Mencía López de Haro

Mencía López de Haro (Biscaia, ca. 1215 - Palència, 1270), dama lleonesa-biscaïna i reina consort de Portugal (1239-1247).

Infotaula de personaMencía López de Haro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1215 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1270 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Palència Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Santa María la Real de Nájera Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Portugal
1239 – 1246
← Urraca de CastellaMatilde II de Boulogne → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Portugal (1245–1248) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Haro Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÀlvar Pérez de Castro el Castellà
Sanç II de Portugal (1246 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesLope Díaz II d'Haro Modifica el valor a Wikidata  i Urraca Alfons de Lleó Modifica el valor a Wikidata
GermansDiego López III d'Haro, Berenguera López de Haro, Alfons López de Haro i Lope López de Haro Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Filla del senyor de Biscaia Llop Díaz de Haro II i Urraca Alfons, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó.[1]

Núpcies i descendents modifica

En primeres núpcies, es casà abans de 1233 amb el magnat castellà Álvaro Pérez de Castro,[2] mort el 1239, del qual no tingué fills.[1]

Després es casà amb el rei Sanç II de Portugal, del qual tampoc no va tenir descendència.[1]

Guerra Civil modifica

El 1245 el Papa declarà nul el seu matrimoni així com el seu regnat, i és que la noblesa es mostrà descontenta amb l'actitud del rei i l'arquebisbe de Porto escriví al Summe Pontífex descrivint-li l'actitud del rei. El rei el 1247 fugí a l'exili cap a Toledo.

A la mort del rei Sanç II el 1248 s'inicià una guerra civil per la seva successió. Fou considerada una reina maleïda i fou acusada d'haver dominat el rei i d'haver provocat tots els seus problemes.

Es creu que Mencía partí a l'exili també amb el rei i que a la seva mort es desplaçà fins a la ciutat de Palència, on morí el 1270.

Va ser enterrada a la capella de la Santa Creu de Santa Maria de Nájera, on havia fundat quatre capellanies.[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mencía López de Haro


Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Sánchez de Mora, Antonio. «Mencía López de Haro» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Historia. [Consulta: 1r gener 2022].
  2. «Álvaro Pérez de Castro». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 1r gener 2022].
  3. Fita, Fidel «Doña Mencía, reina de Portugal. Documentos inéditos». Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 33, 1898, pàg. 141-149.