Mapa Borgia
Probablement una peça decorativa o educativa, el Mapa Borgia és un mapamundi fet a principis del segle XV i gravat en una placa metàl·lica. La seva "factura i explicacions escrites la converteixen en una de les peces més precioses de la història de la cartografia”.[1] Té un diàmetre de 646 mm i representa amb diferents colors els diversos accidents geogràfics principals. La seva orientació és amb el nord cap avall, la inversa de la representació cartogràfica convencional actual.[2]
Història modifica
Es desconeix exactament l'any en què es va crear el mapa Borgia. Una font argumenta que el mapa ha de datar d'algun temps abans de 1453,[3] mentre que una altra font precisa més i suggereix que el mapa es va fer vers el 1450.[4]
A finals del segle XVIII el mapa va arribar a una botiga d'antiguitats, d'on va passar a formar part de la col·lecció del cardenal Stefano Borgia (1731-1804). L'estil d'escriptura del mapa l'identifica amb molta certesa com provinent del sud d'Alemanya. Tanmateix, no se sap res sobre la seva autoria. L'èmfasi en la història i la nomenclatura tradicional (noms/termes/principis) suggereix que es va dissenyar originalment com un mapa històric, per ser usat en una biblioteca o una escola.[5]
Detalls modifica
Al Mapa Borgia, el Jardí de l'Edèn està situat prop de l'Índia superior, a la desembocadura del Ganges, i és representat com una terra de meravelles i pedres precioses. També és força a prop de la Xina, un lloc representat per minúscules figures que recullen la seda dels arbres.[6]
Els imperis babiloni, d'Alexandre Magne, cartaginès i romà són destacats al mapa en una seqüència ordenada. Sobre el caòtic estat italià de l'època, el cartograf comenta que "Itàlia, bella, fèrtil, forta i orgullosa, per manca d'un sol senyor, no té justícia". Es fan mencions especials de diverses croades, com ara: la campanya de Carlemany a la Península Ibèrica, les croades al nord-est d'Europa, Àfrica i Nicòpolis, i l'amenaça "futura" dels Gog i Magog, que són descrits específicament com a "jueus". El mapa té un disseny ben elaborat i es va fer amb la intenció que durés molt de temps.[5]
El Mapa Borgia inclou una llegenda que fa referència a Ebinichibel, que és descrit com "el rei etíop sarraí amb el seu poble que té cap de gos". Aquest només és un dels molts exemples on els extrems blasfems del món es representen com races monstruoses que encara no havien estat convertides pels missioners cristians.[7]
Referències modifica
- ↑ Róna-Tas, András. Chuvash studies, 1982, p. 185.
- ↑ Gravon, Danielle. «Borgia World Map» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Falchetta, Piero. Fra Mauro's world map: with a commentary and translations of the inscriptions, 2006, p. 37.
- ↑ Seaver, Kirsten A.. Maps, myths, and men: the story of the Vínland map. Stanford University Press, 2004, p. 210.
- ↑ 5,0 5,1 Edson, Evelyn. The world map, 1300-1492: the persistence of tradition and transformation. The Johns Hopkins University Press, 2007, p. 179.
- ↑ Scafi, Alessandro. Mapping paradise: a history of heaven on earth, 2006.
- ↑ Jacob Pandian, Susan Parman. The making of anthropology: the semiotics of self and other in the Western Tradition, 2004, p. 67.
Lectures complementàries modifica
- Nordenskiöld, AE (1891) "Un relat d'una còpia del segle XV d'un mapa del món gravat en metall, que es conserva al museu del cardenal Stephan Borgia a Velletri; copiat d' Ymer, 1891". Estocolm: A.L. Norman (aquest mappa mundi va ser adquirit més tard per la John Rylands Library, de Manchester)