Manuel Trens i Ribas
Manuel Trens i Ribas (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 de març de 1892 — Barcelona, Barcelonès, 26 d'abril de 1976)[1] fou un eclesiàstic i historiador de l'art vilafranquí.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1892  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 26 abril 1976 (84 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Pontificia de Tarragona - doctorat (–1914) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de l'art, historiador |
| Membre de | |
Després dels estudis al Seminari de Barcelona i del doctorat en arqueologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona, fou ordenat l'any 1914.[3] Destaca la seva contribució al Congrés Litúrgic de Montserrat de l'any 1915. Des del 1916 impartí classes d'iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona,[3] fou director del Museu Diocesà de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues etapes (1921-1936 i 1951-1962), on constituí els Amics de l'Art Litúrgic.[3] A més, participà en la creació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals (1926 i 1928). Ajudà la revista vilafranquina d'avantguarda Hèlix on publicà, sota pseudònim, traduccions de fragments de l'Ulisses de Joyce.[3] El 1939 fundà i dirigí Ars Sacra. Col·laborà en la fundació l'any 1941 de l'Institut Amatller d'Art Hispànic,[3] i amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona organitzà una important exposició d'objectes de culte relacionats amb l'eucaristia. Col·laborà en Vida Cristiana, Ars Sacra, Full Dominical, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Matí, entre d'altres.[3]
El seu llegat de llibres i manuscrits, format per més de 8.000 exemplars, es conserva a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona.[3] El 1972 feu també una deixa important, formada per més de 500 peces d'obres d'art antic i modern, al Museu de Vilafranca,[3] on hi ha unes sales dedicades a la seva memòria.
Publicacions modifica
- Lo que debe ser un museo diocesano (1916)
- Sant Francesc d'Assís i l'art contemporani (Barcelona: Cercle Artístic de Sant Lluc, 1926)
- Oracional litúrgic (1926)
- La peinture gothique jusqu'à Ferrer Bassa (1933)
- Les peintures de Ferrer Bassa (1936)
- María. Iconografía de la Virgen en el arte español (1952)
- Las custodias españolas (1952)
- Vilafranca, senyora vila (1964)
- Les Majestats catalanes (1967), de la sèrie Monumenta Cataloniae
Referències modifica
- ↑ Aymar i Ragolta, Jaume. «Trens i Ribas, Manuel». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC), 31-01-2019. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «Manuel Trens i Ribas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Coll-Vinent, Sílvia «Manuel Trens i Ribas». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art i Arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 21-07-2021 [Consulta: 22 juliol 2021].
Bibliografia modifica
- Capdevilla, Ferran. Martí i Bonet, Josep Maria (editor). Bibliografia de Mn. Manuel Trens i Ribas. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1984.
- «Col·lecció Mn Trens. Autopresentació de la col·lecció i guia de la col·lecció». Olerdulae. Òrgan del Museu de Vilafranca, 1994, pàg. 9-40.
- Coll-Vinent i Puig, Sílvia (editor). Manuel Trens : liturgista, historiador i amant de l'art. Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona : Facultat de Filosofia de Catalunya. Universitat Ramon Llull, 2010. ISBN 9788493446987.
- Solé Bordes, Joan. Persones il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Vilafranca del Penedès: Abertis, 2010, p. 122.
- Solé Bordes, Joan (editor). Les Exposicions d'Art del Penedès: Vilafranca del Penedès, 1926; El Vendrell, 1927; Vilanova i la Geltrú, 1929. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, 2012.
- Tarrada Massanell, Joan «La notable col·lecció d'art de Mn. Trens ha ingressat al Museu». Dionysos, núms. 150-151 (gener-juny), 1975, pàg. 8-10.