Matteo Palotta
Matteo Palotta (Palerm, (Sicília), 1680 - Viena (Àustria), 28 de març, 1758) fou un compositor sicilià conegut també, com Il Panormitano.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1688  Palerm (Sicília) |
| Mort | 28 març 1758 (69/70 anys) Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
 | |
Va fer els seus estudis al Conservatori de sant Onofre de Nàpols, sembla que tingué de company a Pergolesi. Al seu retorn a Palerm va aprovar els exàmens necessaris i va ser ordenat sacerdot secular. A continuació, es va dedicar amb gran ardor als estudis en part-escrit i contrapunt, i va produir una valuosa obra "Gregoriani cantus enucleata praxis et cognitio" sent un tractat de Guido d'Arezzo, "Solmisation" i un llibre d'instrucció en els tons de l'església. S'ha suposat que l'emperador Carles VI va convidar Palotta a Viena com a Mestre de Capella, però Palotta mateix va sol·licitar a l'emperador el 1733, demanant el lloc de compositor de música a cappella. El llavors tribunal capellmeister el va recomanar calorosament i va ser nomenat un dels compositors judicials amb un salari de 400 florins el 35 de febrer de 1733, va ser acomiadat el 1741 i reintegrat el 1749. En total ocupà aquell càrrec durant quaranta anys en dues vegades.
Les biblioteques de la capella de la cort i de la "Gesellschaft der Musikfreunde" posseeixen un nombre de les seves misses de 4 a 8 parts, motets, etc., tot escrit en un estil pur i elevat de l'església, les parts es mouen amb facilitat i naturalment malgrat el seu elaborat contrapunt. En molts punts recorden Caldara. Una característica especial de la música de Palotta és el desenvolupament lliure del tema principal i la manera hàbil de combinar-lo amb els contra-subjectes.