Mateu Fletxa el Jove
Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604)[1] fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1530 (Gregorià)  Prades |
| Mort | 20 febrer 1604 (73/74 anys) Sant Pere de la Portella |
| Abat | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor |
| Orde religiós | Orde dels Carmelites |
| Família | |
| Parents | Mateu Fletxa el Vell (oncle) |
   | |
Prengué l'hàbit carmelita a València. Molt apreciat per Sixt V, fou insigne músic i prefecte dels músics de Carles V. Després de residir a Itàlia durant un període incert, el 1564 era capellà de l'emperadriu Maria d'Habsburg, muller de Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, i més tard fou cantor de la capella imperial. En morir Maximilià, l'emperador Rodolf II el nomena d'abat de Tihanny (Plattensee, Hongria). Fletxa visità la península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, a fi de reclutar cantors per a la capella imperial.
Les seves obres principals foren editades a Venècia i a Praga, ciutat que havia visitat unes quantes vegades. A Venècia publicà Il 1.° libro de madrigali a 4 et 5 (1568), recull de 31 madrigals.[3][4] A Praga feu imprimir, el 1581, tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, en quatre volums i perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i Castro. Aquesta última col·lecció conté vuit ensalades de Fletxa el Vell, tres de Fletxa el Jove, dues de Pere A. Vila, una de Cárceres i una de Xacón. El 1593 publicà a Praga un llibre poètic a la mort de la reina de França Elisabet d'Àustria. Dues obres notables seves, conservades en forma manuscrita, són Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus.[5] El 1599 Felip III de Castella el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.
Referències modifica
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 256 [Consulta: 25 setembre 2013]. «Torres i Amat publicà com a lloc de naixement Prades, diòcesi d'Elna»
- ↑ «El Renaixement». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
- ↑ Gómez Muntané, Maricarmen. ed. F. Matheo Flecha: Il Primo Libro de Madrigali. Madrid: Sociedad Española de Musicología, 1985. ISBN 84-86415-02-0.
- ↑ Lambea, Mariano. ed. Mateo Flecha el Joven (1530-1604): Il Primo Libro de Madrigali. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, 1988 (Monumentos de la Música Española, 46). ISBN 84-00-06858-0.
- ↑ Gómez Muntané, Maricarmen «Un Miserere de Flecha. Edición y breve comentario». Recerca Musicològica, 6-7, 1986-1987, pàg. 29-39.