Marquesat de Torroja
títol nobiliari espanyol
El marquesat de Torroja[1] és un títol nobiliari espanyol creat per Francisco Franco l'1 d'octubre de 1961, amb caràcter pòstum, a favor d'Eduardo Torroja Miret.[2]
 | |
| Tipus | títol nobiliari  |
|---|---|
| Primer titular | Eduardo Torroja Miret |
| Rei | cap d'Estat Francisco Franco |
| Data | 1 d'octubre de 1961 |
| Actual titular | Ana Torroja Fungairiño |
| Epònim | Torroja |
| Estat | Espanya |
Denominació modifica
La denominació de la dignitat nobiliària fa referència al cognom patern pel qual va ser universalment coneguda la persona a qui se li va atorgar, a títol pòstum, aquesta mercè nobiliària.
Carta d'atorgament modifica
El títol nobiliari es li va atorgar, precisament, per:
| « | «La figura senyera de l'Enginyer de Camins, Canals i Ports el senyor Eduardo Torroja i Miret, autor de nombroses i valuoses obres científiques, que va consagrar la seva vida a la investigació, a la docència ia la realització d'importantíssimes obres públiques a les nostres Pàtria, a la qual va lliurar totes les seves activitats i va enaltir amb el seu prestigi, el fan mereixedor de la gratitud nacional, alhora que la seva eminent figura em permet donar, a la seva persona, una prova del meu reconeixement a la ciència espanyola». | » |
| — Decret 1762/1961, d'1 d'octubre. Publicat al BOE núm. 235, de 2 d'octubre de 1961, pàg. 14235.[2] | ||
Titulars modifica
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació per Francisco Franco | ||
| I | Eduardo Torroja Miret | 1961 (títol pòstum) |
| II | José Antonio Torroja Cabanillas | 1966-2021 |
| III | Ana Torroja Fungairiño | Des de 2022 [3] |
Història modifica
- Eduardo Torroja Miret (1899-1961), I marquès de Torroja, enginyer de camins, canals i ports, director de l'Institut Tècnic de la Construcció i del Ciment del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va destacar per ser un dels màxims experts del món en construcció amb formigó, creador i innovador de tècniques en arquitectura i enginyeria civil, autor d'edificis i obra civil, com el Mercat d'abastaments d'Algesires, la coberta de l'Hipòdrom de la Zarzuela, el Frontó Recoletos, el Viaducte dels Quinze Ulls a Madrid, etc, doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa, la Universitat de Buenos Aires i la Universitat de Xile, entre altres, que va rebre les grans creus de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi i de l'Orde del Mèrit Civil.[4] Eduardo Torroja dóna nom a la Fundació Eduardo Torroja, dedicada a l'estudi i difusió de l'arquitectura civil i de l'obra de l'insigne científic, al Premi Eduardo Torroja d'enginyeria i arquitectura, atorgat pel Ministeri de Foment d'Espanya amb periodicitat bianual, creat el 1999, primer centenari del seu naixement, per «fomentar i destacar l'obra conjunta d'arquitectes i enginyers sota el lema "Técnicae Plures, Opera Unica" que va inspirar la seva obra»,[5] l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, centre de recerca i assistència cientificotècnica en l'àmbit de la construcció, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques, i el carrer del Marquès de Torroja a Madrid[6] i a altres ciutats espanyoles. Era fill del matemàtic Eduard Torroja i Caballé i de la seva esposa María de las Mercedes Miret Salesas.[7] Va rebre el títol, amb caràcter pòstum, el 1961, tres mesos després de la seva mort.[1][2]
- Es va casar amb María del Carmen Cavanillas Prosper, comtessa de Catres, i germana de Rafael Cavanillas Prosper, marquès de Cavanac. El va succeir, per carta de successió, el 18 de maig de 1966, el seu fill:[8]
- José Antonio Torroja Cavanillas (1933-2021), II marquès de Torroja,[8] doctorat en enginyeria de camins, canals i ports, catedràtic de formigó armat i pretensat, Premi Nacional d'Enginyeria (2007).
- Es va casar en primeres núpcies el 1958[9] amb María del Carmen Fungairiño Bringas (?-1985), germana del que fou fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño Bringas, i es va casar en segones núpcies amb María del Rosario Fernández Villa. Del primer matrimoni, van néixer sis filles i fills, Ana, vocalista del grup Mecano, Celia, Yago, Laura, Francisco Javier i Carlos Torroja Fungairiño.[10]
- Ana Torroja Fungairiño (1959-), III marquesa de Torroja,[11] cantant i compositora de música pop, va ser membre del grup de música Mecano (1982-1998) i, des de 1997, solista.
- Es va casar amb Rafael Duque, amb qui va tenir una filla, Jara Duque Torroja (2005).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Alonso de Cadenas, Ampelio. Institut Espanyol d'Estudis Nobiliaris. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014) (en castellà). Hidalguía. ISBN 978-8494023071.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Decret 1762/1961, d'1 d'octubre» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 235, 02-10-1961.
- ↑ Fraguas, Toño. «Ana Torroja ya es marquesa tras heredar el título que Franco otorgó a su abuelo» (en castellà). ElDiario.es, 08-02-2022. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑
- ↑ «Orde FOM/1217/2002, de 3 de maig» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 129, 30-05-2002.
- ↑ «Calle Marqués de Torroja» (en castellà). Callejero.net. [Consulta: 9 abril 2014].
- ↑ Fernández García, Matías. Parroquia madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo (en castellà). Caparrós editores, 1995. ISBN 84-87943-39-X.
- ↑ 8,0 8,1 «Guia de Títols - Torroja» (en castellà). Diputació Permanent i Consell de la Grandesa d'Espanya. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Ecos de sociedad» (en castellà). ABC.es, 03-05-1958. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Esquela» (en castellà). ABC.es, 27-09-1985. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Ana Torroja ja és marquesa». DiarideGirona.cat, 08-02-2022. [Consulta: 10 febrer 2022].