Michaël Gillon
Michaël Gillon (1974, Lieja, Bèlgica) és un astrofísic belga, professor de la Universitat de Lieja, especialitzat en la identificació i caracterització de planetes extrasolars, dels quals n'ha descobert tretze,[1] entre els quals en destaquen els set semblants a la Terra del sistema TRAPPIST-1, primer sistema descobert amb tants d'exoplanetes que poden presentar aigua líquida a la seva superfície.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974 (49/50 anys) Lieja (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Bèlgica |
| Formació | Universitat de Lieja |
| Tesi acadèmica | Contribution a la Mission CoRoT et à la Recherche d'Exoplanètes par la Méthode des Transits Photométriques (2006) |
| Director de tesi | Pierre Magain |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Universitat de Lieja |
| Ocupació | Astrofísic |
| Ocupador | Universitat de Lieja (2010–) Fons Nacional per a la Recerca Científica University of Liège Institute of Astrophysics and Geophysics (en)  |
| Membre de | |
Premis
| |
Vida modifica
Gillon completà els seus estudis secundaris als 17 anys a Athénée Royal d'Aywaille i s'allistà a l'exèrcit belga, on hi serví durant 7 anys a l'infantaria. Als 24 anys abandonà l'exèrcit per matricular-se a la Universitat de Lieja on, després de cinc anys s'hi llicencià en bioquímica i completà el primer cicle de física. La seva tesi de llicenciatura fou premiada el 2002 per la fundació Marcel-Florkin de la Universitat de Lieja. El 2003 inicià la seva tesi doctoral en astrofísica, després de descartar altes opcions com genètica i bioquímica. En la seva tesi treballà amb les dades del satèl·lit CoRoT, on descobrí la seva passió pels exoplanetes. Completà la seva tesi doctoral el 2006 sota la direcció de Pierre Magain. A continuació realitzà una estada post-doctoral a la Universitat de Ginebra amb Michael Mayor, descobridor del primer exoplaneta el 1995. El 2009 retornà a la Universitat de Lieja on hi segueix com investigador.[3]
Obra modifica
És l'investigador en cap del projecte TRAPPIST (TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope) i ha dissenyat el projecte SPECULOOS Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine. (Search for Planets EClipsing ULtra-cOOl Stars) que té per objectiu l'estudi de les nanes ultra fredes per tal de detectar els sistemes planetaris habitables que estan a prop de la Terra.[3]
Ha descobert, com a primer autor dels articles, els següents exoplanetes pel mètode del trànsit: WASP-6 b (2009), CoRoT-12 b (2010), WASP-50 b (2011), WASP-72 b, WASP-64 b (2013), WASP-103 b (2014),[1] i el primer sistema de set exoplanetes semblants a la Terra (TRAPPIST-1) amb temperatures que permeten la presència d'aigua líquida a la seva superfície: TRAPPIST-1 b, TRAPPIST-1 c i TRAPPIST-1 d (2016),[4] TRAPPIST-1 e, TRAPPIST-1 f, TRAPPIST-1 g i TRAPPIST-1 h (2017).[5][2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Exoplanets Data Explorer» (en anglès). Exoplanets.org. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Gillon, M «Seven temperate terrestrial planets around the nearby ultracool dwarf star TRAPPIST-1». Nature, 542, 23-02-2017, pàg. 456-460. DOI: 10.1038/nature21360.
- ↑ 3,0 3,1 «Michaël Gillon» (en anglès). Université de Liège. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ Gillon, M; Jehin, E. et al. «Temperate Earth-sized planets transiting a nearby ultracool dwarf star». Nature, 533, 12-05-2016, pàg. 221-224. DOI: 10.1038/nature17448.
- ↑ «NASA Telescope Reveals Largest Batch of Earth-Size, Habitable-Zone Planets Around Single Star» (en anglès). NASA/JPL, 22-02-2017. [Consulta: 22 febrer 2017].