Medos

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu. De vegades Medos és fill de Dionís i d'una nimfa d'Àsia, Alfesibea. En les tres versions, Medos és l'epònim dels Medes. Una tradició diu que va ser ensinistrat per la guerra pel centaure Quiró.

Medos

Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Medea
Pare	Egeu i Jàson
Germans	ane i Feres (fill de Jàson)
Altres
Càrrec	king of Colchis (en)

Medos i la seva mare, al fugir d'Atenes, es van veure aturats per una tempesta i van anar a parar a les costes del seu besoncle Perses. Un oracle havia dit a Perses que desconfiés dels descendents d'Eetes, i Medos, que coneixia la profecia, va amagar la seva veritable identitat quan va ser conduït pels soldats davant Perses, dient-li que era Hípotes, fill del rei de Tebes, Creont, i que anava a la recerca de Medea per castigar-la per haver matat Creont i Creüsa. Perses no se'l va creure del tot, i el va fer empresonar. Mentrestant el país va viure un període de fam. Medea va arribar a la cort de Perses amb el seu carro tirat per dracs, i va declarar al seu oncle que era una sacerdotessa d'Àrtemis que venia a deslliurar el país de la fam. El rei no va desconfiar, i li va dir que tenia presoner Hípotes, fill del rei de Tebes. Medea va dir que li lliuressin, va reconèixer el seu fill i li va donar una arma amb la que va matar Perses. Després Medos va regnar al seu lloc.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 144. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461