Memoirs of a Survivor

pel·lícula de 1981 dirigida per David Gladwell

Memoirs of a Survivor és una pel·lícula britànica de ciència-ficció del 1981 dirigida per David Gladwell, amb algunes escenes filmades a Argyle Street (Norwich). Es va projectar a la secció Un Certain Regard al 34è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] Es basa en la novel·la homònima de Doris Lessing.

Infotaula de pel·lículaMemoirs of a Survivor
Fitxa
DireccióDavid Gladwell Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPenny Clark i Michael Medwin Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid Gladwell Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMike Thorne Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalter Lassally Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBill Shapter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraNational Film Finance Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 maig 1981 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost800.000 £ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció, drama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0082733 Filmaffinity: 351522 Allocine: 136779 Letterboxd: memoirs-of-a-survivor Allmovie: v102067 TCM: 83265 TMDB.org: 111432 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Després d'un futur proper col·lapse econòmic, Anglaterra queda en ruïnes. D (Julie Christie) de mitjana edat lluita per sobreviure a la ciutat en fallida, on l'electricitat és poc freqüent, el subministrament d'aigua és escàs i la recollida d'escombraries no existeix. Com poques vegades surt del seu apartament, D acull l'adolescent Emily, que li permet compartir l'apartament de D, a canvi de l'ajut de la noia.

Emily aviat comença a enamorar-se de Gerald (Christopher Guard) i deixa a D per instal·lar-se amb Gerald. Gerald opera un improvisat camp de refugiats per als nens orfes i sense llar de la ciutat. D és capaç de veure el fracàs de Gerald mentre que Emily no.

A més. Es posa en dubte l'abast de D sobre la realitat, ja que també pot viatjar en el temps i observar una família d'edat victoriana que residia al mateix apartament. D pot ser testimoni de la història distorsionada de la jove que està al seu càrrec, ja que la nena de l'època victoriana també es diu Emily, tot i que si aquests viatges al passat es produeixen o són una fantasia és la ment de D es deixa sense resposta.[2]

Repartiment modifica

Recepció modifica

Variety va elogiar l'actuació de Christie, però va afirmar que el baix pressupost dificultava la representació de la ciutat degenerada.[3] Christie va guanyar un Premi Internacional de Cinema Fantàstic Fantasporto a la millor actriu per la seva interpretació. Experiential Conversations afirma que la pel·lícula adopta un enfocament impressionista del material de la novel·la, afirmant que Christie és capaç de portar aquesta curiosa i inquietant pel·lícula. No obstant això, afirmen que l'espectador ha d'abandonar l'intent de comprendre el significat literal de les seqüències victorianes i, en canvi, ha d'acceptar la pel·lícula en general com una peça d'ànim immensament atmosfèrica.[4] Moria va afirmar que això era el que "es podria anomenar amablement una pel·lícula defectuosa". Va elogiar les imatges de la pel·lícula, així com el final i una escena meditadora.[2]

Referències modifica