Markus Imhoof
Markus Imhoof (Winterthur 19 de setembre de 1941) és un guionista i director de cinema, teatre i òpera suís.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1941 (82 anys) Winterthur (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior de les Arts de Zuric |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
| Membre de | |
Premis | |
| Lloc web | markus-imhoof.ch |
    | |
Biografia modifica
Va començar la seva carrera com a documentalista, centrant-se en qüestions controvertides. La seva pel·lícula Rondo del 1968 va ser una mirada crítica al sistema penitenciari de Suïssa. La pel·lícula va estar prohibida fins al 1975. La seva següent pel·lícula, Ormenis 199+69 (1969), també va rebre censura, ja que examinava el paper i el tractament dels cavalls a la cavalleria i suggeria que la unitat s'hauria de dissoldre. Imhoof es va veure obligat a fer algunes edicions abans que la pel·lícula es pogués projectar en públic, eliminant escenes que els veterans militars trobaven desagradables. Només el 2002 la pel·lícula va estar disponible en forma sense censura.[2] Volksmund - oder man ist was man isst (1972) era un documental crític amb el consum de la societat.[2]
Més tard en la seva carrera, Imhoof també va començar a dirigir pel·lícules narratives regulars. La seva pel·lícula Das Boot ist voll (El vaixell és ple, 1980) va rebre elogis internacionals per criticar la política neutral de Suïssa durant la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula mostrava a un grup de refugiats jueus el 1942 obligats a tornar a l'Alemanya nazi per ordre del govern suís i, així, trobar-se amb la mort als camps de concentració. En aquell moment va ser la primera pel·lícula suïssa a tractar aquest tema controvertit.[3] La següent pel·lícula d'Imhoof, Die Reise (El viatge, 1986) examinava el terrorisme Baader-Meinhof. Der Berg (La muntanya, 1990) va ser un estudi psicològic de tres persones encallades al cim d'una muntanya amb només el menjar suficient per a la seva supervivència. Flammen im Paradies (1997) també és un estudi psicològic, que aquesta vegada representa un jove promès en matrimoni que canvia de lloc amb una dona amb destinació a l'Índia.[2]
Teatre modifica
- Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny (1987)
- Il Servo (1987)
- Sehnsucht der Masken (1988)
- Contes dels boscos de Viena (1989)
- Lulu (1992)
- Hamlet (1993)
- Falstaff (1993)
- Die Meistersinger von Nürnberg (1996)
- La gavina (Die Möwe 1998)
- Così fan tutte (1998)
- Lucia di Lammermoor (1999)
- Lessings Traum von Nathan dem Weisen (2000)
- Die Entführung aus dem Serail (2002)
- Richard II (2002)
Filmografia modifica
- Wehe, wenn wir losgelassen (curtmetratge, 1961)
- Prinzessin Tuamasi (curtmetratge de titelles, 1962)
- Happy Birthday (curtmetratge, 1968)
- Rondo (curtmetratge documental, 1968)
- Ormenis 199+69 (curtmetratge documental, 1969)
- Schweizer Maler und Bildern CH TV and Pro Helvetia (1970)
- Volksmund – oder man ist, was man isst (documental, 1972)
- Fluchtgefahr (1974)
- Tauwetter (1977)
- Isewixer (TV 1979)
- Das Boot ist voll (1981)
- Via Scarlatti 20 (1982)
- Die Reise (1986)
- Les petites Illusions (1991)
- Flammen im Paradies/ Les Raisons du Coeur (1996)
- More than Honey (2012)
- Eldorado (2018)
Premis i nominacions modifica
- Zürcher Filmpreis per Ormenis 199†69 (1971)
- Medalla de Plata de la 32a Mostra Internacional de Cinema de Venècia per Ormenis 199†69 (1971)
- Zürcher Filmpreis per Volksmund – oder man ist, was man isst (1972)
- Zürcher Filmpreis per Fluchtgefahr (1975)
- Prix Italia per Isewixer (1979)
- Os de Plata del 31è Festival Internacional de Cinema de Berlín per Das Boot ist voll (1981)[4]
- Premi Otto-Dibelius del 31è Festival Internacional de Cinema de Berlín per Das Boot ist voll (1981)
- Premi OCIC del 31è Festival Internacional de Cinema de Berlín per Das Boot ist voll (1981)
- Premi CIDALC del 31è Festival Internacional de Cinema de Berlín per Das Boot ist voll (1981)
- Nominació a l'Oscar, millor pel·lícula en llengua estrangera, per Das Boot ist voll (1981)
- Prix-Aliza, París, per Das Boot ist voll (1981)
- David di Donatello (premi René Clair) Roma, per Das Boot ist voll (1982)
Referències modifica
- ↑ (alemany) Markus Imhoof - Von 1984 bis 1993 Mitglied der Akademie der Künste, Berlin (West), Sektion Film- und Medienkunst. Seit 1993 Mitglied der Akademie der Künste, Berlin, Sektion Film- und Medienkunst sur le site de l'Akademie der Künste
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Reimer, R.C.; Reimer, C.J. The A to Z of German Cinema. Scarecrow Press, 2010, p. 206. ISBN 9780810876118 [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ Martina Knoben. «Und wieder sind die Boote voll», 21-05-2020.
- ↑ «PRIZES & HONOURS 1981». berlinale.de. Arxivat de l'original el 12 octubre 2013. [Consulta: 8 juny 2014].
Bibliografia modifica
- Markus Imhoof: Das Boot ist voll. Ein Filmbuch. Photography by George Reinhart and foreword by Friedrich Dürrenmatt. Ammann, Zurich 1983.
- Markus Imhoof and Claus-Peter Lieckfeld:
- Vom Leben und Überleben der Bienen. orange-press, Freiburg 2012, ISBN 978-3936086676.
- More Than Honey: The Survival of Bees and the Future of Our World, Greystone Books, 2015, ISBN 1771640995.
- Ute Kröger. Andreas Kotte. Theaterlexikon der Schweiz (TLS) / Dictionnaire du théâtre en Suisse (DTS) / Dizionario Teatrale Svizzero / Lexicon da teater svizzer (en alemany). 2. Zürich: Chronos, 2005, p. 900–901. ISBN 978-3-0340-0715-3. OCLC 62309181. LCCN 2007423414.
