Viquipèdia

Marató de Barcelona

La Marató de Barcelona, oficialment coneguda com a Zurich Marató de Barcelona, és una prova atlètica, de caràcter popular, sobre una distància de 42.195 metres (la distància d'una marató), que es disputa anualment a principis de març a la ciutat de Barcelona. És la marató més antiga de la península Ibèrica.

Plantilla:Infotaula esdevenimentMarató de Barcelona
Imatge
Corredors a l'edició de 2012
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3825°N,2.1769°E / 41.3825; 2.1769
Tipusesdeveniment esportiu recurrent
cursa popular Modifica el valor a Wikidata
Vigència1978 Modifica el valor a Wikidata - 
Dataannual des de 1980 al més de març
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
AntecedentsMarató de Catalunya
Palafrugell (1978-1979)
LocalitzacióBarcelona, Catalunya
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAmaury Sport Organisation Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorZurich Insurance Group Modifica el valor a Wikidata
Esportmarató Modifica el valor a Wikidata
Lloc webzurichmaratobarcelona.com
Facebook: ZURICHMARATODEBARCELONA Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La cursa començà l'any 1978 amb el nom de Marató de Catalunya a Palafrugell, per una iniciativa de Ramon Oliu (1923-2005) amb l'ajut de Raimon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol Amat,[1] amb una participació de 185 corredors. Aleshores, no existia gaire voluntat per part de l'administració i no obtingueren el permís d'organitzar-la a Barcelona fins al 1980.[2]

 
Edició de 2007

Canvià de nom el 2005[3] per motius de patrocini. Des de 2012 Zurich Insurance Group esdevé l'espònsor oficial, tot integrant el seu nom comercial a la denominació de la cursa: Zurich Marató de Barcelona.[4] El kenià Jackson Kotut guanyà la cursa de 2010 amb un temps de 2 hores, 7 minuts i 30 segons. Aquesta marca establí el rècord de la prova, i la convertí en la marató més ràpida correguda mai a l'Estat espanyol.[5] Però 9 anys més tard l'etíop Alemu Bekele superà aquest temps en 2 hores, 6 minuts i 4 segons. L'edició de l'any 2016 fou la més nombrosa amb la inscripció de 20.220 atletes, dels quals finalitzaren la prova, un total de 16.506 (rècord d'arribades).[6]

Després de la celebració de 35 edicions (2013), la cursa havia registrat dues morts de participants.[7][8] L'any 2009 la primera víctima fou Colin Dunne, un jove irlandès de vint-i-set anys que caigué desplomat al quilòmetre 34,5, víctima d'un problema cardiovascular d'origen congènit.[7][8] Quatre anys després, el 2013, fou el torn de Xavier Jiménez, un experimentat corredor popular, veí de l'Hospitalet de Llobregat, de quaranta-cinc anys.[7][8] En aquell cas, morí en el moment d'ingressar a l'Hospital Clínic de Barcelona, en ser atès per Creu Roja i traslladat en ambulància, després de desmaiar-se quan creuà la línia d'arribada en 4 hores, 5 minuts i 10 segons.[7][8] L'endemà de la tragèdia, l'empresa organitzadora anuncià la possibilitat d'implantar un sistema obligatori de revisió mèdica com a requisit indispensable per a inscriure's a la cursa.[9] El comitè promotor de la marató té quatre membres: l'Ajuntament de Barcelona, la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), el Consorci de Turisme de Barcelona i l'associació d'esport popular Corredors.cat.[10]

L'edició del 2018 superà per segon any consecutiu, els 20.000 participants i més de 16.000 finishers, convertint la cursa barcelonina en la quarta marató més important d'Europa, per darrere de la de Berlín, París i Londres.[11]

El 2019, després de canviar lleugerament el recorregut, Alemu Bekele Gebre i Kuftu Tahir bateren tots els rècords de la Marató de Barcelona aconseguits durant la seva història.[12]

Entitats patrocinadores modifica

La Zurich Marató de Barcelona està impulsada per Ramon Oliu, fundador de la Marató de Catalunya (amb les 2 primeres edicions els anys 1978 i 1979), la tercera edició de la Marató de Catalunya ja es va fer pels carrers de Barcelona.

L'any 1977 es va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l'ajuda de Raimon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol Amat, va ajudar a difondre per Catalunya els avantatges de córrer de manera popular.

La cursa, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, compta amb la direcció executiva de l'empresa UTE ASO, amb una dilatada experiència en l'organització de nombrosos esdeveniments esportius relacionats amb el món del motor i l'atletisme.

Palmarès modifica

  Rècord de la cursa
Edició Any Inscripcions Arribades Guanyador Temps Guanyadora Temps Refs.
I 1978 185 138   David Patterson 2:23:15   Matilde Gómez Murillo 3:55:33
II 1979 302 224   David Patterson 2:19:37   Matilde Gómez Murillo 3:18:48
III 1980 956 716   Don Faircloth 2:19:42   Joaquima Casas Carreras 3:09:53
IV 1981 1.108 989   Martin Knapp 2:18:56   Iciar Martínez 2:47:12
V 1982 1.310 1.155   Michael Pinocci 2:14:30   Rita Borralho 2:46:58
VI 1983 1.879 1.773   Allan Zachariasen 2:11:05   Anna Domoràtskaia 2:48:21
VII 1984 2.894 2.387   Werner Meier 2:14:50   Margaret Lockley 2:41:42
VIII 1985 2.810 2.401   Rafael Garcia 2:18:16   Joaquima Casas Carreras 2:48:01
IX 1986 2.808 2.152   Frederik Vandervennet 2:15:45   Deborah Heath 2:48:28
X 1987 2.930 2.443   Pär Wallin 2.13:58   Joaquima Casas Carreras 2:43:28
XI 1988 3.250 2.653   Fernando Díaz Pérez 2:19:58   Deborah Heath 2:45:35
XII 1989 3.300 2.656   Doug Kurtis 2:16:37   Martine Van der Gehutche 2:37:42
XIII 1990 3.349 2.832   Allan Zachariasen 2:16:30   Elisenda Pucurull 2:43:11
XIV 1991 3.452 2.890   Kashid Nishimoto 2:16:32   Satoe Minegishi 2:38:37
XV 1992 6.586 5.694   John Burra 2:12:46   Maria Starovska 2:34:07
XVI 1993 3.106 2.637   Volmir Herbstrith 2:13:25   Emma Scaunich 2:36:16
XVII 1994 2.853 2.565   Benito Ojeda Sanz 2.15.14   Marina Ivanova 2:40:30
XVIII 1995 2.876 2.518   Igor Tchouprakov 2:21:12   Núria Pastor Amorós 2:44:19
XIX 1996 2.727 2.419   Benito Ojeda Sanz 2:16:57   Giselle Camilleri 2:48:04
XX 1997 3.448 2.949   Abdselam Serrock 2:12:53   Ana Isabel Alonso 2:30:04
XXI 1998 2.818 2.520   Abdselam Serrock 2:09:48   Ana Isabel Alonso 2:30:05
XXII 1999 2.775 2.195   Daniel Komen 2:16:24   Eva Sanz Sanz 2:37:56
XXIII 2000 3.100 2.532   William Mustoki 2:12:18   Griselda González 2:31:12
XXIV 2001 3.482 2.958   Benedict Ako 2:13:53   Leone da Silva 2:40:32
XXV 2002 3.550 3.062   Benjamin Rotich 2:12:07   Galina Zhulyayeva 2:40:33
XXVI 2003 3.300 2.783   Alberto Juzdado López 2:10:53   Kenza Wahbi 2:38:36
XXVII 2004 4.150 3.361   Driss Lakhouaja 2:15:59   Karin Schön 2:42:54
L'edició del 2005 no se celebrà perquè la competència organitzadora de l'esdeveniment es trobava en litigi fruit del procés d'expropiació iniciat per l'Ajuntament de Barcelona.[13]
XXVIII 2006 4.636 4.183   Joseph Nguran 2:12:36   Haile Kebelush 2:41:23
XXIX 2007 7.413 6.311   Johnstone Chebii 2:12:04   Krizstina Loonen 2:42:02
XXX 2008 9.121 7.609   Hosea Kosgei 2:14:42   Mihret Tadesse 2:42:12
XXXI 2009 9.752 8.133   Johnstone Chebii 2:14:01   Tadelech Debre 2:39:43
XXXII 2010 12.211 10.115   Jackson Kotut 2:07:30   Debele Wudnesh 2:31:50
XXXIII 2011 15.134 12.531   Levy Matebo Omari 2:07:31   Josephine Ambjörnsson 2:45:31
XXXIV 2012 19.507 16.216   Julius Chepkwony 2:11:14   Emily Samoei 2:26:53
XXXV 2013 18.389 14.776   Gezahegne Abera Hunde 2:10:17   Lemelem Bertha Yachem 2:34:39
XXXVI 2014 17.926 14.223   Getachew Abayu 2:10:45   Frasiah Nyambura 2:32:26
XXXVII 2015 19.200 15.492   Philip Cheruiyot Kangogo 2:08:16   Aynalem Kassahun 2:28:18 [14]
XXXVIII 2016 20.220 16.506   Dino Sefir 2:09:31   Valary Jemeli Aiyabei 2:25:26 [15]
XXXIX 2017 20.127 16.340   Jonah Kipkemoi Chesum 2:08:59   Helen Bekele 2:25:04 [16]
XL 2018 17.000 13.540   Anthony Maritim 2:08:08   Chebitok Ruth 2:25:49 [17]
XLI 2019 17.465 13.438   Alemu Bekele 2:06:04   Kuftu Tahir 2:24:44 [18]
L'edició del 2020 no se celebrà per risc públic de contagi de COVID-19. Primer es va ajornar al 25 d'octubre de 2020[19] i posteriorment al 7 de novembre de 2021.[20]
XLII 2021 15.100 9.140   Samuel Kosgei 2:06:03   Tadu Teshome 2:23:53 [21]
XLIII 2022 8.056 5.404   Yihuniligne Adane 2:05:53   Meseret Gebre Dekebo 2:23:11 [22]
XLIV 2023 15.127 10.853   Marius Kimutai 2:05:06   Zeineba Yimer 2:19:44 [23]
XLV 2024 20.000 16.100   Abraham Tadesse 2:05:01   Degitu Azimeraw 2:19:50 [24]
  • Font: Historial de la Marató de Barcelona[2]

Referències modifica

  1. ↑ Màxim Frontini, «Revista Marathon: En record del Doctor Pere Pujol» Arxivat 2013-07-19 a Wayback Machine. Atletisme Català, 4 de juliol de 2013
  2. ↑ 2,0 2,1 Pucurull, Miquel. «Historial de la Marató de Barcelona» (pdf). Marató de Barcelona. Arxivat de l'original el 2013-03-23. [Consulta: 12 març 2013].
  3. ↑ Michiels, Frieda i Paul; Minshull, Phil; Gasparovic, Juraj i Loonstra, Klaas. «Barcelona Marathon» (en anglès). ARRS.net.
  4. ↑ «Zurich, nuevo patrocinador principal de La Maratón de Barcelona» (en castellà). GBBSeguros.com, 14-10-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 11 març 2013].
  5. ↑ Michiels, Paul; Post, Marty. «All-Comers Records - Marathon» (en anglès). Association of Road Racing Statisticians. Arxivat de l'original el 2010-10-20.
  6. ↑ Pucurull, MiqueDes de la seva creació fins al 1964 s'anomenà «Campionat d'Espanya» i des de 1964 fins a la mort del dictador «Copa del Generalísimo».l. «L'esclat de la Marató de Barcelona’2012». Championchip.cat. Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 12 març 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 J.C.A. «Mor un atleta a la marató de Barcelona». El Periódico [Barcelona], 17-03-2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 ACN «Es mor un atleta de 45 anys després de córrer la Marató de Barcelona». Vilaweb, 17-03-2013.
  9. ↑ «Els organitzadors de la Marató de Barcelona volen implantar una revisió mèdica obligatòria». 324.cat.
  10. ↑ «Marató de Barcelona: Organigrama i Comité Promotor» Arxivat 2014-03-01 a Wayback Machine., Zurich Marató de Barcelona
  11. ↑ [enllaç sense format] https://beteve.cat/esports/marato-barcelona-2019/
  12. ↑ «Alemu Bekele y Kuftu Tahir baten los récords de la carrera barcelonesa». El Mundo Deportivo, 10-03-2019 [Consulta: 10 març 2019].
  13. ↑ Bosch, Manel «Barcelona 2005: la marató que mai no es va córrer». Dorsal.cat. Arxivat de l'original el 2013-01-25 [Consulta: 12 març 2013].
  14. ↑ Álvarez, Ramón «Dos debutants prenen la ciutat». La Vanguardia, 16-03-2015, pàg. 51.
  15. ↑ Moliner, Empar. «Un any més, dins de la Marató de Barcelona». Ara.cat, 14-03-2016. [Consulta: 22 agost 2016].
  16. ↑ Gozalbo, Àlex. «Un atleta paralímpic que feia de llebre dona la sorpresa a la Zurich Marató de Barcelona». Ara.cat, 12-03-2017. [Consulta: 14 març 2017].
  17. ↑ «Kenya regna a la Marató de Barcelona». Ara.cat, 11-03-2018. [Consulta: 5 desembre 2018].
  18. ↑ «Alemu Bekele i Kuftu Tahir destrossen el rècord de la Zurich Marató Barcelona».
  19. ↑ «La Marató de Barcelona es posposa al 25 d'octubre». Barcelona.cat, 07-03-2020. [Consulta: 8 març 2020].
  20. ↑ «La Marató de Barcelona, aplazada al 2021. Se había pospuesto para el 25 de octubre, aunque finalmente los organizadores han desistido debido al COVID19. La próxima edición de la prueba queda programada para el 7 de noviembre del 2021». Sport, 14-08-2020 [Consulta: 20 març 2021].
  21. ↑ «Doble récord de Kosgei y Teshome en la Maratón de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 07-11-2021. [Consulta: 7 novembre 2021].
  22. ↑ «Marató de Barcelona 2022: Així s'ha viscut la cursa». Betevé, 08-05-2022 [Consulta: 8 maig 2022].
  23. ↑ «Kimutai i Yimer, dos rècords nous a la Marató de Barcelona», 19-03-2023. [Consulta: 19 març 2023].
  24. ↑ «Triunfo de Tadesse Abraham y Degitu Azimeraw en la Zurich Marató Barcelona» (en castellà), 10-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marató de Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marató_de_Barcelona&oldid=33248217»