Mascagnita
La mascagnita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Paolo Mascagni (1755-1815), professor d'anatomia de la Universitat de Siena, qui va descriure per primera vegada el material.
 Mascagnita | |
|---|---|
 Cristalls acicular i flocs de mascagnita del Tajikistan | |
| Fórmula química | (NH₄)₂SO₄ |
| Epònim | Paolo Mascagni  |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.07 |
| Dana | 28.2.1.1 |
| Heys | 25.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,782Å; b = 5,993Å; c = 10,636Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, gris, gris groguenc, groc |
| Macles | comunes en {101} |
| Exfoliació | bona en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Diafanitat | transparent, translúcida, opaca |
| Densitat | 1,768 g/cm³ (mesurada); 1,769 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,520 nβ = 1,523 nγ = 1,533 |
| Birefringència | δ = 0,013 |
| Angle 2V | mesurat: 52°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | relativament forta r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1800 |
| Símbol | Msc |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La mascagnita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂SO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'arcanita.[2] És lleugerament higroscòpica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mascagnita pertany a «07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: arcanita, mercal·lita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita, kalistroncita i palmierita.
Formació i jaciments modifica
Es produeix a les fumaroles volcàniques actives, en aigües termals, i en la crema de dipòsits de les mines de carbó. Va ser descoberta l'any 1800 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mascagnita |
- ↑ «Mascagnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2016].
- ↑ «Arcanite-Mascagnite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2016].