María, matrícula de Bilbao

pel·lícula de 1960 dirigida per Ladislao Vajda

María, matrícula de Bilbao és una pel·lícula espanyola dirigida per Ladislao Vajda el 1960 i protagonitzada per Charles Vanel, Alberto Closas i Arturo Fernández. Va ser una de les últimes pel·lícules dirigides per Vajda.

Infotaula de pel·lículaMaría, matrícula de Bilbao
Fitxa
DireccióLadislao Vajda Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJosé María Sánchez-Silva y García-Morales i Ladislao Vajda Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPablo Sorozábal Mariezcurrena Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHeinrich Gärtner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJulio Peña Modifica el valor a Wikidata
ProductoraChamartín Producciones y Distribuciones
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 novembre 1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054066 Filmaffinity: 250115 Letterboxd: maria-matricula-de-bilbao TMDB.org: 112013 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

L'argument es basa en "Luiso", una novel·la de José María Sánchez-Silva y García-Morales.[1] Luiso és un adolescent que pertany a una família marinera, els Arbeleche. La seva intenció és ser arquitecte, però suspèn les matemàtiques i passa l'estiu embarcat en el vaixell familiar, un vaixell de càrrega anomenat María i matriculat a Bilbao. Ho fa animat pel seu avi, que té l'esperança que Luiso continuï amb la tradició familiar; el capità del María és el pare del propi Luiso que, no obstant això, prefereix que el seu fill decideixi per si mateix. El viatge suposarà una successió d'experiències per al jove Luiso, amb la lectura moral pròpia de l'època.

Repartiment modifica

Producció modifica

La productora Chamartín, una de les més potents del panorama cinematogràfic espanyol del moment,[2] va pretendre que la pel·lícula entronqués amb el reeixit gènere de "cinema protagonitzat per nen" tan de moda en l'època.[3] Per a això no va reparar en les despeses, contractant com a director a l'experimentat Ladislao Vajda (que ja hi havia incursionado reeixidament en el gènere amb Marcelino, pan y vino)[4] i el va abrigallar amb un càsting de primer ordre. En el paper d'avi de Luiso van comptar amb Charles Vanel, un actor i posteriorment director francès que havia rodat amb Hitchcock i Buñuel; com a mare es va recórrer a Nadia Grey, que havia rodat "La Dolce Vita" a les ordres de Federico Fellini. A més es va comptar amb tres dels actors espanyols més populars del moment: Alberto Closas, Arturo Fernández, Antonio Ferrandis o l'humorista Gila.

El protagonista, que exercia el paper de Luiso va ser el desconegut Javier Asín, que rodava la seva primera pel·lícula i que no va tenir més recorregut professional després.[5] La productora va llogar un vaixell, el Beniel, un mercant construït en 1958,[6] que va navegar per les aigües costaneres de Barcelona durant el rodatge de les escenes a bord. Els exteriors en terra es van filmar en Santurce i Bilbao.

Com era habitual en l'època, es van rodar dues versions de la pel·lícula, una per al mercat nacional i una altra per al mercat exterior. Aquesta última tenia un metratge més curt i lleus canvis de guió.

Crítica modifica

La pel·lícula va tenir un èxit relatiu de taquilla a Espanya, però no va complir les expectatives posades en ella per la productora, que aspirava a un segon èxit del calibre de Marcelino, pan y vino. Les crítiques van ser mixtes, atribuint-se-li a Vadja una direcció "insegura" i comparant-la amb un "Captains Courageous però per a nens rics".

Premis modifica

Va obtenir el segon premi a la millor pel·lícula de 150.000 pessetes als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1960.[7]

Referències modifica

  1. «Luiso. Google Books».
  2. GUBERN, Román. Historia del Cine Español. Cátedra, 2009. 
  3. CERRILLO y GARCÍA PADRINO (COORDS.), Pedro y Jaime. El niño, la literatura y la cultura de la imagen. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1995. 
  4. LLINÁS, Francisco. Ladislao Vadja: el húngaro errante. SEMINCI, 1997. 
  5. «Javier Asín IMDb».
  6. «Buques.org: Naviera de Exportación Agrícola».
  7. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166

Bibliografia modifica

  • Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer, 2008.