Margarita Corona
Margarita Corona (Rio de Janeiro, Brasil, 7 de setembre de 1911 - Buenos Aires, Argentina; 12 d'octubre de 1983) va ser una reconeguda actriu de cinema, ràdio, teatre i televisió de l'època daurada argentina. Era la germana del cineasta Juan Corona Bernabeu i la tia dels actors veneçolans Koke Corona i Alejandro Corona.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1911 Rio de Janeiro (Brasil) |
| Mort | 12 octubre 1983 (72 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Activitat | 1940 – 1983 |
| Família | |
| Germans | Juan Corona |
  | |
Carrera modifica
Margarita Corona va néixer al Brasil, però des de nena va viatjar amb la seva família a la ciutat portenya de l'Argentina. Aquí va estudiar actuació i va dedicar de ple al teatre i al cinema, per a després ampliar la seva professió a la pantalla petita. Era la germana del també actor Juan Corona Bernabeu.
En 1946 integra la llista de l'Agrupació d'Actors Democràtics, durant el govern de Juan Domingo Perón, i la junta directiva del qual estava integrada per Pablo Racioppi, Lydia Lamaison, Pascual Nacaratti, Alberto Barcel i Domingo Mania.[2]
En teatre Corona va treballar en la dècada del '30 en la "Compañía Argentina de Comedias Eva Franco", al costat de Pepita Muñoz, Alberto Bello, Herminia Franco, Juan Carlos Croharé i Fernando Ochoa.[3] El 1935 va integrar la Cía. Florencio Parravicini, al costat de la primera actriu Mecha Ortiz, Amelia Bence, Esther Bence, Daniel de Alvarado i Pablo Cumo.
Va actuar en uns 25 films, en rols destacats. En televisió va fer papers majorment dramàtics.
Filmografia modifica
- 1945: Pampa bárbara
- 1947: Nunca te diré adiós
- 1947: Evasión com Julia
- 1948: La muerte camina en la lluvia com Valeria Duval
- 1950: La fuerza ciega
- 1950: El inspector Stugart
- 1950: Abuso de confianza
- 1951: Suburbio
- 1952: La parda Flora
- 1952: La muerte en las calles
- 1952: Sala de guardia
- 1953: Dock Sud
- 1953: Caballito criollo
- 1954: El castigo de los mares del sur
- 1955: La Tierra del Fuego se apaga
- 1955: La simuladora
- 1956: Edad difícil com la Vieja de las siete polleras
- 1958: El festín de Satanás (1958)
- 1958: La venenosa
- 1961: El romance de un gaucho
- 1967: Gente conmigo com una Paisana
- 1969: Pate Katelin en Buenos Aires
- 1969: El señor presidente
- 1970: La cosecha
- 1972: Simplemente María
Ràdio modifica
Va sere una figura exclusiva de Radio El Mundo, on va fer radioteatre com:
- 1942: Margarita La Tornera amb Rosa Rosen i Narciso Ibáñez Menta.
- 1943: Ana Karenina, amb Rosa Rosen, Luisa Vehil, Santiago Arrieta, Hilda Bernard, Raquel Simari, Gustavo Cavero i Pablo Racioppi.[4]
- ?: Una luz en el desierto, amb Patricia Castell, Amadeo Novoa, Virginia Luque i Egle Martin.
- 1943: Idilio trunco, amb Paquita Vehil, Rita Miranda, Gustavo Cavero, Roberto Salinas, entre altrrs.
Televisió modifica
- 1953: La Telefamilia.
- 1954: El tango viene de lejos, amb Pedro Maratea i conducció d'Ignacio de Soroa.
- 1954: ¡No quiero ser así!, amb Virginia Luque i José María Gutiérrez.
- 1954: Y llegó el domingo, de Miguel Coronatto Paz, amb Ignacio de Soroa, Tato Bores i Darío Garzay.
- 1956: Ciclo de teatro policial (ep. "La sonrisa de la Gioconda")
- 1961: Noches de teatro Grafa
- 1963: Teleteatro Palmolive-Colgate del aire
- 1964: Teleteatro del Hogar
- 1967: La señora Ana luce sus medallas com la Sra. Patricia
- 1968: Simplemente María
- 1968: Testimonios de hoy... Autors argentins
- 1970: Los parientes de la Galleguita com Jacinta
- 1971/1975: Alta comedia (ep. El gorro de cascabeles)
- 1971: Aquellos que fueron
- 1971/1972: Frente a la facultad[5]
- 1972: Simplemente María, amb Rodolfo Salerno i Irma Roy.
- 1972-1973 La Selva es Mujer. Canal 13. Tira.
- ?: Yo seré tu mundo
Teatre modifica
- Joven, viuda y estanciera (1937)
- Cruza (1937)
- Claudia, de Rose Franken (1945)
- La Sra. Ana luce sus medallas
- Rostro perdido (1952)
- Colombo (1953), amb la companyia de Juan Carlos Thorry i Analía Gadé.
- La Moreira (1962), amb la Compañía de Comedias Tita Merello, amb direcció d'Eduardo Cuitiño.
- La guitarra del diablo (1967).
Nominacions modifica
En 1968 va ser nominada als Premis Martín Fierro com a millor actriu de repartiment per la seva labor en Simplemente María, encara que el guardó finalment se'l va emportar Milagros de la Vega.[6]
Referències modifica
- ↑ http://www.imdb.com/name/nm0180566/
- ↑ López, Marcela. Quiera el pueblo votar (en castellà). Buenos Aires: Del nuevo extremo, 2007. ISBN 978-987-609-056-8 [Consulta: 26 octubre 2013].
- ↑ http://coleccionesteatrales.blogspot.com.ar/search/label/A%C3%B1o%201937
- ↑ http://rosarosen.blogspot.com.ar/2005/11/radioteatro-1942-el-conde-de.html
- ↑ http://www.nuestrosactores.com.ar/index.php/component/search/Margarita%2BCorona?ordering=&searchphrase=all
- ↑ https://web.archive.org/web/20120411073538/http://www.aptra.org.ar/a/en-archivo/35-1968-aire
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarita Corona |