Es tracta d'una masia construïda en diverses etapes a partir d'un cos d'estructura clàssica cobert a dues aigües amb teula àrab. Possiblement del segle xviii o principis del segle xix s'amplià amb una nova campanya; es tracta d'un cos de planta rectangular adossat al mur de ponent amb una galeria d'arcs i finestres quadrades emmarcades amb obra vista; la construcció d'aquest cos integrà la vella masia, unint-la amb la torre medieval de planta quadrada, a llevant de la nova ampliació.[1]
El lloc ja el trobem documentat al s. X i la torre, des d'un s. XIII. En aquest moment s'inicià la genealogia d'una família de cavallers que ostentaren importants càrrecs a la baronia de Pinós. Al s. XIV els Faia s'emparentaren amb els Estasèn i al s. XV, amb els Badia. La masia també la trobem esmentada en el fogatge de 1553. L'actual construcció, però, és una obra de finals del s. XVIII o inicis del segle següent.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Masia de la Faia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].
- Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998
- DD. AA.; Bagà. La capital de l'Alt Berguedà, 1988
- Josep Iglésies; El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció I.
- Serra Vilaró, Joan; Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius., 1930-1950
