Memorial de Guerra Soviètic (Parc Treptower)
El Monument Commemoratiu als Soldats Soviètics del Parc Treptower (també anomenat Monument de Treptower) és un monument commemoratiu instal·lat al parc Treptower de Berlín. Finalitzat al maig de 1949, l'estructura va ser construïda per les forces d'ocupació soviètiques a la Segona Guerra Mundial en honor els soldats de l'Exèrcit Roig caiguts en la seva lluita per derrotar l'Alemanya Nazi.
Sowjetisches Ehrenmal (alemany)  | ||||
|---|---|---|---|---|
 L´Alliberador Soviètic, escultura principal del monument commemoratiu. | ||||
| Tipus | memorial, cementiri militar, escultura monumental i Soviet war cemeteries in Germany (en)  | |||
| Creador | Iakov Belopolski, Ievgeni Vutxetitx | |||
| Creació | 8 maig 1949 | |||
| Gènere | art públic | |||
| Moviment | escultura | |||
| Material | bronze | |||
| Monument cultural | ||||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Treptow-Köpenick (Alemanya) i Berlín (Alemanya) | |||
| Localització | Alt-Treptow (en) | |||
| ||||
Monuments soviètics a Berlín modifica
Després de la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit Roig bastí tres monuments de la guerra a la ciutat de Berlín en commemoració als soldats morts, especialment els aproximadament 80.000 soldats soviètics que van morir durant la conquesta de la capital alemanya. Aquests monuments no són només monuments a la victòria soviètica sobre l'Alemanya Nazi, sinó també cementiris militars i, per tant, sepulcres de soldats soviètics a Alemanya. El monument del parc Treptower és el principal, però existeixen d'altres monuments commemoratius d'importància, com el monument commemoratiu soviètic de Heide Schönholzer i el Memorial de Guerra Soviètic que es troba a Tiergarten, prop de l'edifici del Reichstag.
Història del monument modifica
Per tal d'escollir el disseny del monument, les forces soviètiques d'ocupació a Berlín van realitzar un concurs i s'estudiaren diverses propostes presentades. Des de juliol de 1946 almenys 52 dissenyadors presentaren un projecte. S'escollí una proposta de creació col·lectiva, presentada per l'arquitecte Iakov Belopolskiel, l'escultor Ievgeni Vutxetitx, el pintor Aleksandr Gorpenko i l'enginyer Sarra Valeri. El monument va ser construït en un gran camp esportiu, i la seva construcció es finalitzà al maig de 1949.
A la inauguració del monument, el 8 de maig de 1949, quart aniversari del final de la guerra, Otto Grotewohl, un dels presidents del SED i posteriorment primer ministre, fundà aquell any la República Democràtica Alemanya i, com a cap de la delegació alemanya, finalitzà el seu discurs dient:
| « | Donem les gràcies al gloriós Exèrcit Soviètic, que ens ha alliberat del flagell de la humanitat, el feixisme. La promesa de milions de proletaris és en aquest moment la lluita per la democràcia, la pau i el socialisme. | » |
El 1985, durant les celebracions del 40è aniversari del final de la guerra, els representants del moviment de la joventut de la RDA organitzaren una processó de torxes en commemoració als soldats enterrats al Parc Treptower. Encara actualment l'estat organitza una celebració militar per la retirada de les tropes russes de la RDA que se celebra en aquest moment. Després d'una celebració feta el 31 d'agost de 1994, la policia, 1.000 soldats russos i 600 alemanys assistiren a una commemoració conjunta pels soldats morts, dipositant-se una corona en memòria dels soldats, i acompanyada de breus discursos del Canceller Helmut Kohl i del President Borís Ieltsin.
Anualment, cada 8 de maig se celebra una trobada commemorativa amb ofrenes florals als caiguts, organitzada per la Lliga Antifeixista. El lema de la celebració és "Dia de l'Alliberament", de la mateixa manera que la nit del 8 al 9 de maig de 1945, quan se signà a Karlshorst (Berlín) la rendició incondicional alemanya.
A l'octubre de 2003, l'estàtua va ser enviada a Rügen per ser restaurada en un taller especialitzat, i després tornà a Berlín, sent dipositada a la seva base el 4 de maig del 2004.
Importància històrica modifica
El monument va ser una imatge present a la vida quotidiana de la República Democràtica Alemanya. El primer segell filatèlic amb valor d'un marc tenia ina imatge de l'Alliberador Soviètic. Amb ocasió del 40è aniversari del final de la guerra s'emeté un nou segell commemoratiu. A la Unió Soviètica, el monument va ser representat a la moneda d'un ruble, amb la inscripció ПОБЕАД НАД ФАШИСТСКОЙ ГЕРМАНИЕЙ Pobieda Nad Fastxistskoi Germaniei (La Victòria sobre l'Alemanya Nazi'). El monument també apareixia a l'anvers de la Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica, emesa el 1967.
Els monuments de guerra soviètics van ser, de fet, un punt de gran importància en la negociació del Tractat dos més quatre per part russa per a la reunificació alemanya. l'República Federal es va comprometre a garantir la continuïtat dels seus pressupostos per mantenir-los i reparar-los indefinidament. Qualsevol canvi als monuments necessita l'aprovació de la Federació Russa.
També hi ha veus crítiques sobre el monument. Entre d'altres, hi ha crítiques contra les cites de Stalin. La CDU va demanar a l'Assemblea Municipal de Treptow-Köpenick l'eliminació d'aquests textos; però la sol·licitud va ser desestimada. Algunes de les cites han estat víctimes d'actes de vandalisme.
El monument modifica
S'accedeix al monument de Treptower, procedent de Puschkinallee, a través d'un arc de triomf de granit gris. A l'arc hi ha una inscripció que diu Honora als soldats que van morir per la llibertat i la independència de la Pàtria Socialista. Més enllà hi ha un altre monument, una estàtua de 3 metres d'alt d'una dona, simbolitzant la Pàtria, que plora per la pèrdua dels seus fills. Des d'allà es pot veure el camí per arribar al monument principal.
Una àmplia avinguda, amb salzes als costats del camí, porta a l'eix principal de la instal·lació. Està marcat per dos grans banderes estilitzades en granit vermell, inclinades a ambdós costats del camí (el marbre emprat per a la seva construcció va extraure's de la Cancelleria del Reich). Al capdamunt d'aquestes dues estructures hi ha un soldat de bronze, armat amb una metralladora i amb el casc a la mà. El soldat de la dreta és més jove que el de l'esquerra.
A poques passes es troba el cementiri simbòlic, que és el centre de la planta. Cobert de gespa i amb petits arbustos plantats per les tombes; són cinc blocs quadrats, cadascun amb una corona de llorer de bronze (la tomba real es troba als dos costats dels blocs, sota els arbres i sota el monticle).
L'àrea està envoltada per 16 sarcòfags de marbre blanc, distribuïts per la vora exterior del camp, simbolitzant cadascuna de les 16 repúbliques soviètiques (també inclou l'RSS Carelo-Finlandesa). Situats a ambdós costats hi ha relleus esculpits de la història de la Gran Guerra Patriòtica, la gran contribució dels pobles soviètics, i a la part lateral de cara a la part cèntrica hi ha cites de Stalin escrites en rus a l'esquerra (orientades cap al nord) i en alemany (orientades cap al sud). Cadascun dels sarcòfags fa referència temes molt específics: l'atac alemany, la destrucció i el patiment causats a la Unió Soviètica, el sacrifici i la renúncia del poble soviètic, el seu suport a l'exèrcit, l'heroisme, la lluita heroica de l'Exèrcit Roig, el sacrifici i el patiment dels soldats, la victòria i la mort heroica. Els dos darrers sarcòfags, dedicats a la mort heroica, s'ubiquen a una línia que limita amb el monticle artificial, o n es troba la base cònica amb l'escultura monumental de "L'Alliberador Soviètic", d'Ievgeni Vutxetitx, que domina l'horitzó del monument.
Composició de l'escultura principal modifica
La figura representa un soldat que protegeix amb la seva mà esquerra a una nena i amb la dreta sosté una espasa que simbolitza la victòria, espasa que descansa sobre una esvàstica nazi destruïda sota les seves botes. L'escultura té 12 metres d'alçada i pesa 70 tones. L'estàtua està sobre d'un pavelló situat sobre del turó. La cúpula del pavelló està coberta d'un mosaic amb una inscripció en rus i alemany (amb errors de traducció). Aquest mosaic va ser un dels primers contractes importants al període de postguerra per a l'empresa August Wagner, un taller combinat de mosaics i vidrieres de Berlín.[1] A la part superior del pedestal hi ha l'Orde de la Victòria.
El turó representa un kurgan, un sepulcre eslau medieval (la cultura kurgan va ser emprada amb freqüència als monuments soviètics a Odessa, Donetsk, Smolensk, Kíev, Minsk i Stalingrad). El parc Treptower està situat als turons, i l'estàtua amb la cúpula fa 30 metres i és l'estructura més alta de tot el monument, ocupant 10 hectàrees del terreny.
L'escultor va tenir diverses entrevistes, com la de la revista Berliner Zeitung, del 14 de setembre de 1966, on subratllava que la representació del soldat amb la nena rescatada tenia un significat simbòlic i no pas feia al·lusió a un fet concret. El model del soldat va ser el soldat Ivan Odartstxenko; encara que es creu que Vutxetitx s'inspirà en la història del sergent Nikolai Ivànovitx Masalov, qui el 30 d'abril de 1945, durant l'assalt a la Cancelleria del Reich, rescatà una nena perduda que vagava prop del pont de la Potsdamer Platz i la portà a un lloc segur;[2] fet que va tenir gran ressò a la RDA (en honor seu es posà una placa commemorativa al pont del canal Landwehr). Malgrat que hi ha qui pensa que aquest fet es tractà només de propaganda soviètica, existeixen documents oficials que permeten sustentar almenys 5 casos de soldats soviètics que rescataren nens alemanys[3] i els lliuraren a orfenats durant la batalla de Berlín. Una altra versió afirma que el monument s'inspira en l'heroisme del soldat soviètic i extreballador de la planta de ràdio de Minsk T.A. Lukjanowitstx, que pagà amb la seva vida el rescat d'una criatura a Berlín.[4]
Al complex reposen les despulles de més de 5.000 soldats de l'Exèrcit Roig.
Referències modifica
- ↑ Annemarie Richter: Gottfried Heinersdorff (1883-1941): un reformador alemán de arte plástico en vidrio. Dissertation TU Berlín, 1983 S. 134
- ↑ Chuikov, Vasili I. The Fall of Berlin: With the Russian Army in Berlin, The Last Battle of Nazi Germany. Ballantine Books, New York, 1967. Translated by Ruth Kirsch. Masalov's actions are summarized on pages 210-212.
- ↑ Masalov, Un Soldado Legendario (Alemán)[Enllaç no actiu]
- ↑ La font per a aquesta versió és el llibre Berlín, 896 kilòmetres, del periodista i escriptor soviètic Borís Polevoi.
-
Moneda d'un ruble, emesa el 1965. -
Vista general des del turó -
La zona interior està flanquejada per monuments de pedra, amb quatre garlandes simbòliques en bronze -
Un dels costats del portal, dissenyat com una estilitzada bandera soviètica -
Una de les estàtues dels soldats de genolls -
Estàtua de la Mare Pàtria -
Medalló a l'entrada -
El mosaic del pedestal
_Innenaufnahme_Statue.jpg)
