Margarida de Saxònia (electriu de Brandenburg)

Margarida - Margarette (alemany) - (1449, Weimar - 13 de juliol del 1501, Spandau) va ser una princesa de Saxònia i electriu consort de Brandenburg.

Margarida de Saxònia

Nom original	(de) Margarete von Sachsen
Biografia
Naixement	1449 Weimar
Mort	13 juliol 1501 (51/52 anys) Spandau
Sepultura	Catedral de Berlín
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Família
Família	Wettin
Cònjuge	Joan Cíceró de Brandenburg (1476, 1476 (Gregorià)–1499)
Fills	Joaquim I Nèstor de Brandenburg, Anne de Brandebourg, Albert de Brandenburg, Úrsula de Brandeburg
Pares	Guillem III de Turíngia   i Anna d'Habsburg
Germans	Katharina of Thuringia (en)
Parents	Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic (besavi) Elisabet d'Habsburg (tia)

Margarida fou filla del duc de Saxònia Guillem el Valent (1425-1482) fruit del seu matrimoni amb Anna (1432-1462), filla del Rei dels Romans Albert II.

Després de la ruptura del matrimoni dels seus pares, Margarida va continuar vivint a la cort del seu pare, que també va dur a terme les negociacions del seu matrimoni. Després de la seva mort, el Landgraviat de Turíngia va passar als cosins de Margarida, els ducs Albert i Ernest de Saxònia. Les seves vagues reivindicacions sobre els territoris del seu avi Albert II ja havien fracassat en la persona dels seus pares. En la guerra contra Àustria, però, Frederic el Gran va presentar al·legacions al Reichstag de Frankfurt el febrer de 1757, en què justificava les reclamacions al Regne de Bohèmia basant-se en la descendència de Margarida.

Margarida es va casar el 25 d'agost del 1476 a Berlín amb el posterior elector de Brandenburg Joan Ciceró (1455-1499). La data del casament s'havia ajornat diversos cops per dificultats de pagament. El dot de Margarida no es va poder pagar fins al 1492.

En el seu testament, Joan havia promès a la seva dona les ciutats de Spandau, Küstrin, Wriezen, Bötzow, Liebenwalde i Saarmund com a dot i va designar el castell de Spandau com a casa seva, on es va retirar cada cop més.

Descendència

Margarida va tenir els següents fills del seu matrimoni amb Joan:

• Tochter (1480–1482)
• Wolfgang (*/† 1482)
• Joaquim Néstor (1484–1535), elector de Brandenburg

⚭ 1502 Princesa Elisabet de Dinamarca (1485–1555)

• Elisabet (*/† 1486)
• Anna (1487–1514)

⚭ 1502 Rei Frederic I de Dinamarca (1471–1533)

• Úrsula (1488–1510)

⚭ 1507 Duc Enric V de Mecklenburg (1479–1552)

• Albert (1490–1545), arquebisbe de Magdeburg. Arquebisbe i elector de Magúncia, cardenal

Bibliografia

• Ernst Daniel Martin Kirchner, Die Churfürstinnen und Königinnen auf dem Throne der Hohenzollern ..., Volume 1, S. 185 ff.
• Julius Mebes, Beiträge zur Geschichte des Brandenburgisch-Preussischen Staates ..., Volume 1, S. 783