Viquipèdia

Maria Muntadas i Pujol

pintora, poetessa i concertista catalana (1900-1965)

Maria del Dulce Nombre Muntadas i Pujol, coneguda també com a Maria Muntadas de Caparà, (Barcelona, 1890 – 30 de març de 1965) va ser una pintora, poetessa i concertista catalana.

Infotaula de personaMaria Muntadas i Pujol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsVíctor Moya i Calvo i Ramon Casas i Carbó Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJuli Caparà i Marquès (–1937), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
PareLluís Muntadas i Rovira Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Filla de Lluís Muntadas i Rovira, un dels principals introductors a Espanya de les indústries elèctriques que va ser president del Foment del Treball Nacional, i d’Encarnació Pujol i Coll, Maria va néixer en una família de l’alta burgesia industrial catalana.[1] Amb deu anys va conèixer a la filla d’uns amics de la família, Zenòbia Camprubí Aymar, que amb el temps seria una escriptora i lingüista de renom. Tenien la mateixa institutriu anglesa i possiblement per això van crear una societat que van anomenar Les abelles industrioses, seguint el model de les que, amb el nom de Sewing Circle, es dedicaven a cosir roba per als pobres en ciutats nord-americanes. Les dues van ser amigues tota la vida.[1]

Des de molt jove es va aficionar a les arts[2] i, segons consta en alguns catàlegs d’exposicions en què va participar anys més tard, va ser deixebla dels pintors Víctor Moya i Ramon Casas.[3]

L’any 1907 va ser designada reina dels Jocs Florals del Cinquantenari d’Anselm Clavé de Barcelona.[4][5] D’aquesta època és el retrat que li va fer la pintora Lluïsa Vidal per a la revista Feminal.[6] El 26 de setembre de 1910 es va casar amb Juli Caparà i Marquès, enginyer,[7] amb qui tindria dues filles, Maria Lluïsa (que va pintar el 1932) i Elena.[1] Per la informació recollida en catàlegs d’exposicions, el matrimoni vivia a la Casa Muntades de l'Avinguda del Tibidabo 48, que el pare de Maria havia encarregat a Josep Puig i Cadafalch el 1901.[8]

Als anys vint i trenta va participar activament de la vida artística de la seva ciutat, on va exposar individualment en diverses ocasions, especialment a les Galeries Laietanes. El 1924 la crítica en va elogiar les obres figuratives Vanitas i Libélula; dos anys més tard, a la mateixa sala, es podien veure les obres L’hora bella, Coqueteria, Soubrete i La Núvia i, al 1927, El mantell verd, La dona bruna i Contrallum. El 1928 va exposar pastels a les Galeries Areñas i el 1929 i 1930 retrats de nou a les Galeries Laietanes, junt amb Pedro Casas Abarca, Aureli Tolosa i Antoni Rosich.[7] El 1933 i 1935 també va mostrar la seva obra a les galeries.[9]

Però la primera mostra en què hi ha constància de la seva participació és l’Exposició d’art que organitzava l’Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts, en la qual l’any 1922 va presentar un pastel d’una rosa.[8] L’any següent hi va prendre part novament i posteriorment va participar en diferents exposicions col·lectives. El seu nom apareix entre els artistes que al novembre de 1929 van exposar a les Galeries d’Art Jorba i també en el catàleg de l’Exposició Internacional de Pintura, Escultura, Dibuix i Gravat que es va fer al Palau de Congressos en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona.[10] Hi va presentar un pastel titulat Llum zenital.[2]

El 1929 va fer el salt a Madrid per exposar al Salón de Otoño que organitzava l'Asociación de Pintores y Escultores, on va presentar de nou Luz cenital. L’any 1932 va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts, en la qual va presentar l’obra Retrat de Maria Lluïsa, la seva filla.[3] Dos anys més tard, hi prenia part de nou, aquesta vegada amb un nu,[11] i també ho feia al Salón de Otoño, amb dos pastels entre els quals hi havia l’obra El tocador.[7] La premsa de l’època en va elogiar la tècnica, la delicadesa i la subtilitat del dibuix i dels colors emprats, que encaixava amb el bon gust de l’alta societat.[2] Igualment, consta entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1936, en la qual va presentar l'obra titulada Oriental.[12]

L'esclat de la Guerra Civil va fer que la família es traslladés a Sant Sebastià el 1936, on el seu marit va morir el 17 d’octubre de 1937.[2] En acabar el conflicte devia tornar a Barcelona perquè l’any 1940 Maria Muntadas, vídua de Caparà, sol·licitava col·locar una creu en una tomba del Cementiri de l'Est[13] i el mateix any presentava una exposició individual d’olis, pastels i dibuixos d’apunts de tipus sevillans a les Galeries Pallarès.[7] Més tard va obrir una acadèmia de pintura en la qual va tenir com a deixebles Maria Teresa de Casadesús, Eulàlia Brotons, Francis Miquel Badia i Rosa Maria (Rosemary) Masuet, totes elles actives a partir dels anys cinquanta.[7] L’any 1951 la Sala d’Art Rovira va organitzar una exposició de les seves deixebles.[14]

En aquella època seguia sent una dona activa culturalment i les tertúlies i reunions literàries que organitzava a casa seva el tercer diumenge de cada mes eren molt anomenades. Se sap, per exemple, que en una d’aquestes trobades, l’any 1953, hi van assistir el poeta Xavier Armet, el crític Yago César, la vídua del dramaturg Adrià Gual, el pintor Josep Gual i l'escultor Vasconcel.[7]

L’any 1956 el Cercle Artístic de Sant Lluc li va organitzar una exposició retrospectiva.[7]

Segons les dades que consten al Registre Civil de Barcelona, va morir a Barcelona al seu domicili del número 113 carrer de Roger de Llúria.[15]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 concha. «María Muntadas de Capará» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 juliol 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Barreda Pérez, Mª Dolores. «Las primeras artistas de la Asociación Española de Pintores y Escultores. María Muntadas de Capará» (en castellà). Asociación Española de Pintores y Escultores, 28-02-2018. [Consulta: 4 juliol 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1932 (en castellà). Madrid: Blass, 1932, p. 33, cat. 237. 
  4. ↑ «María Muntadas de Capará | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2020].
  5. ↑ Feminal, núm 4, 28-07-1907, p. 3.
  6. ↑ Feminal, núm. 26, 30-05-1909, p. 2.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Fernando Alcolea - María Muntadas de Capará» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 juliol 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 Exposició d'art: catàleg oficial : Barcelona 1922. Barcelona: Seix i Barral, 1922, p. 25, cat. 154. 
  9. ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 239. ISBN 84-7283-444-1. 
  10. ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 131, 136, 171 i 174. ISBN 84-7283-661-4. 
  11. ↑ Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1934 (en castellà). Madrid: Blass, 1934, p. 91, cat. 4. 
  12. ↑ Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1936 (en castellà). Madrid: Blass, 1936, p. 96. 
  13. ↑ «medi@Search » Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre». [Consulta: 4 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «medi@Search » Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre». [Consulta: 4 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «Registre Civil de Barcelona. Índice de defunciones 1961-1965» (en anglès). Family Search. [Consulta: 4 juliol 2020].

Bibliografia modifica

  • Alcolea, Fernando. María Muntadas de Capara. Estudios biográficos, juliol de 2014. 
  • «Any nou. A mon pare». La Ilustració Catalana, 31-01-1909.
  • Arbó, C. «Xerrameques artístiques». L´Esquella de la Torratxa, 18-01-1924.
  • Boriel «Art i Artistes. La pinacoteca». L´Esquella de la Torratxa, 19-12-1930.
  • Bulbena, Gloria. Barcelona: trossos de vida i records de l´ahir, 1976. 
  • «Exposición de fin de curso de las discípulas de María Muntadas en Sala Rovira». La Vanguardia, 21-06-1951.
  • «Exposiciones de arte en Barcelona». Revista de Oro, abril 1927.
  • «Exposiciones. María Muntadas». Gaceta de Bellas Artes, 01-02-1929.
  • Fernán-Téllez «De sociedad. Capítulo de fiestas». La Vanguardia, 26-05-1928.
  • «Fiesta de arte». La Vanguardia, 02-07-1950.
  • La Vanguardia, 27-09-1910.
  • La Vanguardia, 21-11-1930.
  • «Los artistas contemporáneos». El mundo en auto, març 1926.
  • «María Muntadas en el Círculo Artístico de San Lluc». La Vanguardia, 20-12-1956.
  • «María Muntadas en las galerías Pallarés». La Vanguardia, 08-12-1940.
  • «Misas por el alma de don Julio Capará». La Vanguardia, 18 d’octubre 1939.
  • «Necrológicas». La Vanguardia, 2 d’abril 1965.
  • S.L. «Artistas Españolas. María Muntadas». La Esfera, 30-07-1927.
  • «Una pintora notable». Blanco y Negro, 15-12-1929.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Muntadas_i_Pujol&oldid=30606539»