Maria Teresa Pecanins i Aleix
Maria Teresa Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 14 d'agost de 2009) fou una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1930  Barcelona |
| Mort | 14 agost 2009 (79 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, galerista, directora artística |
  | |
Biografia modifica
Era filla de la pintora Montserrat Aleix[3] i germana de les galeristes d'art Anna Maria (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas. Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona juntament amb la seva germana Anna Maria, on foren deixebles de Miquel Soldevila i Valls.[4] El 1950 va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial. Es va casar amb el propietari de la Galería Tussó, que passà a dirigir en quedar-se vídua. El 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins, primer en un immoble de la colonia Juárez, des de 1966 a la Zona Rosa i més tard a la Colònia Roma, amb la idea de recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon.[5]
De 1972 a 1976 va obrir amb les seves germanes una sucursal de la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic, i que fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes.
Simultàniament també es dedicà a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les. Fou directora artística a Goitia, un dios para sí mismo (1989) i The Two Way Mirror (1990), i productora a Golpe de Suerte (1992), Novia que te vea (1994), Mujeres insumisas (1995) i Cilantro y perejil (1998), entre altres.[6]
En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic i el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México, al Centro Cultural Español de Ciutat de Mèxic, on s'hi exposaren obres de Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Miró, Daniel Argimon i Granell, Joan Hernández Pijoan, Josep Bartolí i Guiu, Antoni Peyrí i Macià, Jordi Boldó, Alberto Gironella i Arcadi Artís i Espriu.[7]
Maria Teresa Pecanins va morir a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar.[8] Uns mesos més tard va morir la seva germana bessona Anna Maria en un accident de cotxe.[5] Un any més tard tancaria la Galeria Pecanins.[9]
Referències modifica
- ↑ «Murió Tere Pecanins, notable galerista y directora artística» (en espanyol de Mèxic) p. 2. Periódico La Jornada, 15-08-2009. Arxivat de l'original el 16 novembre 2019. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Pecanins. Catalanes a Mèxic». L'ombra de l'atzavara, 04-11-2009. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Aleix: cien años de naïf mediterráneo en tierras aztecas». La Vanguardia [Barcelona], 16-05-2008.
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 305.
- ↑ 5,0 5,1 «Murió Ana María Pecanins, relevante galerista y promotora de arte». La Jornada [Mèxic], 09-12-2009.
- ↑
Maria Teresa Pecanins i Aleix a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «Las Pecanins, un referente del arte catalán y mexicano». La Vanguardia [Barcelona], 29-08-2009.
- ↑ «Murió Tere Pecanins, notable galerista y directora artística». La Jornada [Mèxic], 15-08-2009.
- ↑ «La Galería Pecanins cierra sus puertas». La Jornada [Mèxic], 17-12-2010.
