Marguerite de Valois
Marguerite de Valois coneguda com "Mademoiselle de Belleville"[1] (1407 – després de 1448,[1] fou la filla il·legítima del rei de França Carles VI i de la seva amant Odette de Champdivers.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1407  París |
| Mort | 1r gener 1458 (50/51 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Jean III de Harpedanne (en)  |
| Fills | Louis de Belleville, Seigneur de Montaigu (en) |
| Pares | Carles VI de França i Odette de Champdivers |
| Germans | Caterina de Valois, Isabel de Valois i de Baviera, Miquela de Valois, Joana de França, Maria de França, Carles VII de França, Louis de Guyenne i Jean de France |
Biografia modifica
El 1418, el rei va oferir una anualitat a Odette de Champdivers i Marguerite de Valois, la seva filla. D'abril a octubre de 1422, el govern moribund de Carles VI de França va destinar a Marguerite de Valois la suma de cinc-centes lliures anuals, per a la seva vida, a més de les obtingudes del peatge de Saint-Jean-de-Losne.
Després de la mort del rei l'octubre de 1422, Odette i la seva filla van perdre la pensió i aquell dret. Llavors busquen refugi amb el duc de Borgonya. Aleshores, les dues dones són acusades i jutjades per conspirar i espiar per a França. Després de 1424, Marguerite i la seva mare es refugiaren al Delfinat.[2]
Carles VII de França la legitimà per cartes de gener de 1428,[1] a Montrichard.
L'any 1428, Marguerite es va casar amb Joan III Harpedanne, senyor de Belleville-en-Poitou i Montaigu, senescal de Saintonge, camarlenc de Carles VII de França, fill de Joan II Harpedanne, senyor de Belleville, i de Jeanne de Mussidan.[1] Pel seu contracte matrimonial li prometen vint mil monedes d'or.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 http://fmg.ac/Projects/MedLands/CAPET.htm/[archive[Enllaç no actiu]] sur Medieval Lands.
- ↑ Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos ..., par Hoefer (Jean Chrétien Ferdinand), Firmin-Didot, p.475.
- ↑ Mémoires historiques, critiques, et anecdotes des reines et régentes de France, par Dreux du Radier (Jean-François), p.169.