Mariana de Silva-Bazán y Sarmiento
Mariana Pilar de Silva-Bazán y Arcos-Meneses de Sarmiento (Madrid, 14 d'octubre de 1739-17 de gener de 1784) va ser una aristòcrata, pintora, escriptora i traductora espanyola, acadèmica d'honor i directora honorària de pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1739 Madrid |
| Mort | 17 gener 1784 (44 anys) Madrid |
| Sepultura | Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, escriptora, traductora |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Duquessa |
| Família | Casa d'Alba |
| Cònjuge | Francisco de Paula de Silva y Álvarez de Toledo |
| Fills | María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo |
| Germans | José Joaquín de Silva-Bazán |
Biografia modifica
Orígens modifica
Va néixer a Madrid el 14 d'octubre de 1739 i va rebre el bateig el mateix dia a la parròquia de San Sebastián.[1][2] Era filla de Pedro Artal de Silva-Bazán, marquès de Santa Cruz, entre d'altres títols, i María Cayetana Sarmiento, marquesa d'Arcicóllar i comtessa de Pie de Concha.[3][4]
Acadèmica de Sant Ferran modifica
Probablement va rebre una educació refinada, incloent-hi llengües estrangeres i coneixements artístics.[5] Silva-Bazán va sobresortir en el camp de la pintura,[4] i atesa la seva habilitat i mèrit, així com al seu origen noble,[6] va ser nomenada acadèmica d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran el 20 de juliol de 1766,[7][8][9] amb veu, vot i seient preeminent a totes les juntes de la institució, i més endavant directora honorària de pintura,[10] malgrat que aquesta distinció era més teòrica que pràctica, ja que no era obligatòria l'assistència a les reunions. Amb tot, és una de les poques dones que va rebre una distinció d'aquesta institució al llarg del segle xviii, que només ho va fer extensiu a trenta-una.[5] El 1770 l'acadèmia va concedir-li un diploma especial, enviat en blanc des de l'Acadèmia Imperial d'Arts de Sant Petersburg per a un dels socis de Sant Ferran,[4] un reconeixement més de figures femenines excepcionals, però que en aquell moment no implicaven cap mena d'igualtat amb els homes.[5]
Activitat literària modifica
A més de pintora, hom afirma que també va ser una dona erudita i escriptora. Va conrear la poesia i va traduir del francès diverses tragèdies i altres obres.[4][8][9] Tanmateix, sembla que aquests textos van quedar inèdits i no es van conservar. Aquest ambient culte entre les dones de l'aristocràcia de l'època era força habitual, però també la dissuasió a l'hora de publicar, perquè es creia que això el convertia en un fet plebeu.[5]
Mort modifica
Va morir al barri de San Salvador de Madrid el 17 de gener de 1784. Havia atorgat testament a la capital el 1775, davant el notari Félix Rodríguez.[1]
Matrimonis modifica
Va casar-se tres vegades.[7][8] El 1757 va casar-se a Madrid amb Francisco de Paula de Silva y Álvarez de Toledo, duc de Huéscar i primogènit del duc d'Alba, amb qui va tenir una filla, María Teresa de Silva, que esdevindria més endavant duquessa d'Alba, que heretà el títol del seu avi el 1776.[3][1][5] El 1770 enviudà del duc de Huéscar,[1] i es va casar en segones núpcies el 1775 amb Juan Joaquín Fernández de Heredia, comte de Fuentes,[2] i encara en terceres núpcies el 1778 amb Antonio Ponce de León, duc d'Arcos.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gómez de Olea Bustinza, Javier; Moreno Meyerhoff, Pedro «Los condes de Fuentes. La casa de Pignatelli (siglos XVIII-XXI)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 225.
- ↑ 2,0 2,1 Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza española. Grandezas inmemoriales (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2020, p. 146.
- ↑ 3,0 3,1 «Mariana de Silva Bazán y Sarmiento» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parada, Diego Ignacio. Escritoras y eruditas españolas... (en castellà). Madrid: Librerías de A. de San Martín, 1881, p. 236-237.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Bolufer Peruga, Mónica. «Mariana Pilar de Silva Bazán y Arcos Meneses de Sarmiento» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ Altamira, Rafael «La cuestión académica». La España Moderna, 15-02-1891, pàg. 186.
- ↑ 7,0 7,1 Moreno Meyerhoff, Pedro «Ascendencia y descendencia de don Juan de Isasi Idiáquez, I Conde de Pie de Concha». Revista Hidalguía, núm. 328-329, 2008, pàg. 494.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 4. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1791, p. 79-80.
- ↑ 9,0 9,1 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 600-601.
- ↑ Madrazo, Pedro de. Viaje artístico de tres siglos por las colecciones de cuadros de los reyes de España (en castellà). Barcelona: Daniel Cortezo y C.ª, 1884, p. 233.