Marcel·lí Porta i Fernanda
Marcel·lí Porta i Fernanda (Barcelona, 17 de novembre de 1898[1] – Ciutat de Mèxic, 3 d'octubre de 1959) fou un dibuixant, pintor i cartellista català, exiliat del franquisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1898 Barcelona |
| Mort | 3 octubre 1959 (60 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | dissenyador |
Els primers anys modifica
Estudià arts plàstiques a Barcelona, i l'any 1915 el seu nom apareix, junt amb Apeles Fenoses (Apel·les Fenosa?) i altres, a la llista de premiats en un concurs de pintura ornamental per a aprenents, convocat per la Societat de Mestres Pintors [2] i treballà com a ninotaire de revistes satíriques de caràcter independentista com L'Intransigent (1918-1919) i il·lustrador de llibres per a diverses editorials. Tenia un físic característic: era mec, sense pèl ni al cap ni a la cara, gros i duia unes ulleres rodones i una pipa, i feia gala d'un humor sarcàstic i desmanegat.
Col·laborà en nombroses publicacions de Barcelona com La Campana de Gràcia, l'Esquella de la Torratxa, L'Opinió i El Crit. Presentà la seva obra en el 1r Saló d'Humoristes de Barcelona (1933) i al Saló de Tardor (1938), i formà part del Grup dels Sis amb Helios Gómez, Shum, Josep Bartolí i Guiu, Lluís Elias i Bracons Anem i Alfred Pascual i Benigani. Tots ells fundarien el 1936 el Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya.[3]
Durant la guerra civil espanyola fou conegut pel seu cartell Feixisme no!, editat pel PSUC i imprès per Gràfiques Ultra, l'octubre de 1936 i pel seu dibuix l'Auca de la innoble i trista – militarada feixista i un cartell, poc conegut, on un milicià manipula un ninot articulat amb forma de militar que fou editat a la revista Papitu, aleshores controlada pel Sindicat de Dibuixants.[4] Segons alguns era simpatitzant del POUM,[5] però semblava més proper a Esquerra Republicana de Catalunya.[6]
L'exili modifica
El 1939, a la fi de la guerra civil, s'exilià primer a França, passant pel camp del Barcarès (juliol de 1939) i instal·lant-se després a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller, on formà part del grup Jérôme Bosch i participà en una exposició col·lectiva oberta al Teatre Municipal l'octubre de 1939 amb Alexandre Cirici i Pellicer, Jaume Picas i Guiu, Tomàs Arís, Francesc Espriu i Puigdollers i Juli Rosuero.[7]
En maig de 1942 marxà cap a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca (estat de Morelos). Francesc Camps i Àngel Tarrach i Barribia l'aconsellaren dedicar-se a fer targetes de Nadal amb temes catalans i mexicans. Il·lustrà textos a la premsa mexicana Mundo, Socialismo y Libertad (1944),[8] La Nostra Revista (1947) o Lletres (número 10, del 1948, al costat de Joan Giménez i Tísner). L'octubre del 1942 ja participa en una exposició d'art humorístic a la galeria Arte y Decoración i el 1953 exposa a l'Ateneo Español.[9] També va il·lustrar alguns llibres, entre d'altres Geografia espiritual de Catalunya (segons les teories de Francesc Pujols), d'Artur Bladé i Desumvila (1944), Joan Maragall: Antologia poètica mínima (1945), Ciudad de madera (1947), del periodista Agustí Cabruja i Auguet. També decorà alguns establiments, com la biblioteca de l'Orfeó Català de Mèxic i la Pastelería Suiza, a ciutat de Mèxic, del català Jaume Bassegoda, i va fer d'escenògraf en les obres teatrals de l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic de l'Orfeó Català de Mèxic.
Va morir el 1959 a ciutat de Mèxic sense família. Va cedir tots els seus béns a l'Orfeó Català de Mèxic.[10]
Referències modifica
- ↑ «Secretaria d'Estat de Cultura - Moviments Migratoris Iberoamericans». [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ La Veu de Catalunya, 5774 (31 maig 1915), p. 1
- ↑ Josep M. Cadena: El Sindicat de Dibuixants Professionals i la Guerra Civil espanyola en la forja d'un artista, a: Josep Bartolí, un creador a l'exili, Diputació de Barcelona, 2002, p. 44.
- ↑ Portfoli de ninotaires: Porta”, Papitu, XXVIII, 1441 (5 novembre 1936), p. 2
- ↑ «Marcel·lí Porta i Fernanda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquerra a Mèxic 1941-1980, p.242». Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ Marcel·lí Porta: intransigent, bonjan i oblidat – per Santi Barjau
- ↑ "Humoristas gráficos en el exilio", un legado rescatado del olvido
- ↑ Butlletí d'E.R.C. a Mèxic (Mèxic), 2 (15 octubre 1953), p. 10
- ↑ Joan Potau: Marcel·lí Porta, el darrer adéu, La Humanitat (Mèxic), 3a època, 5, (30 novembre 1959), p. 7