Mararía (pel·lícula)

pel·lícula de 1998 dirigida per Antonio Betancor

Mararía és una pel·lícula espanyola dirigida per Antonio Betancor basada en la novel·la Mararía de Rafael Arozarena. Va suposar el debut de Goya Toledo en una pel·lícula rodada a Canàries.[1][2]

Infotaula de pel·lículaMararía
Fitxa
DireccióAntonio Betancor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Santana Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFélix Murcia Modifica el valor a Wikidata
GuióAntonio Betancor i Carlos Álvarez-Nóvoa Sánchez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPedro Guerra Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Ruiz Anchía Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGuillermo Represa del Río Modifica el valor a Wikidata
VestuariJavier Artinano Modifica el valor a Wikidata
Efectes especialsReyes Abades
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 octubre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióilles Canàries Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0190552 Filmaffinity: 377353 Letterboxd: mararia Allmovie: v174182 TCM: 521587 TMDB.org: 186902 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Fermín (Carmelo Gómez) és un metge basc que arriba a l'illa de Lanzarote. Coneix a una preciosa noia anomenada Mararía (Goya Toledo), de la qual s'enamora en silenci. Un dia apareix un atractiu anglès anomenat Beltrahn (Iain Glen), que guanyarà l'amor de Mararía i deslligarà la ira de Fermín, qui conduirà als enamorats a la desgràcia, destruint-se alhora ell mateix i convertint-se en una altra classe de persona, capaç d'arribar a matar per amor.[3]

Basada en la novel·la homònima de Rafael Arozarena. Abans de la novel·la Mararía va escriure un romanç titulat María la de Femés, que va derivar en el llibre. El títol de l'obra estableix una relació entre Mara, la deessa de la passió, i María, la protagonista, que és desitjada per tots els homes del poble i qui finalment purifica la seva bellesa en cremar-se, igual que la deessa, ja que estava cansada que els homes l'estimessin pel seu aspecte físic i no pel que ella era realment.

Repartiment modifica

Palmarès modifica

XIII Premis Goya[4]
Categoria Persona Resultat
Millor música original Pedro Guerra Candidat
Millor guió adaptat Antonio Betancort
Carlos Álvarez-Nóvoa
Candidats
Millor actriu revelació Goya Toledo Candidata
Millor direcció artística Félix Murcia Candidat
Millor fotografia Juan Ruiz Anchía Guanyador

Referències modifica