Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany.

Infotaula de personaMax Kalbeck

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1850 Modifica el valor a Wikidata
Breslau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor, crític musical Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaJeremias Deutlich Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulie Kalbeck (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPaul Kalbeck Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b201c60e-fbc4-4e1b-a050-6e7cd01df5f5 Discogs: 859052 IMSLP: Category:Kalbeck,_Max Modifica el valor a Wikidata

Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu:

  • Gereimtes und Ungereimtes (1885);
  • Wiener Opernabende (1885);
  • Opernabende (1888);
  • Das Bühnenfespiel zu Bayreuth; Humoresken und Phantasien (1896), i, sobretot, la seva important Johannes Brahms (6 vol., 1908-14), la Correspondència de la qual també publicà el 1906.

A més, és autor, de llibres d'opereta, als que hi posaren música, entre d'altres Johann Strauss, Fielitz, Caro i Ede Poldini, i de nous texts per Bastien und Bastienne i La finta giardiniera de Mozart, i Maien König de Gluck.

Finalment va publicar les col·leccions de poesies:

  • Aus Natur und Leben (1870);
  • Neue Dichtüngen (1872);
  • Wintergrün (872);
  • Nöchte (1877);
  • Zur Dämmerzeit (1880);
  • Aus alter und neuer Zeit (1890).

Bibliografia modifica