Un mansionarius era un oficial romà que, a l'antiga Roma, gestionava i supervisava una mansio, edificis que repartits al llarg de tota la xarxa viària de calçades de l'imperi, feien d'allotjament, posada i estació de manteniment, refresc i reposició de carros i cavalls dels viatgers.[1][2]

Infotaula ocupacióMansionarius
Tipus d'ocupació
professió històrica Modifica el valor a Wikidata
Reconstrucció d'una mansio de la Colonia Ulpia Traiana.

Posteriorment amb l'arribada del cristianisme el mateix terme es va emprar per un càrrec eclesiàstic o al servei d'un rei.[3][4]

Els mansionarius d'Orient modifica

A les rutes terrestres que l'Imperi romà mantenia amb l'Orient també era tradició construir-hi mansiones, però allà rebien el nom grec de katàlisis (κατάλυσις) o katagogé (καταγωγῆ), segons l'historiador Heròdot.[5][6] Actualment es coneixen amb el nom de caravanserralls. Hi havia 111 mansiones en la ruta entre Sardes i Susa.[7][8] Com a occident, eren construïdes a càrrec de l'estat i no s'hi podien fer estades llargues, només una nit o el temps suficient per abeurar i donar descans als cavalls o els camells.[9]

Referències modifica

  1. Greek antiquities. A dictionary of Greek and Roman antiquities, ed. by W. Smith, 1848, p. 729–. 
  2. Mansio. Article by James Yates, M.A., F.R.S.
  3. Charles Du Fresne Du Cange (sieur). Glossarium mediae et infimae latinitatis: A-Z. Firmin Didot fratres, 1845, p. 238–. 
  4. . Brill Archive, p. 641–. GGKEY:ASTQP6CCE99. 
  5. Herodotus. Les neuf livres des histoires de Herodote ... plus un recueil de George Gemiste dict Plethon des choses depuis la journee de Mantinee (etc.). Iean de Roigny, 1556, p. 406–. 
  6. Heròdot, "Històries" V.52, 53, VI.118
  7. Mehrdad Kia. The Persian Empire: A Historical Encyclopedia [2 volumes]: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 27 juny 2016, p. 1–. ISBN 978-1-61069-391-2. 
  8. Xenofont "Anàbasi" I.8
  9. Claudi Elià "Història vària" I.32

Vegeu també modifica