Metro de Tyne and Wear

El Metro de Tyne and Wear (en anglès, Tyne and Wear Metro) és un sistema de metro a l'Anglaterra Nord Est, servint a Newcastle upon Tyne, Gateshead, South Tyneside, North Tyneside i Sunderland, al comtat de Tyne and Wear. Es va obrir el 1980 i entre el 2007 i 2008 ha servit a 40 milions de viatgers en una xarxa d'uns 78 quilòmetres.[1] Nexus[2] és l'operador del sistema i és el quart sistema de metro del Regne Unit.

Infotaula xarxa de transportsMetro de Tyne and Wear
Inauguració1980
OperadorNexus
TransportTrànsit ràpid
Municipi(s)Tyne and Wear
Línies2
Estacions60
Longitud77,7 km
Metro de Tyne and Wear
Whitley Bay
Monkseaton
Cullercoats
West Monkseaton
Tynemouth
Shiremoor
North Shields
Northumberland Park
A19
Meadow Well
Percy Main
A19
Palmersville
Howdon
Ashington, Blyth and Tyne Line
East Coast Main Line
Willington Gut
Hadrian Road
Wallsend
Benton
Four Lane Ends
Longbenton
Cotxera South Gosforth
South Gosforth
Regent Centre
Wansbeck Road
Fawdon
A1
Kingston Park
Bank Foot
Callerton Parkway
Airport
estació de Newcastle International Airport
Walkergate
Chillingham Road
Ilford Road
Byker
Ouseburn
East Coast Main Line
West Jesmond
Manors
Manors Curve Stock Line
Jesmond
Haymarket
Monument
St James
Central Station
River Tyne (Queen Elizabeth II Bridge)
Gateshead
Gateshead Stadium
Felling
Heworth
A184
Pelaw
apartador Pelaw
Hebburn
Jarrow
A19
riu Don
Bede
A194
Simonside
Tyne Dock
Chichester
South Shields
apartador South Shields
A194
Fellgate
A19
riu Don
Brockley Whins
East Boldon by-pass loop
East Boldon
Seaburn
Stadium of Light
St. Peter's
riu Wear
Sunderland
apartador Sunderland
Park Lane
University
Millfield
Pallion
South Hylton
 
Durham Coast Line omitida per claredat

El metro de Tyne and Wear sol ser descrit com el primer sistema de tren lleuger modern de la Gran Bretanya. Pot ser considerat com un sistema híbrid, amb elements de tren lleuger, de metro i de ferrocarril de rodalia o interurbà.

El metro va començar a funcionar el 1980, i va ser un desenvolupament evolutiu, ja que és un sistema pioner en l'ús dels drets de via per crear un ferrocarril modern,[3] amb túnels construïts sota Newcastle i Gateshead. Gran part de la ruta del metro va ser part d'un dels primers ferrocarrils elèctrics urbans del món, que va obrir el 1904 (vegeu Tyneside Electrics).[4] El metro inclou la major part de dos dels ferrocarrils de passatgers més antics del món, Newcastle & North Shields Railway i Brandling Junction Railway, ambdós van obrir el 1839. En el cas de l'estació de Chichester, es troba en una antica ruta de ferrocarril miner, es va escollir aquesta part de la ruta, ja que passava per una àrea més densament poblada.

Canvis modifica

Amb l'obertura de l'ampliació a Sunderland el 2002,[5] el metro es va convertir en el primer sistema del Regne Unit a implementar una forma del model Karlsruhe, utilitzant vies compartides amb trens de línies principals en el tram entre Pelaw i Sunderland.[6] El tram de Sunderland a South Hylton va ser prèviament part de la línia de Sunderland a Durham, tancat a principis de la dècada de 1960.

Quan el metro es va obrir va ser el primer sistema de transport públic integrat al Regne Unit.

Material rodant modifica

El disseny dels Metrocars es deriva en part de l'alemany Stadtbahnwagen B, i van ser construïts per Metro-Cammell (Alstom) a Birmingham. Abans de l'obertura els prototips 4001 i 4002 es van sotmetre a diversos anys de proves a la pista d'assaig de North Tyneside, oberta el 1975. La pista també es va utilitzar per provar els vehicles per MTR de Hong Kong, també construït per Metro-Cammell. La pista de proves es va construir en la ruta d'un antic ferrocarril miner, i és ara la llar de la Stephenson Railway Museum.

El sistema està electrificat a 1500 V DC. Té una màxima velocitat de 80 km/h. A l'inici, al metro s'utilitzava trens d'un cotxe i actualment circulen trens de dos cotxes.[7]

 
Metrocar detalls externs
 
Metrocar detalls interns

Línies modifica

El metro de Tyne and Wear té dues línies:

Originàriament hi havia una tercera línia anomenada Red Line entre Pelaw i Benton i una quarta, anomenada Blue Line entre St James i North Shields. En hora punta circulen trens addicionals en aquestes línies per augmentar la freqüència de les estacions més ocupades.

 
Geographically accurate map of the Metro.

Referències modifica

  1. [https://web.archive.org/web/20080118230522/http://www.urbanrail.net/eu/new/newcstle.htm Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine. Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine. Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine. Longitud de via (anglès)] Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine. Retrieved on 20 February 2007
  2. «Qui és Nexus? (anglès)». Nexus. Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 31 maig 2008].
  3. Ferrocarril modern, Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. 20 de febrer de 2007 (anglès)
  4. El primer ferrocarril públic, Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. 20 de febrer de 2007 (anglès)
  5. Ampliació de Sunderland, 20 de febrer de 2007 (anglès)
  6. Combinació de ferrocarril lleuger i pesat, 20 de febrer de 2007 (anglès)
  7. Trens de dos cotxes. 20 de febrer de 2007 (anglès)
  8. Ruta de Green Line. Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine. (anglès)
  9. Ruta de Yellow Line. Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine. (anglès)

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metro de Tyne and Wear