Mausoleu libico-púnic de Dougga

El mausoleu libicopúnic de Dougga és un mausoleu del jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, un dels raríssims exemples d'arquitectura reial númida. Té 21 metres d'alçària i fou construït al començament del segle ii aC, dedicat a Ateban o Atban, fill de Iepmatath o Ieptimatah i de Palu (que van viure al final del segle iii aC i potser a començaments del II aC). Té tres nivells i, sobre la cara nord, al primer dels nivells, una finestra dona a la cambra funerària; unes falses finestres decoren les altres cares.

Infotaula d'obra artísticaMausoleu libico-púnic de Dougga

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmausoleu Modifica el valor a Wikidata
Part deDougga Modifica el valor a Wikidata
CreadorTamôn (en) Tradueix;
Warsakan (en) Tradueix;
Zazai (en) Tradueix;
Atban (en) Tradueix;
Papai (en) Tradueix;
Schafot (en) Tradueix;
Managai (en) Tradueix;
Zimer (en) Tradueix;
Abdarisch (en) Tradueix;
Ankan (en) Tradueix;
Masidil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle II aC
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Mida21 (alçària) m
Monument catalogat de Tunísia
Data8 juny 1891
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Col·leccióMuseu Britànic (Camden) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1908-1910reconstrucció
1842 demolició Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari494 Modifica el valor a Wikidata
Mausoleu
Mausoleu i entorn

El primer explorador en transcriure el seu text va ser Thomas d'Arcos cap al 1631.[1] El 1842, per emportar-se la inscripció líbica que tenia el monument, el cònsol britànic a Tunis, sir Thomas Read va danyar greument el conjunt, que es va salvar per la cura del francès L. Poinssot, que el va reconstruir. La inscripció bilingüe líbicopúnica va anar a parar al Museu Britànic, però va permetre de desxifrar els caràcters líbics.

Vegeu també modifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mausoleu libico-púnic de Dougga


Referències modifica

  1. Poinssot, Louis, "Les Ruines de Thugga et de Thignica au XVIIe siècle", Extrait des "Mémoires de la Société nationale des antiquaires de France", T. LXII