Miguel Santaeulalia Serrán
Miguel Santaeulalia Serrán (València, 1 de gener de 1968) és un artista faller. És el primer representant de la tercera generació d'una nissaga d'artistes fallers iniciada pel seu iaio Salvador Santaeulalia i continuada pel seu pare Miguel Santaeulalia.[1] Els seus germans Pedro, Alejandro i José completen la darrera línia del llinatge artístic dels Santaeulalia.[2] Cursa estudis dins de les llicenciatures de Belles Arts i de Geografia i Història sense finalitzar-los.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1968 (56 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | artista faller |
| Activitat | 1987 - |
| Família | |
| Pare | Miguel Santaeulalia Núñez |
| Germans | Pedro Santaeulalia Serrán, Alejandro Santaeulalia Serrán i José Santaeulalia Serrán |
Enquadra el seu estil en un llenguatge clàssic i acadèmic amb una certa reformulació actual de paràmetres naturals. Considera la bellesa i l'impacte visual de la Falla com els aspectes més importants. Utilitza l'estètica com a punt de partida per a desenvolupar l'argument, el contingut i les temàtiques dels seus treballs. Considera els seus referents a destacats creadors com Joan Canet, Alfredo Ruiz, Julián Almirante, Julio Monterrubio i Pepe Puche.[3]
És considerat com l'autèntic artista de la família per la seua gran destressa en les diferents disciplines de la creació fallera des de ben menut, quan ajudava en el taller a pintar i tallar fang. Així la seua primera Falla realitzada en 1987 per la comissió Na Jordana amb el lema "Ahir i hui juguem, però diferent" sorprèn i aconsegueix el primer premi de la secció especial infantil superant a l'imbatible fins al moment Joan Canet. La seua carrera com artista faller es veu truncada pel servei militar obligatori. Una vedada acabat aquest entra a Lladró mitjançant una beca per posteriorment passar a treballar per a l'empresa de porcellana.[3]
Arran del seu pas per la companyia valenciana coneix a molts artistes fallers que també treballen allí i el 2002 convida a participar a grans noms com Juan Huerta, José Luis Alvarez "El Metge", Toni Ramos o Alares en la realització de la Falla infantil de la comissió Duc de Gaeta - Pobla de Farnals que amb el lema "Un dia en Venècia" i disseny de Ramon Pla es faria amb el primer premi de la secció especial.[4] La curiositat d'esta obra d'art és que la comissió va decidir indultar-la salvant-la del foc per la seua qualitat i els professionals que havien participat d'ella. Finalment seria cremada dies després del 19 de març.[5] En 2008 torna a la màxima categoria infantil plantant a la comissió Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona l'obra "Primer foren xiquets".[6]
Tot i haver signat un nombre escàs de Falles en la Secció Especial de València, compta amb una destacada participació en esta categoria. Debuta l'any 2011 amb "Càsting" per Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona, obra que li reporta el tercer premi. En març de 2012 passa a formar part de la llista d'artistes fallers guanyadors de la categoria plantant a la mateixa demarcació "Amb el que hem sigut". La seua darrera creació en especial adulta es va poder contemplar en 2013 a Cuba - Literat Azorin, cadafal que duia per lema "Els amors impossibles".[7]
La seua producció també destaca en la secció 1A amb tres màxims guardons. Així es fa amb el primer premi amb Duc de Gaeta - Pobla de Farnals en l'any 2010 amb "Tempus fugit", que destaca per la seua figura central dotada d'una escultura altament academicista, i en 2011. A l'Eixample, en 2014, repetirà posició amb "Sempre ens quedarà París" a Gravador Esteve - Cirilo Amorós.[8]
A més, la seua trajectòria artística en la realització de Falles també passa per altres places com Quart Extramurs - Velázquez, Passeig Albereda - Avinguda de França, Bilbao - Maximilià Thous, Santa Genoveva Torres - Arquitecte Tolsà i Pintor Maella - Avinguda de França pel que fa a la ciutat de València. En altres localitats com Torís, Torrent, Gandia i Dénia també ha realitzat cadafals per a algunes comissions com Els Barris, Antonio Pardo, Vilanova i Paris Pedrera.[9][10]
En la seua darrera etapa col·labora amb altres artistes fallers en altres parts del procés creatiu de la Falla. Així trobem dissenys signats per ell per als artistes Manolo Algarra, Paco Torres o treballs d'esculptura per a Rafa Ibáñez fa uns anys.[11] És autor de les portades de la revista El Turista Fallero 2015 i 2016, esta última dedicada al seu progenitor amb motiu del 75 aniversari de la publicació.[12]
Referències modifica
- ↑ Castelló, Joan. Santaeulalia, la firma : una saga de artistas falleros entre dos siglos (en castellà). València: Albatros, 2003, p. 120. ISBN 84727425989788472742598.
- ↑ «La factoría de los Santaeulalia» (en castellà). Las Provincias. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Tejero, Javier «En busca del oro». Revista El Turista Fallero n. 71, 01-03-2012, pàg. 20 - 22.
- ↑ Domínguez, Moisés «Una falla infantil "de Lladró"». Levante-EMV, 02-02-2002.
- ↑ «Duque de Gaeta quemará su falla infantil la próxima semana» (en castellà). ABC, 24-03-2002. [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ Revista El Turista Fallero 2008, pàg. 104.
- ↑ Domínguez, Moisés. «Cuba-Literat firma amb Miguel Santaeulalia per a 2013». Levante-EMV, 27-03-2012. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «Històric de primers premis de primera A». Levante-EMV, 23-10-2018. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «Fitxa de Miguel Santaeulalia Serrán» (en castellà). Gremi Artesà d'Artistes Fallers. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «Falles d'Antonio Pardo» (en castellà). Comissió fallera Antonio Pardo de Torrent. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «Miguel Santaeulalia bocetará la falla del Pilar» (en castellà). Distrito Fallas, 18-05-2016. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «El taller de Santaeulalia, portada de ‘El Turista Fallero’» (en castellà). Distrito Fallas, 02-10-2015. [Consulta: 11 desembre 2019].
Enllaços externs modifica
- «Miguel Santaeulalia Serrán» (en castellà). Gremi Artesà d'Artistes Fallers. [Consulta: 21 març 2020].
- «Miguel Santaeulalia Serrán» (en castellà). BDFallas. [Consulta: 21 març 2020].
- «Miguel Santaeulalia Serrán» (en castellà). Cendra Digital. [Consulta: 21 març 2020].