Viquipèdia

María Ernestina Larráinzar Córdoba

María Ernestina Larráinzar Córdoba (23 d'octubre de 1854 – 16 de gener de 1925) va ser una escriptora i professora mexicana d'origen italià que, juntament amb la seva germana Josefina, va fundar l'orde religiós Congregació de Filles Missioneres del Calvari.[1][2][3]

Infotaula de personaMaría Ernestina Larráinzar Córdoba

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1925 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, professora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Larráinzar Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer al Palazzo Ruspoli de Roma, Itàlia, el 23 d’octubre de 1854. Era filla de la guatemalenca Manuela Córdoba i del diplomàtic de Chiapas, Manuel Larráinzar. Tenia dos germans i dues germanes, l’Enriqueta i la Josefina. El 1866, el seu pare va ser nomenat ministre plenipotenciari de les corts de Rússia, Suècia i Dinamarca per l'emperador Maximilià I de Mèxic, de manera que, als 12 o 13 anys, va viatjar amb els seus pares i germanes a Sant Petersburg. Després de la caiguda del Segon Imperi Mexicà, la família va viatjar per Europa fins a Guatemala.[3][4][5]

Després de la mort de Benito Juárez, el 1872, Larráinzar i la seva família van poder tornar a Mèxic. Amb la seva germana Josefina, que podria ser que fos la seva bessona, Larráinzar va escriure novel·les i llibres de viatges i el 19 de gener de 1885 van fundar la Congregació de Filles Missioneres del Calvari, que es va estendre a Cuba, Espanya, Itàlia, Rhodèsia i Jerusalem.[4][6][7][8]

Larráinzar va morir a Ciutat de Mèxic el 16 de gener de 1925.[3][6]

Llegat modifica

Un carrer de la Colònia del Valle s’anomena "carrer Ernestina Larráinzar".[9] També hi ha una escola privada primària i secundària a Cuauhtémoc, Ciutat de Mèxic, que s’anomena en honor seu.[10]

Publicacions modifica

Va compartir l'autoria de les seves obres literàries amb la seva germana, Josefina Larráinzar.[4][11]

  • Horas serias en la vida. Reflexiones escritas en 1879 (1879)
  • Misterios del corazón (1881)
  • Viaje a varias partes de Europa (1882)
  • ¡Sonrisas y lágrimas! (1883)

Referències modifica

  1. ↑ Romero Aceves, Ricardo (1982). La mujer en la historia de México. Costa-Amic Editores. p. 413. ISBN 978-968-400-231-9
  2. ↑ Mujeres mexicanas notables: varios autores. Cámara de Diputados, Donceles y Allende. 1975. p. 150.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «M. Ernestina M. Enriqueta Larráinzar Cordova». misionerashijasdelcalvario.org.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Olivares Mansuy, Cecilia (1997). «Enriqueta y Ernestina Larrainzar, crónicas de viaje». En Domenella, Ana Rosa, ed. Las voces olvidadas. Antología crítica de narradoras mexicanas nacidas en el siglo XIX (1, reimpresión edición). El Colegio de Mexico. pp. 317-338.
  5. ↑ «Viaje a Varias Partes de Europa». ficsac.mx.
  6. ↑ 6,0 6,1 Muñoz Fernández, Ángel (28 de julio de 1995). «María Ernestina Larráinzar - Detalle del autor». Enciclopedia de la Literatura en México.
  7. ↑ «Nuestra Historia». misionerashijasdelcalvario.org.
  8. ↑ Bazarte, Alicia (2003). «Ma. Enriqueta y Ma. Ernestina Larráinzar. Hermanas hijas del Calvario (siglos XIX-XX)». Camino a la santidad: siglos XVI-XX, 2003, ISBN 968-6815-23-6, págs. 317-338 (Centro de Estudios de Historia de México Condumex): 317-338. ISBN 978-968-6815-23-8
  9. ↑ Prigollini, Carlos (27 de abril de 2017). Fútbol y exilio. Colección Fútbol y Sociedad.
  10. ↑ «María Ernestina Larrainzar (CCT): 09PES0221X». escuelasmex.com.
  11. ↑ «Obra publicada de María Ernestina Larráinzar». Enciclopedia de la Literatura en México:
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Ernestina_Larráinzar_Córdoba&oldid=33112792»