Martha Betz Shapley
Martha Betz Shapley (Kansas City, 3 d'agost de 1890 - Tucson, 24 de gener de 1981) va ser una astrònoma estatunidenca.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Martha Betz 3 agost 1890 Kansas City (Missouri) |
Mort | 24 gener 1981 (90 anys) Tucson (Arizona) |
Sepultura | North Cemetery, Sharon NH 42° 49′ 54″ N, 71° 56′ 05″ O / 42.83161°N,71.93478°O |
Dades personals | |
Formació | Bryn Mawr College (1913–1914) Universitat de Missouri (1908–1913) |
Activitat | |
Ocupació | astrònoma |
Ocupador | Observatori de Harvard (1921–1952) Observatori de Mount Wilson (1914–1921) Westport High School (1912–1913) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Harlow Shapley (1914–) |
Fills | Mildred Shapley Matthews, Lloyd Shapley, Alan Horace Shapley, Willis H. Shapley, Carl Betz Shapley |
Pares | Carl Betz i Louise Wittig |
Parents | John Shapley (cunyat) |
Vida i Obra modifica
Martha Betz (de casada: Shapley) va nàixer a Kansas City en una família d'origen alemany procedent d'Hamburg. El seu pare era professor de música i ella va estudiar a la universitat de Missouri en la qual es va graduar en matemàtiques el 1913 i va conèixer el seu futur marit Harlow Shapley.[1]
Després de casar-se el 1914 i deixant els estudis de filologia germànica que estava fent al Bryn Mawr College, ella i el seu marit van anar a l'Observatori de Mount Wilson (Califòrnia) on ella es va dedicar a l'estudi de les estrelles binàries eclipsants i ell a l'estudi de les cefeides.[2] El 1921, Harlow Shapley va ser nomenat director del Harvard College Observatory (Massachusetts), càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1952. Durant tot aquest temps, ella va continuar perseverant en la computació de les estrelles binàries eclipsants, a més de dedicar el seu temps als cinc fills de la parella[3] i a assumir la hospitalitat requerida al director de l'observatori.[4] Per tot això va rebre el sobrenom de Primera Dama de l'Observatori.[5]
Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en el MIT computant taules de tir dels bombarders,[6] però el 1950, quan el seu marit va ser investigat pel Comitè d'Activitats Anti-americanes, va perdre temporalment la seva acreditació de seguretat i la seva feina.[7]
Quan el seu marit es va retirar el 1952, van portar una vida familiar establerts a Sharon (Nou Hampshire). El 1956 es va publicar la seva última obra, Catalogue of the Elements of Eclipsing Binaries, en coautoria amb Zdeněk Kopal.[8] Després de la mort del seu marit el 1972, se'n va anar a viure amb una filla a Tucson (Arizona), on va morir el 1981.[9]
Un dels seus fills, Lloyd Shapley, va rebre el premi Nobel d'Economia l'any 2012.
Referències modifica
- ↑ Kopal, 1981, p. 261.
- ↑ Kopal, 1981, p. 262.
- ↑ Sawyer-Hogg, 1988, p. 17.
- ↑ Sobel, 2016, p. 216.
- ↑ Welther, 1986, p. 282.
- ↑ Glass, 2006, p. 261.
- ↑ Welther, 1986b, p. 1055.
- ↑ Kopal, 1981, p. 263.
- ↑ Kopal, 1981, p. 264.
Bibliografia modifica
- Glass, Ian S. Revolutionaries of the Cosmos (en anglès). Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-857099-8.
- Kopal, Zdeněk «Martha Betz Shapley. In Memoriam» (en anglès). Astrophysics and Space Science, Vol. 79, Num. 2, 1981, pàg. 261-264. DOI: 10.1007/BF00649425. ISSN: 0004-640X.
- Sawyer-Hogg, Helen. «Shapley's ERA». A: Jonathan E. Grindlay, A.G. Davis Philip (eds.). The Harlow-Shapley Symposium on Globular Cluster Systems in Galaxies (en anglès). Kluwer Acadenic, 1988, p. 11-22. ISBN 978-90-277-2665-0.
- Sobel, Dava. The Glass Universe (en anglès). Penguin Books, 2016. ISBN 978-0-6700-1695-2.
- Welther, Barbara L. «Martha Betz Shapley: First Lady of Harvard College Observatory 1921-1952» (en anglès). Journal of the AAVSO, Vol. 15, Num. 2, 1986, pàg. 282. ISSN: 0271-9053.
- Welther, Barbara L. «Guilt by Association: How Mrs. Harlow Shapley Lost Her Job» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society, Vol. 18, 1986b, pàg. 1055. ISSN: 0002-7537.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Martha Betz Shapley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.