Miguel Gómez Damas
Miguel Gímez Damas (Torredonjimeno, província de Jaén, 5 de juny de 1785 - Bordeus, França, 11 de juny de 1864) fou un militar espanyol.
 Retrat del general Miguel Gómez Damas  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1785 Torredonjimeno (Província de Jaén) |
| Mort | 11 juny 1864 (79 anys) Bordeus (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Activitat | 1808 – |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra del Francès i Primera Guerra Carlina |
De ben jove lluità contra l'ocupació francesa del 1808, caient presoner, però aconseguint escapar al cap d'un any. El 1820 ingressà a les files absolutistes i assolí el grau de comandant en el mateix regiment que servia Tomás de Zumalacárregui com a tinent coronel.
A la mort de Ferran VII oferí els seus serveis a l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó i no tardà a ser considerat com un dels millors caps carlistes, per la qual cosa se li confià una difícil empresa: el comandament d'un exèrcit que, partint del territori carlí basco-navarrès, penetrés a Astúries i a Galícia per estendre l'aixecament en aquests zones. Tanmateix, un cop assolits aquests territoris amb un èxit discret i de manera no esperada, Gómez continuà amb l'expedició cap al sud de la península.
L'Expedició Gómez modifica
El 1836 sortí de la província d'Àlaba amb menys de 3.000 homes, i, no obstant la persecució d'Espartero i de Latre, travessà Astúries i Galícia, unint-se al seu pas molts partidaris de l'Infant.
Després passà Lleó, on també augmentà el seu contingent i aconseguí burlar de nou a Espartero, dirigint-se a Castella. Internant-se a continuació vers La Mancha, i a Villarrobledo tingué un combat amb Isidro Alaix el qual li va fer molts presoners, podent prosseguir el seu camí gràcies a la protecció del general Cabrera. Llavors es traslladà a Andalusia i s'apoderà de Còrdova, on recollí un abundant botí. Des d'allà es dirigí a la província de Sevilla i en les deveses d'Alcaudete derrotà a Escalante el 5 d'octubre de 1836, entrant dos dies més tard a Montilla (Còrdova), després de burlar la persecució d'Alaix, que el seguia de molt a prop, retrocedí de nou cap a Còrdova per penetrar més endavant a Extremadura i tornar després a Andalusia.
S'aturà una temporada a Ronda, on augmentà i reorganitza la seva host i tingué alguns encontres amb els liberals, sent derrotat pel general Ramón García Narváez el 25 de novembre a la vora del riu Guadalete i poc temps després per Alaix.
Penetrant de nou a La Mancha, pogué arribar a Burgos el 18 de desembre, i dos dies després a Orduña, dant per acabada la seva agosarada expedició la qual havia durat sis mesos, i en la que, no obstant els seriosos entrebancs soferts, augmentà considerablement la seva host i recollí un quantiós botí, acreditant-se d'excel·lent general, tant pel seu valor com per les seves condicions de comandament.
Malgrat tot, fou processat per haver-ne apartat de les instruccions que se li havien encomanat inicialment.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Tom. núm. 26, pàgs. 548-49 ISBN 84-239-4526-X