Melvin Frank (Chicago, Illinois, Estats Units, 13 d'agost de 1913 - Los Angeles, Estats Units, 13 d'octubre de 1988) va ser un guionista, productor i director estatunidenc.

Infotaula de personaMelvin Frank
Biografia
Naixement13 agost 1913 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1988 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsNorman Panama Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsElizabeth Frank Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0291035 Allocine: 43655 Allmovie: p90365 TCM: 65219 TV.com: people/melvin-frank IBDB: 7700 TMDB.org: 50567
Musicbrainz: 325f658f-486f-4f3d-a344-adca15b92071 Discogs: 1492070 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Seguint una llicenciatura d'enginyeria a la Universitat de Chicago, Melvin Frank es distreia d'una altra manera altra fent-se amic de Norman Panama. Formant un equip que escrivia comèdies, Frank i Panama col·laboraven en una obra, proporcionant material especial per a revistes de Broadway. El 1938, l'equip era contractat per Bob Hope; això els va dur a un contracte amb la Paramount Pictures, on Frank i Panama treballaven amb Hope, Bing Crosby i Betty Hutton. El 1945, l'equip Panamà/Frank compartien una nominació a l'oscar al millor guió original per a la farsa Crosby-Hope The Road to Utopia. Amb la comèdia de RKO del 1947 Blandings Builds His Dream House, Mel i Norman van inaugurar les seves activitats productives.

Començant amb The Reformer and the Redhead, l'equip produeix, escriu i/o dirigeix deu pel·lícules importants per la MGM i la Paramount. Van rebre dues nominacions més als Oscar, els dos en la categoria de millor guió, per a Danny Kaye's Knock on Wood (1954) i The Facts of Life de Bob Hope/Lucille Ball (1960).[1] El 1960, l'equip es dividia, d'una manera tan amigable com ha estat alguna vegada a Hollywood. Per la seva banda, Frank crea una productora a Anglaterra, continuant portant les dues feines addicionals a la producció, com escriptor i director. El 1973 guanyava la seva quarta nominació a l'Oscar per A Touch of Class. La seva última feina com a director, després d'una inactivitat de nou anys, era la paròdia de Tarzan Walk Like a Man (1987). Melvin Frank va morir exactament dos mesos després del seu 70è aniversari.[2]

Filmografia[3] modifica

Guionista modifica

Productor modifica

Director modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «Melvin Frank, premis». The New York Times.
  2. «Biografia de Melvin Frank». The New York Times.
  3. «filmografia de Melvin Frank». The New York Times.