Manuel María González López
Manuel María González López Pardo (Lugo, ? - La Corunya, 13 de juliol de 1975)[1] fou un advocat, escriptor i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | ? Lugo (Galícia)  |
| Mort | 13 juliol 1975 (82/83 anys) la Corunya (Espanya) |
 Governador civil d'Osca | |
| 30 de desembre de 1931 – 16 de juny de 1932 | |
 Governador civil de Còrdova | |
| 16 de juny de 1932 – 14 de setembre de 1933 | |
 Governador civil d'Albacete | |
| 19 de març de 1936 – 14 de juny de 1936 | |
 Governador civil de Toledo | |
| 14 de juny de 1936 – 10 d'agost de 1936 | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | ORGA Izquierda Republicana |
Trajectòria modifica
Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Fou redactor de Voz del Pueblo i directiu del Centre Republicà compostel·là, del que n'arribà a ser president en 1922. En aquell mateix any fou elegit regidor a Compostel·la.[2] Col·laborà a La Campana. En 1929 es traslladà a Vigo per motius professionals.
Com a militant del Partit Republicà Radical Socialista assistí al pacte de Lestrove. En la matinada del 14 d'abril de 1931 arengà les masses des de l'esglaó del Palau de Justícia i proclamà la República a Vigo.[3] En la República fou nomenat governador civil d'Osca el 30 de desembre de 1931, i va romandre en el càrrec fins al 16 de juny de 1932, quan passà s ser governador civil de Còrdova, i va romandre en el càrrec fins al 14 de setembre de 1933. Integrat a Izquierda Republicana, el 19 de març de 1936 fou nomenat governador civil d'Albacete, i va romandre en el càrrec fins al 14 de juny d'aquell any, quan va passar a ser governador civil de Toledo.
Allí el va sorprendre el cop d'estat del 18 de juliol. Aparentment fou portat pels militars rebels a l'interior de l'Alcàsser de Toledo com a ostatge durant el setge, però després es va comprovar que hi va acudir en qualitat de refugiat. Fou rellevat com a governador el 10 d'agost d'aquell any. En aixecar-se el setge a finals de setembre va retornar a Galícia. En els consells de guerra celebrats contra les autoritats republicanes corunyeses en 1936 -el 26 d'agost- i de Santiago de Compostel·la -o 19 de novembre-, actuaren com a defensors els aleshores reconeguts lletrats Manuel Casas Fernández, Manuel María González López i José Reino Caamaño.[4] En novembre de 1936, en el procés als membres del Comitè de Defensa de la República de Santiago de Compostel·la (causa 231/36), fou l'advocat defensor de Rafael Frade Peña.[5] Es va instal·lar a La Corunya, on va exercir com a advocat durant el franquisme.
Obres modifica
És autor de la peça teatral Antón de Freixide, estrenada al Teatre Principal de Santiago per la Tuna Escolar Gallega el 4 de febrer de 1915, i representada també aquell any a La Corunya, Betanzos, Viveiro, Lugo, Monforte, Tui i Noia.[6] L'obra continuà representant-se en els anys vint.
Referències modifica
- ↑ Necrològica a Hoja Oficial del Lunes, 14-7-1975, p. 15.
- ↑ Pereira, Dionisio. Fundación 10 de Marzo. José Pasín Romero: Memoria do proletariado militante de Compostela, 2012, p. 168-169. ISBN 978-84-939921-0-1.
- ↑ La dinámica sociopolítica en Vigo durante la Segunda República. Tesi doctoral presentada per Manuel Fernández González sota la direcció del catedràtic Justo Beramendi González. Universitat de Santiago de Compostel·la. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Contemporània i d'Amèrica.
- ↑ A represión franquista en Galicia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Actas dos traballos presentados ao Congreso da Memoria. Narón, 4 a 7 de decembro de 2003 Nota 16. Páx. 396 Asociación Cultural Memoria Histórica Democrática Mayo 2005
- ↑ Lamela García, Luis. Do Castro. 1936, la 'Cruzada' en Compostela. La guerra civil y la represión franquista en los documentos policiales y militares, 2005, p. 92. ISBN 84-8485-186-9.
- ↑ O teatro galego e os coros populares, 1915-1931
Bibliografia modifica
- Serrallonga i Urquidi, Joan «El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939». Hispania Nova, 7, 2007 [Consulta: 1r setembre 2012].
Enllaços externs modifica
- Manuel María González López a la Cordobapedia
- Un refuxiado no Alcázar de Toledo