Mapa meteorològic
Un mapa meteorològic és un mapa que mostra diverses caracterísitiques meteorològiques a través d'una ona particular en un moment determinat.[1] Els mapes meteorològics s'han fet servir des de la meitat del segle xix i es fan servir per a la recerca científica i el pronòstic meteorològic. Els mapes que fan servir línies isotermes mostren el gradient de temperatura, els quals poden ajudar a localitzar fronts meteorològics. Els mapes d'isotaques analitzen les línies d'igual velocitat de vent,[2] sota la constant pressió de superfície de 300 mb o 250 mb mostren on està localitzat el jet stream. L'ús de mapes de pressió constant d'un nivell entre 700 i 500 hPa poden indicar el moviment dels ciclons tropicals. Un tipus popular de mapa meteorològic és el d'anàlisi del temps en superfície amb les isòbares que indiquen baixes pressions i altes pressions. En aviació uns mapes especials indiquen les zones de turbulència.
Història modifica
L'ús de mapes meteorològics començà a mitjans del segle xix dins del marc de la investigació de la teoria dels sistemes de tempestes.[3]
Als Estats Units des de 1845 el desplegament de la xarxa de telègrafs va desenvolupar la informació meteorològica. La Smithsonian Institution va desenvolupar una xarxa d'observadors.[4] L'exèrcit dels Estats Units (U.S. Army Signal Corps) heretà aquesta xarxa per llei entre 1870 i 1874 la va expandir.
Al Regne Unit els primers esforços d'estandardització de la xarxa meteorològica es van fer a partir de 1855. Als Estats Units fins a 1905 Detroit no es va establir com l'hora estàndard.[5] Internacionalment les observacions meteorològiques en xarxes oficials no es van establir fins a l'any 1873.[6] A finals de 1910 es van posar en els mapes meteorològics el model noruec de ciclons.[7]
El 1969 van començar, als Estats Units, els esforços per automatitzar la confecció dels mapes meteorològics,[8] procés completat a la dècada de 1970.[9]
Referències modifica
- ↑ Encarta. «Chart». Microsoft Corporation, 2009. Arxivat de l'original el 2011-05-25. [Consulta: 25 novembre 2007].
- ↑ Jay Snively. «H-I-J». MAPS GPS, 2010. Arxivat de l'original el 2018-04-02. [Consulta: 30 gener 2010].
- ↑ Human Intelligence. «Francis Galton (1822-1911)». Universitat d'Indiana, 25-07-2007. Arxivat de l'original el 2018-10-15. [Consulta: 18 abril 2007].
- ↑ John D. Cox. Stormwatchers: The Turbulent History of Weather Prediction From Franklin's Kite to El Nino. John Wiley & Sons, Inc., 2002, p. 53–56. ISBN 047138108X.
- ↑ WebExhibits. «Daylight Saving Time». Idea, 2008. [Consulta: 24 juny 2007].
- ↑ National Oceanic and Atmospheric Administration. «An Expanding Presence». United States Department of Commerce, 30-05-2007. [Consulta: 31 gener 2010].
- ↑ David M. Schultz. «Perspectives on Fred Sanders's Research on Cold Fronts» p. 5. Cooperative Institute for Mesoscale Meteorological Studies, 07-09-2006. [Consulta: 31 gener 2010].
- ↑ National Meteorological Center. «Prospectus for an NMC Digital Facsimile Incoder Mapping Program». Environmental Science Services Administration, gener 1969. [Consulta: 5 maig 2007].
- ↑ Hong Kong Observatory. «The Hong Kong Observatory Computer System and Its Applications». The Government of the Hong Kong Special Administrative Region, 03-09-2009. Arxivat de l'original el 2006-12-31. [Consulta: 6 febrer 2010].