Marcelino Villalba Muñoz

compositor espanyol

Marcelino Villalba Muñoz (Valladolid, 1890, - Burgo de Osma-Ciudad de Osma, Sòria, 1925) fou un compositor espanyol, germà d'Alberto, Enrique i Luis, tots ells també músics compositors.

Infotaula de personaMarcelino Villalba Muñoz
Biografia
Naixement30 abril 1890 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1925 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCatedral Nova de Salamanca, mestre de capella (1913–1923) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLuis Villalba Muñoz Modifica el valor a Wikidata

Educat en un ambient com el de la seva família, en la que tots eren artistes, ensems que els estudis eclesiàstics feu els de música, i als vint-i-dos anys assolí per oposició la plaça de mestre de capella de la Catedral de Salamanca, que desenvolupà fins a la seva mort. Col·labora en la revista Biblioteca Sacro-Musical i es donà a conèixer com a compositor de música religiosa i molt principalment del gènere orgànic.

Les obres no religioses de Villalba Muñoz que mereixen mencionar-se són:

  • Cinco piezas líricas; Escenas mogólicas; Tres jotes castellanes, per a piano,
  • Tonadas mias, per a violí i piano,
  • Tres cuentos de Bartolo, per a violí i piano,
  • Sonata en cuatro tiempos, per a violí i piano. I diverses altres de menor importància.

Són de major relleu artístic les seves obres religioses, entre les que cal mencionar:

  • 23 Motets al Santíssim, per a veus mixtes i orgue,
  • Salm 118, a 4 veus mixtes i orgue,
  • Credidi, salm, a 3 veus iguals i orgue,
  • Reges Tharssis, ofertori a 2 veus i orgue,
  • Salmo Benedictus, a 3 veus,
  • Invitatorio de difuntos, a 4 veus mixtes,
  • Himnos a San Vicente de Paú, San Bernardo, San Vicente,San José, Santa Isabel, Medalla milagrosa, Santa Teresa de Jesús i, altres advocacions:
  • Lletretes i goigs,
  • Responsorios para el Miércoles Santo, a 4 veus soles,
  • Misa de Requiem, a 3 veus i orgue.

Bibliografia modifica