Maria Cunitz
Maria Cunitz, llatinitzat: Maria Cunitia (Schweidnitz, Silèsia, ~1607 - 22 d'agost de 1664, Pitschen, ducat de Brieg) va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.
 Escultura a Świdnica per Sueroski  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1610 Wołów (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 22 agost 1664 (53/54 anys) Byczyna (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Lloc de treball | Świdnica |
| Ocupació | Matemàtiques Astronomia |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Vida modifica
Filla d'un metge, Heinrich Curitz, i de Maria Scholl, va rebre una bona educació amb tutors, entre els quals hi havia Elies von Löven, un altre metge molt aficionat a l'astronomia i que, amb el temps, esdevingué el seu marit.[1]
Durant la Guerra dels Trenta Anys ella i el seu marit es van refugiar en un priorat cistercenc a Łubnice, malgrat que ells eren protestants,[2] des d'on van fer nombroses observacions astronòmiques.
Obra modifica
En el curs de les seves observacions va trobar discrepàncies amb les Taules rudolfines (1627) de Kepler i com que, per altra banda, trobava els mètodes de càlcul de Kepler massa complexos,[3] va decidir publicar una versió de les taules de Kepler, prescindint del càlcul logarítmic, per posar-lo a l'abast dels no entesos.
Així va néixer el seu llibre Urania Propitia sive tabulae astronomicae mire faciles, vim hypothesium phisicarum a Keplero..., conegut normalment com a Urania Propitia. Aquest llibre té la distinció de ser la més antiga obra científica supervivent escrita per una dona.[4]
El llibre consta de tres parts:[5]
Part 1: taules de l'astronomia esfèrica modifica
És el punt de partida matemàtic, amb les seves taules de sinus sexagesimals, resolució de triangles esfèrics, declinacions, ascensions rectes i obliqües per a totes les latituds de 0 a 72º, etc.
Part 2: taules de moviments mitjans modifica
En aquesta part, Maria Cunitz fa la simplificació de càlcul: utilitzant les taules de la primera part, posa en evidència els moviments dels planetes i satèl·lits emprant algunes fórmules matemàtiques senzilles. Per exemple, la coneguda com equació de Kepler:
no té, normalment, solució geomètrica o algebraica per a . Això no obstant, quan està donat, és possible trobar a partir de amb qualsevol grau de precisió utilitzant mètodes d'iteració i interpolació.
Amb aquesta i altres idees, Cunitz va ser capaç de simplificar les Taules rudolfines i determinar la posició d'un planeta en la seva òrbita com una funció del temps.
Part 3: taules per a calcular eclipsis modifica
Aquestes taules serveixen per a calcular tant el lloc com el moment dels eclipsis.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Jiménez Sureda, Montserrat «La mujer en la esfera laboral a lo largo de la historia» (en (castellà)). Manuscrits, Vol. 29, 2009, pàg. 21-49. ISSN: 0213-2397.
- Ogilvie, Marilyn; Harvey, Joy. Biographical Dictionary of Women in Science (en (anglès)). New York: Routledge, 2000. ISBN 0-415-92038-8.
- Swerdlow, N.M.. «Urania Propitia, Tabulae Rudophinae faciles redditae a Maria Cunitia Beneficent Urania, the Adaptation of the Rudolphine Tables by Maria Cunitz». A: Buchwald, Jed Z. (ed.). A Master of Science History. Essays in Honor of Charles Coulston Gillispie (en (castellà)). Dordrecht: Springer, 2012. ISBN 978-94-007-2626-0.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Cunitz |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maria Cunitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)