Viquipèdia

Meritxell Huch Ortega

biòloga de cèl·lules mare

Meritxell Huch Ortega (Barcelona, 1978)[1] és una biòloga de cèl·lules mare catalana. També lidera un grup de l'Institut Max Planck de Biologia i Genètica Cel·lular Molecular. La seva investigació, considera la regeneració de teixits i el desenvolupament de models de malalties específiques dels teixits per a òrgans humans. Va rebre una Beca de Consolidació del Consell Europeu de Recerca el 2023.

Infotaula de personaMeritxell Huch Ortega
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigadora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Educació modifica

Després de la universitat, Huch va decidir que volia treballar en la ciència, pel desig d'entendre com funciona l'aspirina.[2] Huch era estudiant de grau a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Ciències Farmacèutiques.[3] Hi va romandre pels seus estudis de postgrau, aconseguint un màster el 2003 i un doctorat el 2007. Va completar la seva recerca doctoral al Centre de Regulació Genòmica, on va treballar al costat de Cristina Fillat.[4] Després de completar la seva investigació doctoral, va passar un any com a becaria postdoctoral, abans d'anar a l'Institut Hubrecht amb una beca Marie Curie. A Utrecht va treballar al laboratori de Hans Clevers, on va aïllar les cèl·lules mare responsables de la rotació de l'estómac adult.[5]

Recerca i carrera modifica

Huch va ser nomenada Sir Henry Dale Research Fellow a l'Institut Gurdon de la Universitat de Cambridge.[3][6] Va ocupar un càrrec conjunt amb The Wellcome Trust i el Departament de Fisiologia. Després de cinc anys a Cambridge, Huch es va incorporar a l'Institut Max Planck de Biologia i Genètica Cel·lular Molecular com una de les primeres membres del Programa d'Excel·lència Lise Meitner.[6] [7] Va ser designada al consell directiu el 2022.[8]

La inflamació i el dany dels teixits estan associades amb la malaltia hepàtica crònica i el càncer.[2] El seu grup, ha desenvolupat àmpliament models d'organoides humans per estudiar les bases moleculars de la regeneració de teixits adults.[9][10] Després d'identificar les cèl·lules mare, responsables de la ràpida rotació de l'estómac adult, Huch va demostrar que es podien mantenir en cultiu.[5] A continuació, va passar a les cèl·lules hepàtiques, demostrant el potencial de replicació de les cèl·lules progenitores durant la regeneració i que són candidates esperançadores per a futures intervencions terapèutiques en malalties del fetge.[5] [11] La seva recerca té el potencial de reduir l'ús d'animals en la investigació científica.[12][13]

Premis i honors modifica

  • 2016 Premi Hamdan per a l'Excel·lència en Recerca Mèdica[14][15]
  • 2017 Medalla d'Inici de Carrera de les Dones en la Biologia Cel·lular[16][17]
  • 2018 Premi Dame Sheila Sherlock[18]
  • 2018 Jove Investigadora elegida per l'EMBO[19]
  • 2019 Premi a la Innovació BINDER[5]
  • 2022 Premi Hilde Mangold de la Xarxa Alemanya de Cèl·lules Mare[20]
  • 2023 Beca de Consolidació del Consell Europeu de Recerca[21]

Referències modifica

  1. ↑ «Huch, Meritxell» (en anglès). Max-Planck-Gesellschaft. [Consulta: 22 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Meritxell Huch, PhD | Organoid Profiles | STEMCELL Technologies». www.stemcell.com. [Consulta: 5 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Cell scientist to watch – Meritxell Huch». journals.biologists.com, 2016. [Consulta: 5 febrer 2023].
  4. ↑ «Estudi de l'eficàcia antitumoral d'adenovirus redirigits a receptors FGFR i valoració de la selectivitat dels virus AdCK7pLuc i AduPARpLuc en models de càncer de pancrees | WorldCat.org» (en anglès). www.worldcat.org. [Consulta: 5 febrer 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «BINDER Innovation Prize for Meri Huch» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Group Leader» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  7. ↑ «Introducing StemJournal Associate Editor: Meritxell Huch, PhD» (en anglès). stemjnl.org. [Consulta: 5 febrer 2023].
  8. ↑ «Spanish scientist investigates liver development, regeneration and disease.» (en alemany). nachrichten.idw-online.de. [Consulta: 5 febrer 2023].
  9. ↑ «Research Focus» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  10. ↑ Inchingolo, Dr R. «The body in miniature - organoid research at Meritxell Huch's lab» (en anglès). www.pdn.cam.ac.uk, 28-02-2018. [Consulta: 5 febrer 2023].
  11. ↑ Broutier, Laura; Andersson-Rolf, Amanda; Hindley, Christopher J.; Boj, Sylvia F.; Clevers, Hans Nature Protocols, 11, 9, setembre 2016, pàg. 1724–1743. DOI: 10.1038/nprot.2016.097. ISSN: 1750-2799. PMID: 27560176.
  12. ↑ «Mini-livers show promise to reduce animal use in science» (en anglès). University of Cambridge, 26-02-2014. [Consulta: 5 febrer 2023].
  13. ↑ «Mini-livers show promise to reduce animal use in science | NC3Rs». www.nc3rs.org.uk. [Consulta: 5 febrer 2023].
  14. ↑ Thomas, Glynn. «Dr Meritxell Huch awarded Hamdan Award for Medical Research Excellence 2015-2016» (en anglès). For staff, 13-11-2016. [Consulta: 5 febrer 2023].
  15. ↑ «Dr. Meritxell Huch - Sheikh Hamdan Bin Rashid Al Maktoum Award for Medical Sciences - HMA». hmaward.org.ae. [Consulta: 5 febrer 2023].
  16. ↑ Administrator. «Meritxell Huch awarded the Women in Cell Biology Early Career Medal» (en anglès). www.stemcells.cam.ac.uk, 13-12-2017. [Consulta: 5 febrer 2023].
  17. ↑ «WICB Medal Winner 2018: Meritxell Huch», 2018.
  18. ↑ «Cambridge Stem Cell News Issue 15 by University of Cambridge - Issuu» (en anglès). issuu.com. [Consulta: 5 febrer 2023].
  19. ↑ «Find people in the EMBO Communities». people.embo.org. [Consulta: 5 febrer 2023].
  20. ↑ «German Stem Cell Network awards the GSCN 2022 Hilde Mangold Award to Meritxell Huch» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  21. ↑ «Two ERC Consolidator Grants» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Meritxell_Huch_Ortega&oldid=32176129»