Mar Lígur
La mar Lígur (en lígur: Mâ Ligure, en cors: Mari Liguru, en italià: Mare Ligure, en francès: Mer Ligurienne) és la part de la Mediterrània limitada al nord per la costa Blava i la Riviera lígur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Còrsega i Elba, més enllà de la qual s'estén la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lleó. Banya les costes de França, Mònaco i Itàlia. La costa nord-occidental és reconeguda per la seva bellesa paisatgística i la bonança del seu clima.
| ||||
| Tipus | Mar marginal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 2.569 m | |||
| Travessa | França, Itàlia i Mònaco | |||
La part més septentrional de la mar forma el golf de Gènova.[1] Hi desemboquen l'Arno, a la costa est, i multitud de rius més curts provinents dels Apenins. En aquesta costa escarpada destaquen els ports de Niça, Savona, Gènova, que és ciutat més important de la riba, La Spezia i Liorna. La màxima fondària del mar arriba als 2.850 m al nord-oest de Còrsega.
Història modifica
Antigament el mar de Ligúria s'anomenava, en llatí, Mare Ligusticum,[2] el mar que banyava les terres habitades pels antics lígurs, definit entre el Roine i l'Arno.[3] Al Segle V aC el territori habitat per aquesta població s'estenia molt més enllà de les fronteres de l'actual Ligúria i de la mateixa República de Gènova, incloent part de les actuals costes francesa i toscana fins a Liorna.[4]
La Mar Tirrena (Tyrrhenum sea) pren el seu nom del poble dels tirrens (Tyrsenoi o Tyrrhenoi), més coneguts com els etruscs, els territoris dels quals, durant el segle VIII aC, es van estendre fins a la desembocadura de l’Arno a prop de Pisa,[5] En els dos segles següents van estendre el seu territori fins a la desembocadura del riu Magra i per això, en alguns escrits internacionals, la part del mar de Ligúria que banya la Toscana és anomenada "alto tirreno".[6]
Límits modifica
El límit sud-oest del mar Lígur, el marca una línia imaginària que uneix Punta di Revellata, a l'oest de Calvi, al nord de Còrsega, amb Sant Joan de Cap Ferrat a l'est de Niça, mentre que la frontera sud-est, que la delimita de la Mar Tirrena, discorre. entre Cap Cors i el promontori de Piombino, passant pel canal de Còrsega, l’illa d'Elba i el canal de Piombino.[7]
Tanmateix, l’Organització Hidrogràfica Internacional, en un document de 1953 encara vigent,[8] estableix que la frontera sud-oest està delimitada per una línia imaginària que uneix Cap Cors amb la Frontera entre França i Itàlia (Ponte San Luigi), mentre que la frontera sud-est està delimitada per una línia que va de Cap Cors a l'illa de Tinetto, després per una línia que uneix l'illa de Tino i Palmaria a Punta San Pietro, prop del golf de La Spezia. Aquesta frontera està en procés de redefinició: de fet, la mateixa Organització ha publicat un esborrany del document definitiu sobre els límits dels mars que fa coincidir la frontera sud-est del mar de Ligúria amb una línia que uneix la costa toscana pel paral·lel 43° al Cap Cors i després fins a Cap Grosso.[9]
La definició encara vigent a l'Organització Hidrogràfica Internacional correspon aproximadament a la tradicional,[10] que atribueix tota la costa toscana (fins a la desembocadura del Magra) a la Mar Tirrena (a excepció del golf de La Spezia i el promontori del mont Marcello de Lerici a Ameglia, que segons l'Organització formaria part de la mar Tirrena). Aquesta versió tradicional de les fronteres ha comportat diverses conseqüències: un centre balneari anomenat Tirrenia va ser fundat prop de Pisa als anys trenta; el diari de Liorna s'anomena Il Tirreno i tant Viareggio com Castiglioncello es defineixen popularment com les perles de la mar Tirrena. També cal tenir en compte que als mapes del segle XIX el mar que banyava la Toscana de vegades s'anomenava mar de Toscana.[11]
L’Institut Hidrogràfic de la Marina Italiana utilitza el "mar de Ligúria" (des de San Vincenzo cap avall, "mar Tirrena") a la Carta portolana en relació a la costa nord de la Toscana.[12]
Geografia modifica
El mar de Lígur està stuat entre la costa de Ligúria (nord) i l'illa de Còrsega (sud), És un mar petit però profund i les muntanyes s'hi submergeixen amb costes altes. Les platges són poques i petites. A la part septentrional hi ha el golf de Gènova. El mar rep, per l'est, les aigües de l’Arno i altres rius que també neixen als Apenins com el Serchio i el Magra.
Al llarg de les seves costes hi ha importants ports comercials el més gran dels quals és el port de Gènova. Altres ports importants són els de Menton, Savona, La Spezia, Imperia, Carrara, Piombino i Liorna.
El mar de Ligúria arriba a una profunditat màxima de més de 2.850 m al nord-oest de Còrsega.
Golfs modifica
- Golf de Gènova
- Golf de La Spezia
- Golf de Baratti
Costes ("rivieres") modifica
- Riviera de Ligur
- Riviera Apuana
- Versilia
Batimetria modifica
La plataforma continental al mar Lígur, és gairebé inexistent i el fons marí davalla tot seguit en un fort pendent cap al fons de la plana abissal de la conca de Sarda i Corsa, (també anomenada conca corso-lígur).
El talús està solcat per canyons submarins. El pendent del talús és fort, amb un desnivell de 200 m de profunditat només a 2 km de la costa i 500 m a 4 km, on s'inicia la plana abissal, que està situada entre 15 i 20 km de la costa a una profunditat de 2.000 m.[13]
El canyó de Gènova és un dels canyons submarins més grans de la Mediterrània. Entre les vores dels vessants hi ha una amplada de 50 km i la longitud total del canyó supera els 70 km, al llarg dels quals, el fons marí davalla de 200 fins a 2.400 m de profunditat, amb pendents que arriben i superen en alguns punts els 50°. A la vora oriental del canyó hi ha un banc submarí, situat a uns 45 km de la costa de Portofino, on el fons marí s'enlaira relativament fins als 515 m de profunditat.[14]
Origen geològic modifica
El mar Lígur es va formar ara fa 21 milions d'anys, quan el bloc continental, amb les illes de Còrsega i Sardenya incloses, va iniciar un gir antihorari (amb l'eix al marge sud de França) i originà una cubeta de mides reduïdes i enbolcallada d'escorça oceànica. Així, a la vora del Golf de Gènova, l'escorça terrestre esdevé particular, doncs no té ni trets oceànics ni continentals. Els estudis han demostrat que el fons marí entre Gènova i Còrsega s'encavalca per damunt d'una secció modificada de l'escorça continental molt fina i alhora estratificada. La velocitat sismològica a la zona suggereix la presència de roques i materials molt calents al mantell superior. Les observacions indiquen que en el futur geològic, hi haurà un trencament de l'escorça del continent i posteriorment la formació d'escorça oceànica entre la costa de Ligúria i Còrsega.[15]
Protecció ambiental modifica
Amb l'objectiu de protegir les nombroses espècies de cetacis presents al mar de Ligúria, França i Itàlia la van classificar l'any 1999 com a SPAMI Zones d'Importància Mediterrània especialment protegides de la Mar Mediterrània
El santuari de cetacis del mar de Ligúria té una superfície de 84.000 km² a la zona de mar obert davant de la frontera entre França i Itàlia. És una de les zones de la Mediterrània on és més fàcil observar grups de cetacis. Els vaixells utilitzats per a l'albirament d'aquests mamífers marins surten dels principals ports turístics de la província d'Imperia, com el de Porto Maurizio.
L'any 1996 Itàlia va establir el Parc Nacional de l'Arxipèlag Toscà gràcies al qual es salvaguarden les set illes principals de l’arxipèlag i el fons marí amb tota la fauna important tant del mar Tirrè com de Ligúria. Actualment és el parc marí més gran d'Europa.[16]
L'any 1999 es va establir el Parc Nacional de Cinque Terre a Ligúria, íntegrament a la província de La Spezia, que per les belleses naturals del seu territori és una destinació turística important per a aquells interessats no exclusivament en el turisme marítim.
Fauna modifica
Entre les espècies que viuen al mar de Ligúria i que remunten els rius que desemboquen en aquest mar per reproduir-se hi ha la cheppia (Alosa fallax).
Territoris banyats pel mar de Ligúria modifica
| Estat | Regió | Departament o Província |
|---|---|---|
 França
|
Provença-Alps-Costa Blava | Alps Marítims |
| Còrsega | Alta Còrsega | |
 Mònaco[17]
| ||
 Itàlia
|
Ligúria | Imperia |
| Savona | ||
| Gènova | ||
| La Spezia | ||
| Toscana | Massa-Carrara | |
| Lucca | ||
| Pisa | ||
| Liorna | ||
Municipis importants modifica
- Departament dels Alps Marítims: Sant Joan de Cap Ferrat, Ròcabruna, Menton
- Província d'Imperia: Ventimiglia, Bordighera, Sanremo, Imperia
- Província de Savona: Alassio, Albenga, Loano, Finale Ligure, Savona, Albisola Superiore, Celle Ligure, Varazze
- Província de Gènova: Cogoleto, Arenzano, Gènova, Recco, Camogli, Santa Margherita Ligure, Rapallo, Chiavari, Lavagna, Sestri Levante, Moneglia
- Província de La Spezia: La Spezia, Sarzana, Ameglia, Porto Venere, Lerici, Levanto, les Cinque Terre i Bonassola
- Província de Massa-Carrara: Carrara, Massa
- Província de Lucca: Viareggio, Forte dei Marmi, Pietrasanta, Camaiore
- Província de Pisa: Pisa, San Giuliano Terme, Vecchiano
- Província de Livorno: Liorna, Rosignano Marittimo, Cecina
Galeria d'imatges modifica
-
-
-
-
-
Massa -
.jpeg)
.jpg)
Conservació modifica
Per protegir les nombroses espècies de cetacis de la zona (especialment, balenes i dofins, ja que les marsopes no es troben en aquesta banda de la Mediterrània), el 1999 els estats riberencs van declarar la mar Lígur Àrea Protegida Especial d'Importància Mediterrània (SPAMI, segons la sigla en anglès). El santuari de cetacis de la mar Lígur actualment ocupa una extensió de 84.000 km², que inclou tant aigües territorials com internacionals.
Referències modifica
- ↑ «mar Lígur | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ Chiusole, Antonio. Il mondo antico moderno e novissimo ovvero breve trattato dell'antica e moderna geografia ... (en italià). apresso Gio. Battista Recurti, 1749, p. 257.
- ↑ «Skylax : Voyage». [Consulta: 21 octubre 2022].
- ↑ Atlante storico. Istituto geografico De Agostini.
- ↑ Giuseppe M. Della Fina. Etruschi: la vita quotidiana. L'Erma di Bretschneider.
- ↑ Giuseppe Franco. Orizzonti etruschi: una completa esplorazione del mondo etrusco. SugarCo.
- ↑ Dov'è il confine tra il Mar Ligure e il Tirreno? Arxivat [Date missing], at Wikiwix
- ↑ «Limits of Ocean and Seas (Special Publication Nº23)». Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 maig 2016].
- ↑ «IHO Publication S-23 Limits of Oceans and Seas Draft 4th Edition», 2002. Arxivat de l'original el 3 març 2016.
- ↑ Giovanni Targioni Tozzetti, Pier Antonio Micheli, Relazioni d'alcuni viaggi fatti in diverse parti della Toscana: per osservare le produzioni naturali, e gli antichi monumenti de essa, Stamperia Imperiale, Firenze 1751, Volume 2, p. 184.
- ↑ Emanuele Repetti, Dizionario geografico fisico storico della Toscana: contenente la descrizione di tutti i luoghi del Granducato, Ducato di Lucca, Garfagnana e Lunigiana, Firenze 1846, Volume 6, p. V.
- ↑ «Fascicolo riepilogativo relativo al volume Portolano P2 da Marina di Carrara a Sabaudia e Corsica». Istituto Idrografico della Marina, 2017. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ Würtz M. (ed.). Mediterranean Submarine Canyons, Ecology and Governance (en anglès). Gland, Switzerland and Málaga, Spain: IUCN, International Union for Conservation of Nature, 2012, p. 100. ISBN 978-2-8317-1469-1.
- ↑ «Batimetria mediterranea: 4. costa ligure-provenzale» (en italià). naturamediterraneo.com, 11-03-2088. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ Muelles, S.; Galson, D.; Freeman, R.. Un tall a través d'Europa a Europa Científica. Recerca i Tecnologia a 20 països. traduïda. Editorial Labor, S.A., Foundation Scientific Europe, 1990, p. 126. ISBN 84-335-5222-8.
- ↑ Silvano Landi, Il Parco Nazionale dell'Arcipelago Toscano: tra il verde e l'azzurro, Corpo Forestale dello Stato (PDF) Arxivat 2013-10-14 a Wayback Machine.
- ↑ El Principat de Mònaco no té cap divisió administrativa perquè és una ciutat-estat
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar Lígur |