Mikhaïl Bubennov
Mikhaïl Semiónovitx Bubennov (en rus Михаил Семёнович Бубеннов) (Vtoroie Polomoixnevo, krai de l'Altai, 21 de novembre de 1909 - Moscou, 3 d'octubre de 1983) fou un escriptor rus.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1909 (Julià)  |
| Mort | 3 octubre 1983 (73 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | cementiri de Kúntsevo |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Unió Soviètica |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Gènere | Novel·la |
| Moviment | Realisme socialista |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent primer |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables El bedoll blanc (1947-1952) | |
Premis Premi Stalin (1948) | |
| Lloc web | lit.lib.ru/b/bubennov/ |
És autor de relats històrics amb una perspectiva ètica socialista que parteix d'una interpretació estereotipada del realisme socialista. Entre les seves obres cal destacar:[1]
- Бессмертие (Bessmèrtie, 'La immortalitat', 1940).
- Белая берёза (Bèlaia berioza, 'El bedoll blanc', 1947-1952). La primera part va rebre el premi Stalin del 1948.[2][3]
- Орлиная степь (Órlinaia step, 'L'estepa de l'àguila', 1959).
- Стремнина (Stremnina, 'Els ràpids', 1970).
- Зарницы красного лета (Zarnitsi kràsnogo letà, 'El llampegueig dels anys rojos', 1977).
- Светлая даль юности (Svètlaia dal iúnosti, 'La clara distància de la joventut', 1983).