Marc Duili (tribú de la plebs 471 aC)

Marc Duili (en llatí: Marcus Duilius) va ser tribú de la plebs l'any 471 aC quan per primer cops els tribuns es van elegir als comicis tribunats.

Infotaula de personaMarc Duili
Nom original(la) M. Duillius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC (>470 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
470 aC – 470 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

L'any següent, el 470 aC Duili i el seu col·lega Gai Sicini van convocar a Appi Claudi Sabí, cònsol de l'any anterior, davant l'assemblea del poble, per la violenta oposició que havia fet de la llei agrària d'Espuri Cassi. Vint-i-dos anys més tard, el 449 aC quan el poble es va aixecar contra la tirania dels decemvirs, es va distingir com un dels caps dels plebeus, i va aconsellar que es retiressin de l'Aventí i anessin al Mont Sagrat. Quan els decemvirs van dimitir, els plebeus van tornar a l'Aventí i Marc Duili i Gai Sicini van tornar a ser investits tribuns.

Duili va proposar una rogatio, que va ser immediatament aprovada, demanant que es tornessin a elegir els cònsols, com es feia abans, i que es fes pública la resolució. A continuació va fer aprovar una altra llei mitjançant un plebiscit, que qui volgués eliminar el càrrec de tribú de la plebs, o intentés nomenar algun magistrat sense convocar eleccions, havia de ser assotat i mort.

Marc Duili va ser un gran defensor dels plebeus, i va actuar amb moderació i saviesa en aquell període turbulent. Va aconseguir mantenir els dirigents dels plebeus dins d'un clima de diàleg amb els patricis, i quan els tribuns van voler portar la venjança fins al límit després d'haver fet dimitir els decemvirs, va declarar que ja hi havia hagut prou càstigs aquell any, i que no permetria cap més acusació ni empresonament. Això va tranquil·litzar els ànims dels patricis. Quan a l'any següent es van fer noves eleccions a tribú de la plebs, els antics tribuns es van posar d'acord per seguir un any més, però Duili, que presidia els comicis, es va negar a rebre els vots dels seus col·legues, que, complint la llei, van renunciar als seus càrrecs. Ell mateix, quan van ser elegits nous tribuns, va renunciar al seu càrrec i es va retirar a casa seva.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1090.