Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)

Mani Acili Glabrió (en llatí: Manius Acilius M’. F. M’. N. Glabrio) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú Mani Acili Glabrió i de Múcia (filla de Publi Muci Escèvola, cònsol el 133 aC). Es va casar amb Emília, una filla de Marc Emili Escaure (cònsol el 115 aC) de la que Sul·la el va obligar a divorciar-se el 82 aC. El 70 aC va ser pretor urbà i va dirigir el judici de Verres. Ciceró tenia confiança amb Glabrió com a jutge.

Infotaula de personaMani Acili Glabrió
Biografia
Naixementc. 111 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
67 aC – 67 aC
Juntament amb: Gai Calpurni Pisó
Pretor
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGlabrió Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEmília Escaura Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Acili Aviola Modifica el valor a Wikidata
ParesMani Acili Glabrió Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

El 67 aC va ser elegit cònsol amb Gai Calpurni Pisó i a l'any següent procònsol a Cilícia a la que es van afegir Pont i Bitínia en virtut de la llei Gabínia, i va substituir a Luci Lucul·le en la direcció de la guerra contra Mitridates VI Eupator; es va trobar amb un exèrcit indisciplinat i amb un enemic que no estava pas derrotat com ell pensava, i va restar inactiu a la frontera de Bitínia. Lucul·le li va entregar el comandament de les legions, i llavors Glabrió va fer una proclamació deslliurant als soldats de la seva lleialtat a Lucul·le el que en realitat va fomentar la indisciplina. Mitridates va poder així assolar Capadòcia i recuperar gran part dels territoris que havia perdut. Per la Lex Manilia de bello Mithridatico el comandament de la guerra va ser transferit a Gneu Pompeu al que Glabrió va entregar el comandament.

Als debats sobre la conspiració de Catilina el 63 aC es va pronunciar per la pena capital pels culpables i va aprovar la tasca de Ciceró. El 57 aC va ser membre del col·legi de pontífexs.

Referències modifica

Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 271b (v. 2).