Maria Gripe
Maria Gripe, de nom de naixement Maja Stina Walter (Vaxholm, Suècia, 25 de juliol de 1923- Rönninge, 5 d'abril de 2007) va ser una escriptora en suec, centrada principalment en la literatura infantil. Fou premiada amb la medalla Hans Christian Andersen.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1923 Vaxholm (Suècia) |
| Mort | 5 abril 2007 (83 anys) Rönninge (Suècia) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estocolm |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, guionista, escriptora de literatura infantil, autora |
| Activitat | 1954 – |
| Família | |
| Fills | Camilla Gripe |
Premis
| |
  | |
Biografia modifica
Gripe va néixer el 25 de juliol de 1923 a la ciutat sueca de Vaxholm, prop d'Estocolm. Va estudiar Filosofia i també Història de les religions a la Universitat d'Estocolm. Després de llicenciar-se, es dedicà a l'ensenyament. Es va casar amb l'il·lustrador i pintor Harald Gripe, que l'impulsà a escriure i més tard il·lustraria molts dels seus llibres. El pare de Gripe, Karl Hugo Walter, fou també escriptor.
L'obra modifica
Encara que començà escrivint relats de tipus tradicional, sorgits, com ella mateixa deia, de les històries que explicava a sa filla Camila, prompte començà a escriure'n d'altres que treia a la llum l'autoritarisme que s'amagava a la família i a l'escola, i que tractava el món emocional dels infants, cosa que la va fer una de les representants de la tendència antiautoritària a la literatura de la infantesa. Amb un estil exquisit i un llenguatge genuí i simple, afrontà qualsevol tema realista, per molt perillós que pogués semblar, però que preocupava a la infantesa: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort, la soledat, fets que formen part de la vida quotidiana i amb els quals s'ha d'aprendre a viure o cal superar.[2][3]
El 5 d'abril de 2007 va morir a casa seva de Rönninge (Suècia) d'una malaltia.
Moltes de les seues obres han estat traduïdes a moltíssims idiomes, entre els quals el català. Llibres fonamentals de Maria Gripe són: Hugo i Josefina (1960), La filla de l'espantall (1963), Els fills del bufador de vidre (1964), la sèrie respecte a Elvis Karlson (1973), L'abric verd (1980), Aquelles blanques ombres al bosc (1983) o Carolín, Berta i les ombres (1985).
Alguns dels seus relats han estat portats al cinema, la televisió o la ràdio. Així per exemple, Hug i Josefina (1967) fou dirigida per Kjell Grede; Elvis, Elvis (1976), per Kay Pollal, Agnes Cecilia (1991) i Els fills del bufador de vidre(1998) dirigides totes dues per Anders Grönors.[2]
De la seva tetralogia de les ombres (1983-1985) es va fer la sèrie de televisió de nou capítols Flickan vid stenbänik (1989), dirigida per Marianne Ahrne. També les novel·les La filla de l'espantall i El papà de nit han estat adaptades a la televisió per per Stellan Olsson.[2]
Reconeixement modifica
El 1974, li fou concedida la medalla Hans Christian Andersen.[1][2]
Obres literàries modifica
- Josefina (1961)
- Hug i Josefina (1962)
- La filla de l'espantall (1963), traduït al català (Ed. El Vaixell de vapor)
- Els fills del bufador de vidre (1964), traduït al català (Ed. El Vaixell de vapor)
- En el temps de les campanes (1965)
- Hugo (1965)
- El papà de nit (1968), traduït al català (Editorial Joventut)
- Elvis Karlsson (1972)
- Elvis, Elvis (1973)
- Els escarabats volen al capvespre (1978), traduït al català (Ed. Cruïlla)
- L'abric verd (1980), traduït al català (Ed. Cruilla)
- Agnès Cecília (1981)
- Aquelles blanques ombres al bosc (1983)
- La casa de la Júlia (1984), traduït al català (Editorial Joventut)
- L'ombra sota el banc de pedra (1985)
- Carolín, Berta i les ombres (1985)
- El rei i el cap de turc
- El país del més enllà
- El túnel de cristall
- El país dels somnis
- La nit de l'esternut
- Amb el nas tapat
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rengifo Castillo, Yessika María. «¿Qué es el mundo infantil?: María Gripe sobre «Elvis Karlsson»» (en castellà). Gazeta, 16-10-2022. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vera Poseck, Beatriz. «Maria Gripe: literatura de emociones» (en castellà). ARCE. Asociación de Revistas Culturales de España. CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil) nº 190, Febrer 2006. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ Martí Segarra, Elena. «La literatura infantil sueca (de 1591 a 1990, aproximadament)». Visat núm. 14, octubre 2012. [Consulta: 28 maig 2023].