Mary Hallock-Greenewalt
Mary Elizabeth Hallock-Greenewalt (8 de setembre de 1871 – 27 de novembre de 1950) va ser una inventora i pianista que va actuar amb la Filadèlfia i Pittsburgh com a solista de diverses simfonies.[1] És coneguda per haver inventat un tipus de música visual anomenat Nourathar. Thomas Eakins va fer el seu retrat dins 1903, que actualment forma part de la Col·lecció Roland P. Murdock i s'exposa al Wichita Museu d'Art.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1871 Beirut (Líban) |
| Mort | 26 novembre 1950 (79 anys) Wilmington (Delaware) |
| Dades personals | |
| Formació | Philadelphia Musical Academy (en)  (–1893) |
| Activitat | |
| Ocupació | inventora, pianista, autora, musicòloga, música, professora de música |
| Partit | National Woman's Party (en) |
| Professors | Theodor Leschetitzky |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Germans | Ethel Hallock Du Pont (en) |
Biografia modifica
Greenewalt va néixer el 1871 a Beirut, que llavors formava part de Síria, de Samuel Hallock i Sara Tabet. Després que la seva mare comencés a mostrar símptomes de malaltia mental, la nena d'onze anys i la mare van ser enviades a viure amb amics i parents als Estats Units, per això Greenewalt va passar la seva joventut a l'àrea de Filadèlfia.[2] Greenewalt va estudiar piano al Conservatori de Música de Filadèlfia i després amb Theodor Leschetizky a Viena. Després del seu retorn a Filadèlfia es va casar amb Frank L. Greenewalt, un físic. Van tenir un fill, Crawford Hallock Greenewalt, un enginyer químic que va ajudar al president de l'empresa Dupont.[3] En els seus últims anys Greenewalt va viure a Wilmington, Delaware. Va morir a Filadèlfia als 79 anys.[1]
Invencions modifica
El nom del seu art, Nourathar, va ser adaptat de les paraules àrabs per designar lleuger (nour), i essència de (athar). A diferència d'inventors més primerencs de música en colors com el pintor A. Wallace Rimington, Hallock-Greenewalt no va fer una definició estricta de correspondència entre colors específics i notes particulars, sinó que va argumentar que aquestes relacions eren inevitablement variables i reflectien el temperament i l'habilitat de l'intèrpret.[4] En els seus primers intents de crear aquest art va fer una màquina automatitzada que sincronitzava les llums de colors amb les gravacions. El resultat no li va agradar, i va seguir buscant per a desenvolupar un instrument que es pogués tocar en viu.
El seu òrgan de color, que va anomenar "Sarabet" en homenatge a la seva mare, la va obligar a crear diverses noves tecnologies. Va rebre nou patents de l'oficina de patents dels Estats Units. Entre aquests dispositius hi ha una varietat no lineal de reòstat, una patent que va ser infringida per General Elèctric i altres empreses. El Sarabet va anar millorant entre 1916 i 1934. El 1946 va publicar un llibre sobre l'art de la seva invenció anomenat "Nourathar: el bonic art que juga amb la llum i el color"..
Michael Betancourt ha indicat que Hallock-Greenewalt també va fer les primeres pel·lícules pintades a mà. No obstant això, no eren pel·lícules cinematogràfiques sinó films produïts específicament per ser reproduïts per la primera versió del Sarabet, una màquina per a l'acompanyament automàtic d'enregistraments. La seva construcció, on un sol espectador mirava des del cim de l'aparell el film mateix, s'assemblava al cinetoscopi d'Edison. Aquest dispositiu era un primitiu visualitzador musical del tipus dels que s'inclouen en alguns reproductors d'àudio. Tot i que no van ser pel·lícules per exhibir-se com pel·lícules, van ser films produïts amb plantilles i aerosols, que donaven com a resultat patrons geomètrics repetitius de la mateixa manera que les pel·lícules pintades a mà de Len Lye dels anys trenta.
Per altra banda, Columbia Records va llançar la seva performance sobre els "Preludis en E Menor, C menor, A Major" i "Nocturn en G Major" el març del 1920 (A6136).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Ancestry.com.
- ↑ «'New York, Passenger Lists, 1820-1891,' index and images». 468 - 9 Jul 1883-7 Aug 1883 > image 528 of 972; citing NARA microfilm publication M237 (Washington D.C.: National Archives and Records Administration, n.d.). [Consulta: 17 març 2015].
- ↑ «Collection 867: Mary Elizabeth Hallock Greenewalt Papers». [Consulta: 17 març 2015].
- ↑ «Applying 'Spectral Colors' to Music». [Consulta: 17 març 2015].
Enllaços externs modifica
- Klein, Adrian Bernard. Coloured Light: An Art Medium. 3rd. London, UK: The Technical Press, 1937. OCLC 888824867. Klein, Adrian Bernard. Coloured Light: An Art Medium. 3rd. London, UK: The Technical Press, 1937. OCLC 888824867.
- Rimington, Alexander Wallace. Colour-Music: The Art Of Mobile Colour. London, UK: Hutchinson & Co., 1912. OCLC 685182874 [Consulta: 6 desembre 2014]. Rimington, Alexander Wallace. Colour-Music: The Art Of Mobile Colour. London, UK: Hutchinson & Co., 1912. OCLC 685182874 [Consulta: 6 desembre 2014].
- La Mary Elizabeth Hallock Greenewalt papers, incloent correspondència, fotos, dibuixos i artefactes, és disponible per ús de recerca a la Societat Històrica de Pennsilvània.