Milà-Sanremo 2013
La Milà-Sanremo 2013, 104a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 17 de març de 2013 sobre un recorregut de 246 km[1] i fou la quarta prova de l'UCI World Tour 2013. Per primera vegada en 31 anys[2] la cursa es disputa en diumenge després que els organitzadors decidissin moure-la per motius logístics.[3]
| ||
| Tipus | Milà-Sanremo  | |
|---|---|---|
| Esport | ciclisme de carretera | |
| Part de | UCI World Tour 2013 | |
| Distància de l'esdeveniment | 246 km | |
| Punt de sortida | Milà | |
| Línia d'arribada | Sanremo | |
| Nombre de participants | 200, inici 135, final | |
| Participants | ||
AG2R La Mondiale 2013 (en)  , Argos-Shimano 2013, Astana 2013, Belkin 2013, 2013 BMC Racing (en) , Cannondale 2013, 2013 Euskaltel-Euskadi season (en) , FDJ.fr 2013, Garmin Sharp 2013, Katusha 2013, Lampre-Merida 2013, Lotto-Belisol 2013, Movistar Team 2013, 2013 Omega Pharma-Quick Step season (en) , Orica-GreenEDGE 2013, RadioShack-Leopard 2013, Saxo-Tinkoff 2013, Sky 2013, Vacansoleil-DCM 2013, Androni Giocattoli-Venezuela 2013 (en) , Bardiani Valvole–CSF Inox 2013 (en) , Europcar 2013, IAM 2013, MTN-Qhubeka 2013 (en) i Vini Fantini-Selle Italia 2013 | ||
| Localització i Dates | ||
| Estat | Itàlia | |
| Número d'edició | 104 (2013) | |
| Competició | ||
| Primer lloc | Gerald Ciolek | |
| Segon lloc | Peter Sagan | |
| Tercer lloc | Fabian Cancellara | |
|
| ||
| Altres | ||
| Lloc web | gazzetta.it… | |
Una important nevada forçà els organitzadors a escurçar la cursa dels 298 quilòmetres inicialment previstos a 246 quilòmetres, eliminant l'ascensió al Pas del Turchino i Le Manie, neutralitzant la cursa i portant els ciclistes en autobús per reprendre la cursa més endavant.[4]
Uns quants ciclistes van optar per no reprendre la cursa, entre ells Tom Boonen (Soudal Quick-Step), com a protesta per la decisió de permetre a tots els ciclistes prendre la sortida amb el grup principal, tot hi haver perdut contacte amb aquest abans de la neutralització.
El vencedor final fou l'alemany Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka), que s'imposà a l'esprint al gran favorit per a la victòria final, Peter Sagan (Cannondale) i a Fabian Cancellara (Lidl-Trek), segon i tercer respectivament.[4]
Equips participants modifica
En la cursa hi prengueren part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 19 equips UCI ProTeam, s'hi afegiren sis equips convidats de categoria professional continental: GW Erco Shimano, Bardiani Valvole-CSF Inox, Groupama-FDJ, IAM Cycling, MTN-Qhubeka i Team TotalEnergies.[5]
|
|
Desenvolupament de la cursa modifica
Al km 5 es forma una escapada formada per Diego Rosa (GW Erco Shimano), Maksim Belkov (Team Katusha), Lars Ytting Bak (Lotto Dstny), Filippo Fortin (Bardiani Valvole-CSF Inox), Matteo Montaguti (Decathlon-AG2R La Mondiale) i Pablo Lastras (Movistar Team). Ràpidament van obrir diferències fins als 11 minuts als 45 km i 12 minuts i mig al km 65. La cursa fou neutralitzada a Ovada, al km 117, degut a la neu. Els ciclistes foren traslladats en autobús a Cogoleto, al km 173. Quan es reprengué la cursa, amb una hora i mitja d'endarreriment, els escapats conservaven el 7 minuts i 10 segons d'abans de la neutralització.
Els equips Astana Qazaqstan Team, Cannondale, Ineos Grenadiers i UAE Team Emirates van prendre el lideratge del gran grup per tal de neutralitzar els escapats. Mentrestant s'anaven succeint els abandonaments fruit del fred intens, com ara Matthew Goss (Team Jayco AlUla), Michał Kwiatkowski (Soudal Quick-Step) o Giacomo Nizzolo (Lidl-Trek). A manca de 70 km els escapats encara disposaven de 4' 30" i de 2' en l'inici de l'ascensió a Capi, on Resa ataca, seguit per Belkov i Bak.
El trio capdavanter fou neutralitzat a la base de la Cipressa. En aquesta ascensió es forma un grup al capdavant en què destaca Sylvain Chavanel (Soudal Quick-Step). En el descens serà Philippe Gilbert (BMC Racing Team) el que passi a l'atac. Peter Sagan (Cannondale) s'uneix a manca de 17 km, acompanyat per John Degenkolb (Team DSM-Firmenich PostNL), Fabian Cancellara (Lidl-Trek), Filippo Pozzato (UAE Team Emirates), Eduard Vorgànov (Team Katusha), Ian Stannard (Ineos Grenadiers), Jurgen Roelandts i Chavanel. Un posterior atac de Chavanel, Stannard i Vorgnaov els fa iniciar el Poggio amb 25 segons al davant. Posteriors atacs fan que Vorgnaov es despengi i es formi un grup de sis corredors al capdavant, amb Luca Paolini (Team Katusha), Sagan, Pozzato, Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka) i Cancellara. Malgrat els atacs de Sagan i Stannard, la victòria es decidí a l'esprint, on Ciolek sorprèn el favorit Sagan.[4]
Classificació final modifica
| Ciclista | Equip | Temps | Punts UCI | |
|---|---|---|---|---|
| 1 |  Gerald Ciolek (AUS)
|
MTN-Qhubeka | 5h 37' 20" | - |
| 2 |  Peter Sagan (SVK)
|
Cannondale | m. t. | 80 |
| 3 |  Fabian Cancellara (SUI)
|
Lidl-Trek | m. t. | 70 |
| 4 |  Sylvain Chavanel (FRA)
|
Soudal Quick-Step | m. t. | 60 |
| 5 |  Luca Paolini (ITA)
|
Team Katusha | m. t. | 50 |
| 6 |  Ian Stannard (GBR)
|
Ineos Grenadiers | m. t. | 40 |
| 7 |  Taylor Phinney (USA)
|
BMC Racing Team | m. t. | 30 |
| 8 |  Alexander Kristoff (NOR)
|
Team Katusha | + 14" | 20 |
| 9 | Mark Cavendish (GBR)
|
Soudal Quick-Step | + 14" | 10 |
| 10 |  Bernhard Eisel (AUT)
|
Ineos Grenadiers | + 14" | 4 |
Referències modifica
- ↑ «Order of Arrival» (PDF). Milà-Sanremo. La Gazzetta dello Sport; RCS MediaGroup, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ Lowe, Felix «Ciolek wins snow-shortened Milan-San Remo». Yahoo! Eurosport. TF1 Group, 17-03-2013 [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ Atkins, Ben «UCI confirms Milano-Sanremo and il Lombardia moving to Sundays in 2013». VeloNation. VeloNation LLC, 28-11-2012 [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ «Squadre Milano-Sanremo» (en italià). gazzetta.it, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milà-Sanremo 2013 |