenango Santa Bárbara San Juan Atitán Aguacatán San Gaspar Ixchil La Libertad La Democracia Huehuetenango Chiantla Santiago Chimaltenango San Juan Ixcoy

Departament de San Marcos San Antonio Sacatepéquez San Lorenzo Tejutla San Rafael Pie de La Cuesta San Pedro Sacatepéquez La Reforma El Quetzal Sibinal San José Ojetenam Pajapita San Cristobal Cucho Nuevo Progreso San Marcos Concepción Tutuapa San Pablo Ixchiguan San Miguel Ixtahuacán Tacaná Tajumulco Catarina Esquipulas Palo Gordo Malacatán Río Blanco Comitancillo departament de Retalhuleu El Xaw Santa Ines Sibaná San Miguelito Nueva Cajolá San Roque

Fonologia

Vocals

El mam té 10 vocals, 5 curtes i 5 llargues:

Curtes	Anterior	Central	Posterior
Tancada	ii /iː/	u /ʉ/	uu /u͍ː/
Quasi tancada	i /ɪ/
Mitjana	ee /eː/		oo /o͍ː/
Semioberta	e /ɛ/		o /ɔ/
Oberta		a /ä/	aa /ɑ͍ː/

• La vocal mitjana central és un al·lòfon d'a, e i u curtes que pot ocórrer en la síl·laba seguida una vocal llarga tònica.

Com a moltes llengües maies, la longitud vocàlica és contrastiva, i les vocals llargues i curtes tenen valors fonèmics diferents i es tracten com a vocals separades. Les versions llargues les vocals posteriors /o/, /u/, /ɑ/, transcrits com a [oo], [uu], i [aa] estan lleugerament comprimides i es pronuncien com /o͍ː/, /u͍ː/, and /ɑ͍ː/ respectivament, i són arrodonides parcialment.

Al dialecte Todos Santos l'estructura vocàlica és una mica diferent. Mentre /o/, /a/, i /u/ es mantenen igual que altres varietats, /e/ curta esdevé el diftong /ɛi/, aquí es pot sentir un exemple en àudio: Endemés, les vocals llargues (distingides doblant les lletres) s'han convertit en sons separats per complet. /aː/ llarga ha esdevingut /ɒ/, /oː/ llarga ha esdevingut /øː/ i /uː/ llarga ha esdevingut /yː/.

Consonants

El mam té 27 consonants, incloses les glotals:

			Bilabial	Alveolar	Postalveolar	Retroflex	Palatal	Velar		Uvular	Glotal
								Normal	Palatalizada
Oclusiva	Normal		p /p̪ʰ~ɸʰ/	t /tʰ/				k /kʰ/	ky /kʲ~kɕʰ/	q /qʰ/	' /ʲʔ/
	Ejectiva			t' /tʼ~ɗ/				k' /kʼ/	ky'/kʲʼ~kɕʼ/	q' /ʛ/
	Implosiva		b' /ɓ/
Nasal			m /m/	n /n/			ny/ɲ/	n /ŋ/
Fricativa			w /v/	s /s/	xh /ʃ/	x /ʂ~ʐ/				j /χ/
Africada	Normal		b /β/	tz /t͡sʰ/	ch /t͡ʃʰ/	tx /ʈ͡ʂʰ/
	Ejectiva			tz' /t͡sʼ~dzʼ/	ch' /t͡ʃʼ~dʒʼ/	tx' /ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ/
Bategant				r /ɾ/
Aproximant			w /ʋ/	l /l~ɺ/			y /j/	w /w/

Bibliografia

• Pérez, Eduardo and Jiménez, Odilio. Ttxoolil Qyool Mam - Gramática Mam. Cholsamaj, 1997. 
• England, Nora C.. A grammar of Mam, a Mayan language. Austin: University of Texas Press, 1983. 
• Pérez Alonzo, Juventino de Jesús. Diccionario Bilingüe Estándar Mam-Español Págs. 9-15. Primera. NOJIB'SA, 2007. ISBN 978-99222-956-0-1. 
• PDF Alfabeto Ortográfico del Idioma Mam según la ALMG

Enllaços externs

Prova Wikipedia en mam a Wikimedia Incubator.

• Petit diccionari Mam - Espanyol Arxivat 2012-06-22 a Wayback Machine.
• Robert Sitler's Mam - English dictionary (DOC) Arxivat 2010-06-13 a Wayback Machine. (PDF) Arxivat 2010-03-26 a Wayback Machine.
• Frases clau en Mam vs Spanish Arxivat 2012-03-28 a Wayback Machine.
• Llibres de Cholsamaj Arxivat 2012-08-14 a Wayback Machine.

Viccionari