Mare Nectaris
El Mare Nectaris (en llatí nectaris «Mar del Nèctar») és un petit mar lunar (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Fecunditatis. A l'oest queda delimitat per les altures dels Montes Pyrenaeus i una mica al sud del seu centre geogràfic es troba el cràter Rosse i es el mes visible a la zona sud lunar a la sortida del sol.[1] Els Montes Pyrenaeus limiten amb el mare a l'est i el Sinus Asperitatis es fusiona amb la seva vora nord-oest. Té una mida de 84.000 quilòmetres quadrats.[2] El seu diàmetre es de 340 km.[3]
 Mare Nectaris | |
|---|---|
  | |
| Dades generals | |
| Tipus | mar lunar |
| Cos astronòmic | Lluna |
| Dades geogràfiques | |
| Coordenades | 15° 11′ S, 34° 36′ E / 15.19°S,34.6°E |
| Quadrangle | LQ20 |
| Localització | |
  | |
| Identificadors | |
| Gazetteer of Planetary Nomenclature | 3683 |
El mar té una profunditat d'uns 1.000 m i està datat bàsicament als períodes Nectarià i Imbrià inferior, amb parts de l'Imbrià superior; de fet el període Nectarià rep el nom a partir de l'impacte que va formar el Mare Nectaris.[4][5]
Situació modifica
Diversos grans cràters estan situats a les fronteres de Mare Nectaris. El més gran és el Fracastorius[6] ple de lava (124 km), que es fusiona amb la costa sud del mar. Un important trio de cràters de 100 km Theophilus, Cyrillus i Catherina es troba a prop de la costa nord-oest. Una altra característica destacable és un "cràter fantasma" Daguerre, gairebé completament cobert de lava, a la part nord de Mare Nectaris.[6]
Geologia modifica
La part central de l'Mare Nectaris és notablement plana i no té cràters importants. S'estima que la capa de lava solidificada és de només un quilòmetre de gruix.
La conca original té uns límits ben definits en la seva part sud-oest per Rupes Altai, i per una escarpament a l'est de l'cràter Censorinus, al nord. Aquest límit resulta una mica menys evident en la vora occidental de l'Sinus Asperitatis i en el cràter Kant, a la part oest.
El cràter Theophilus és d'època eratosteniana i, per tant, més jove que el mar que l'envolta i on s'hi han produit uns quants grabens al marge occidental del mar.[7]
Una concentració de massa (mascon), o alta gravitatòria, es va identificar al centre de Mare Nectaris a partir del seguiment Doppler de les cinc naus espacials Lunar Orbiter el 1968.[8] El mascon es va confirmar i va cartografiar a major resolució amb missions orbitadores posteriors com Lunar Prospector i GRAIL.
Galeria modifica
-
Conca de Mare Nectaris (mosaic d’imatges LRO). Rupes Altai és una fina ratlla brillant a la part inferior esquerra -
Mapa topogràfic de la mateixa àrea (dades LRO) -
Mapa de gravetat basat en GRAIL -
Vista obliqua orientada al sud-est, des de l'Apolo 11. El gran cràter a la dreta del centre és Theophilus i Mädler a la seva esquerra. Fracastorius és a prop de l’horitzó central i la muntanya blanca de l’horitzó de la dreta forma part de les Rupes Altai. El cràter en forma de llàgrima a la part inferior esquerra és Torricelli.
.png)
.jpg)
Referències modifica
- ↑ Westfall, John E. Atlas of the Lunar Terminator (en anglès). Cambridge University Press, 2000-06-08, p. 76. ISBN 978-0-521-59002-0.
- ↑ Whitford-Stark, J. L. «A preliminary analysis of lunar extra-mare basalts: Distribution, compositions, ages, volumes, and eruption styles» (en anglès). The moon and the planets, 26, 3, 01-05-1982, pàg. 323–338. DOI: 10.1007/BF00928015. ISSN: 1573-0794.
- ↑ «Planetary Names: Mare, maria: Mare Nectaris on Moon». Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2014. [Consulta: 14 agost 2021].
- ↑ Tanaka K.L.; Hartmann W.K. (2012). "Chapter 15 – The Planetary Time Scale". In F. M. Gradstein; J. G. Ogg; M. D. Schmitz; G. M. Ogg (eds.). The Geologic Time Scale. Elsevier Science Limited. pp. 275–298. doi:10.1016/B978-0-444-59425-9.00015-9. ISBN 978-0-444-59425-9.
- ↑ Byrne, Charles. «Nectaris Bassin Region». A: Lunar Orbiter Photographic Atlas of the Near Side of the Moon (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010-03-17. ISBN 978-1-84628-154-9.
- ↑ 6,0 6,1 Grego, Peter. The Moon and How to Observe It (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-01-27, p. 220. ISBN 978-1-84628-243-0.
- ↑ «Mare Nectaris». lunar.arc.nasa.gov., 16-06-2002. Arxivat de l'original el 2007-10-09. [Consulta: 14 agost 2021].
- ↑ Muller, P. M.; Sjogren, W. L. «Mascons: lunar mass concentrations». Science (New York, N.Y.), 161, 3842, 16-08-1968, pàg. 680–684. DOI: 10.1126/science.161.3842.680. ISSN: 0036-8075. PMID: 17801458.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare Nectaris |