Mediterraneo

pel·lícula de 1991 dirigida per Gabriele Salvatores

Mediterraneo és una pel·lícula italiana dirigida per Gabriele Salvatores el 1991. Aquest film ha rebut tres Premis David di Donatello el 1991 (millor film, millor muntatge i millor presa de so) així com l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaMediterraneo
Fitxa
DireccióGabriele Salvatores Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGianni Minervini, Silvio Berlusconi, Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori Modifica el valor a Wikidata
GuióEnzo Monteleone Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiancarlo Bigazzi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaItalo Petriccione Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMedusa Film i Silvio Berlusconi Communications Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeGrècia i Castellroig Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, comèdia, cinema bèl·lic i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia i Castellroig Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0102426 Filmaffinity: 936223 Allocine: 8290 Rottentomatoes: m/mediterraneo Letterboxd: mediterraneo Allmovie: v32053 TCM: 83186 TMDB.org: 38251 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

El 1941, durant la Segona Guerra mundial, vuit soldats italians reservistes han desembarcat en « territori enemic » a Megísti, petita illa grega del Mar Mediterrani, encarregats d'una missió « d'observació i de connexió », sota el comandament del tinent Montini. Es troben aviat lliurats a ells mateixos, privats de ràdio i de vaixell i, a poc a poc, teixeixen relacions d'amistat, fins i tot d'amor, amb la població local; aquesta és composta únicament de dones, d'ancians, de nens, i d'un pope italianofon, els homes van ser deportats fa un temps per endavant, en un raid alemany sobre l'illa.[2]

Repartiment modifica

  • Diego Abatantuono: El sergent Nicola Lorusso
  • Claudio Bigagli: El tinent Raffaele Montin
  • Giuseppe Cederna: L'ordenança Antonio Farina
  • Claudio Bisio: Corrado Noventa
  • Gigio Alberti: El muler Eliseo Strazzabosco
  • Ugo Conti: El ràdio Luciano Colasanti
  • Memo Dini: Libero Munaron
  • Vasco Mirandola: Felice Munaron
  • Vanna Barba: Vassilissa
  • Luigi Montini: El pope
  • Irene Grazioli: La pastora
  • Antonio Catania: Carmelo LaRosa

Premis modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • El navili italià anomenat Garibaldi que es veu al començament del film, és de fet el navili de desembarcament Ypoploiarchos Roussen (L-164) de la Marina grega (exUSN USS LSM-541, cedit pels Estats Units el 1958).

Referències modifica

  1. «Mediterraneo». esadir.cat.
  2. «Mediterraneo». The New York Times.