Maria Rosa Sagnier i Bové
Maria Rosa Sagnier i Bové (Barcelona, 19 de gener de 1901 - 9 d'agost de 1999)[1] és una descendent dels Sagnier, una nissaga burgesa de Barcelona i parcialment noble d'origen occità,[2] filla de Lluís Sagnier i Safont i d'Amàlia Bové i Benet.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1901 Barcelona  |
| Mort | 9 agost 1999 (98 anys) Sarrià (Barcelonès) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
És coneguda per haver pertorbat a final de 1931 l'estrena al Teatre Apolo de l'obra anticlerical Ad Maiorem Dei Gloriam, basada en la novel·la A.M.D.G. (1910) de Ramón Pérez de Ayala (1880-1962) inspirada en les seves experiències en un col·legi jesuïta. Sagnier trobava l'obra blasfema. Va ser condemnada a una penyora de cinc-centes pessetes. Com que no va voler pagar la penyora, va haver d'ingressar dues setmanes a la Presó de Reina Amàlia, cosa excepcional per a persones de bones famílies.[3] En sortir, va ser rebuda pels seus amics, i convidada per un té al restaurant Miramar.[4] El governador civil de Barcelona la va tractar «amazona de Cristo Rey» a la seva entrada a la presó, un epítet que agradava al diari El Siglo Futuro, diari del Partit Catòlic Nacional que hi veia un títol honorífic per a les dones que s'insurgien públicament «per Deus i per Espanya».[5] El setmanari L'Esquella de la Torratxa va concloure «Segurament que es farà unes targetes on a més del nom hi posarà aquest títol ‘Màrtir de la Monarquia’, molt bé per la República. La Llei ha de ser per a tots igual.»[6] Fonts catòliques com La Veu de Catalunya ans al contrari opinaven que «la senyoreta Sagnier va suportar amb resignació heroica totes les molèsties de la privació de llibertat» i «va rebre moltes felicitacions, a les quals unim les nostres».[7][8]
Referències modifica
- ↑ «María Rosa Sagnier Bové» (en castellà). La Vanguardia, 10-08-1999, pàg. 22.
- ↑ 2,0 2,1 de Fluvià i Escorsa, Armand «Una família de la burgesia amb quatre títols del regne, un de pontifici i una Grandesa d'Espanya: Aproximació als Sagnier, de Pouzol a Barcelona». Paratge, 15, 2003, pàg. 67–74. ISSN: 2462-3652.
- ↑ «Ja era hora». La Humanitat, 04-04-1932, pàg. 1.
- ↑ Brangulí, Josep «María Rosa Sagnier, pasea antes del acto con unas amigas por la terraza». ABC, 30-04-1932.
- ↑ Trullén Floría, Ramiro. España trastornada. (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 2016 (Akal universitaria, volum 367). ISBN 978-84-460-4339-3.
- ↑ «Esquellots». L'Esquella de la Torratxa, LVI, 2755, 22-04-1932, pàg. 260-261.[Enllaç no actiu]
- ↑ «La Senyoreta Maria Rosa Sagnier en llibertat». La Veu de Catalunya, 18-04-1932, pàg. 2.
- ↑ «Homenaje a la señorita Sagnier» (en castellà). La Avalancha, volum XXXVIII, núm. 892, 24-05-1932, pàg. 155.