Marcel Grossmann
Marcel Grossmann (Budapest, 9 d'abril de 1878 - Zúric, 7 de setembre de 1936) va ser un matemàtic suís, íntim amic d'Albert Einstein.
-Portrait-Portr_01239.tif_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1878 Budapest (Hongria) |
| Mort | 7 setembre 1936 (58 anys) Zúric (Suïssa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Esclerosi múltiple ) |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich (1896–1900) Institut Berzsenyi Dániel (Budapest) (–1893) Universitat de Zúric |
| Tesi acadèmica | Über die metrischen Eigenschaften kollinearer Gebilde (1902 ) |
| Director de tesi | Wilhelm Fiedler i Adolf Weiler |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | ETH Zürich |
| Membre de | Societat Matemàtica Suïssa (1916–1917) |
| Alumnes | Karl Dändliker (en)  , Emil Leutenegger (en) , Ernst Mettler (en) , Herbert Jobin (en) i Karl Merz (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ferdinand Gonseth, Karl Kobelt, Ernst Vaterlaus, Ernst Vaterlaus (en) , Alexandre Staempfli (en) , Karl Kobelt (en) i Tor Eika (en) |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Anna Keller |
| Pares | Jules Grossmann i Katharina Henriette Lichtenhahn |
Vida i Obra modifica
Grossmann va néixer en el sí d'una antiga família suïssa que vivia a Budapest, on eren propietaris d'una empresa de maquinària. Fins als quinze anys ell també hi va viure, estudiant al prestigiós Institut Berzsenyi Dániel.[1] El 1893, la família va retornar a Suïssa i Grossmann va acabar el seus estudis secundaris a la Oberrealschule de Basilea.[2] El 1896 va ingressar al Politècnic de Zuric on va coincidir amb Albert Einstein i Mileva Marić amb els qui va establir una estreta amistat. En els darrers cursos, Einstein i Marić es van inclinar més per les classes de física, mentre que Grossmann, amb els seus col·legues Jakob Ehrat i Louis Kollros, van continuar amb les matemàtiques pures.[3]
Graduats tots ells el 1900, Grossmann va començar la seva carrera docent als instituts de Frauenfeld i Basilea, mentre treballava per al seu doctorat, que va obtenir el 1902 a la universitat de Zúric (el Politècnic encara no donava aquest grau) sota la direcció de Wilhelm Fiedler.[4] El 1907 va obtenir la plaça de professor al Politècnic que havia deixat vacant Fiedler.[5] Però el 1915 es van començar a manifestar els primers símptomes d'una malaltia degenerativa (una esclerosi) i el 1920 ja havia de demanar al seu col·lega Kollros que el substituís en algunes classes.[6] El 1927 va ser baixa definitiva i el 1936 moria en el que va ser considerat més una redempció que una defunció.[7]
Grossmann és recordat, sobre tot, perquè va ser qui va introduir Einstein a les matemàtiques necessàries per donar suport a la teoria de la relativitat.[8] En un primer article conjunt de 1913, Entwurf einer verallgemeinerten Relativitätstheorie und einer Theorie der Gravitation introduïen el càlcul de tensors[9] i en un altre de 1914, Kovarianz- eigenschaften der Feldgleichungen der auf die verallgemeinerte Relativitatstheorie, discutien el significat de la covariància en les seves equacions del camp gravitacional.[10]
No es d'estranyar que, quan va morir, Einstein li adrecés a la seva vídua aquestes paraules de condol:
| « | Recordo els nostres dies d'estudiants. Ell, l'estudiant impecable; jo, desordenat i somniador. Ell amb bones relacions amb els professors i comprenent tothom; jo, un pària, descontent i poc estimat. Però vam ser bons amics i entre els meus records més feliços hi ha les nostres converses al Metropol davant un cafè gelat cada poques setmanes. | » |
| — Einstein, 1936, [11] | ||
Referències modifica
- ↑ Graf-Grossmann, 2018, p. 13-20.
- ↑ Sauer, 2015, p. 457.
- ↑ Sauer, 2015, p. 458-459.
- ↑ Saxer, 1936, p. 323.
- ↑ Sauer, 2015, p. 462.
- ↑ Graf-Grossmann, 2018, p. 137.
- ↑ Saxer, 1936, p. 322.
- ↑ Fox i Keck, 2004, p. 129.
- ↑ Earman i Glaymour, 1978, p. 255.
- ↑ Earman i Glaymour, 1978, p. 269.
- ↑ Fox i Keck, 2004, p. 130-131.
Bibliografia modifica
- Earman, John; Glaymour, Clark «Lost in the tensors: Einstein's struggles with covariance principles 1912–1916» (en anglès). Studies in History and Philosophy of Science Part A, Vol. 9, Num. 4, 1978, pàg. 251-278. DOI: 10.1016/0039-3681(78)90008-0. ISSN: 0039-3681.
- Fox, Karen C; Keck, Aries. Einstein A to Z (en anglès). John Wiley and Sons, 2004. ISBN 0-471-46674-3.
- Graf-Grossmann, Claudia. Marcel Grossmann: For the Love of Mathematics (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-90076-6.
- Sauer, Tilman. «Marcel Grossmann and his contribution to the general theory of relativity». A: Kjell Rosquist, Robert T Jantzen, Remo Ruffini (eds.). The Thirteenth Marcel Grossmann Meeting (en anglès). World Scientific, 2015, p. 456-503. ISBN 978-981-4612-14-2.
- Saxer, Walter «Marcel Grossmann (1878-1936; Mitglied der Gesellschaft seit 1908)» (en alemany). Vierteljahrsschrift der Naturforschenden Gesellschaft in Zürich, Vol. 81, Num. 3-4, 1936, pàg. 322-326. ISSN: 0042-5672.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcel Grossmann |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marcel Grossmann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Reich, Karin. «Grossmann, Marcel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 febrer 2020]. (anglès)